dijous, 10 de juliol del 2008

Desenterrant un tresor

Ahir va aparèixer un os a casa, un enorme os brut de terra. D'on va sortir aquest tresor? Les pistes eren més que evidents: una de les jardineres de la terrassa era mig buida, la seva vora plena de terra i les plantes inexistents. Ja us ho podeu imaginar!

Qui va enterrar aquest os és quasi evident per a tots: en Negrito, l'especialista en amagar coses. Ja ens ho va demostrar al poc temps d'arribar a casa.

El cas és que hem compartit aquest tresor entre tots tres. Ara el llepo jo un estona, després se l'emporta en Donald, el recull en Negrito i se'n va cap a la terrassa, .... i així anem fent.

Els amos ja comencen a estar farts d'ensopegar amb l'os, però també estan molt encuriosits pel nostre comportament, pel nostre companyerisme, i intrigats per saber quin serà el final d'aquest tresor.

La veritat és que no és gens gustós, ni alimentós. Però si els altres el van llepant jo no puc ser menys, no? Ui, em sembla que això és el que us passa de vegades als humans, no? Us trobeu fent coses perquè les fan els altres però no sabeu ben bé perquè carai ho esteu fent. Quin embolic!!

6 comentaris:

Esther ha dit...

Sí, és cert, els humans sovint fem coses sense sentit, totalment absurdes. Per molt que ens veieu com uns super caçadors que tornem a casa amb un gran botí, no som precisament un exemple a seguir, o sigui que no ens adoreu gaire. Val més que ens prengueu el pèl, us aprofiteu de nosaltres, i després feu la vostra com qui no vol la cosa, com fan tots els animals de companyia. Això si que és ser llest i que mereix ser pres com a exemple,jiji

Melito ha dit...

La mama diu que l'Esther té rao,sempre fan coses que moltes vegades no saben ni perque aissssss!
Unes llepadetes familia!

Anònim ha dit...

Jejeje què bo! sí, sí, a en Pirata últimament també li ha donat per endur-se el seu premi preferit (una llauna de tonyina buida) a altres llocs del menjador que no siguin la seva manta habitual. A veure si un dia farà com en Negrito i l'amagarà en un test!!!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

carai, si que es "sosaina" la Vivi, l'unica cosa que ha pujat a casa una vegada va ser una pedra, pero aixó en 4 anys ¡¡¡¡¡ que fa casi que la tenim.
Ni amaga coses,i també es un animaló que menja el just, no es d'aquells que fins que el plat es ben buit no para.
Es tan rara com els seus amos ¡¡¡¡

Jazz ha dit...

Hola! Sóc en Jazz el trapella i també m'agrada amagar les meves pilotes. Però m'agrada molt més fer forats, menjar herba i acabar ben enfangat. Us convido a veure'm en acció al meu espai. Arreveue!

Anònim ha dit...

Doncs en Rayito una vegada es va emportar cap a casa una tortuga de peluix que no sé pas d'on la va agafar, només que de cop la vaig veure al seu cistell... Si és que en Rayo és molt fi...

Anabel