dimecres, 30 de juliol de 2008

Garantia de qualitat

La mestressa em llegeix un article del suplement “La Mascota” del Diari de Girona, on titula textualment “Si optem per l’adopció d’animals que han estat abandonats o lliurats en comptes de comprar-ne un haurem de ser prudents i exigir allà on anem que l’animal estigui en bones condicions físiques i identificat ”.

Puntualitzo: Aquestes exigències haurien de tenir-les els futurs propietaris que opten per comprar la seva mascota en una botiga, on moltes vegades no es donen les garanties sanitàries suficients i on molts gossos provenen d'explotacions de països de l'est.

Si algú és capaç d'admetre un gos a casa sabent-lo malalt és precisament un adoptant, no un comprador. El comprador exigeix qualitat i garanties. L'adoptant, moltes vegades el què vol és donar millor vida a un animal que ja sap que no es troba en bones condicions físiques o de salut.

Mireu-me a mi: Jo no tenia pèl, estava molt prim i malalt. Creieu que algú m'hagués comprat en aquestes condicions en una botiga? Perquè creieu que van treure'm a mi d'allí? Jo no reunia les condicions mínimes de qualitat. Qualitat és el què he guanyat ara (i molt de pèl, i molts quilos!!)

4 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

quina raó tens. el que haurien de controlar es la compra-venda d'animals, i els que els compren, es ben segur, que els que em decidit adoptar i no comprar, vaja ¡¡¡ posso la mà en el foc, que com a molt sería l'u % els que abandonen, per no dir el 0%. El que compra un gòs es per presumir, els que adoptem es perque els estimem de debó. al menys aixó es el que jo penso

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Molt ben dit! Llavors que hauríem de fer amb aquells que no estan bé de salut? Deixar-los morir? Apilonar-los en gosseres? Sacrificar-los? Sé que les comparacions són odioses, però si haguéssim de triar els amics, parelles, etc seguint aquest criteri, més valdria deixar-ho córrer. Que estem parlant d'un ésser viu, no d'un objecte! Amb els objectes si es pot parlar de qualitat, però amb éssers vius NO! Vull pensar que es referien a adoptar en protectores i gosseres de debó, i no acceptar cadells regalats de desconeguts que no sabem d'on venen ni com estan... però pensant-ho bé, la Gaïa ens la van regalar uns desconeguts en un mercat, jiji Sense vacunes (tenia just 2 mesos) i amb alguna puça (venia del camp) i us asseguro que els qui ens la van donar ploraven al dir-li adéu, però l'embaràs no desitjat de la seva gossa els va portar a regalar els cadells. Que cadascu actui com consideri, jo els meus gossos no els canvio per cap de "qualitat"!

montse ha dit...

Ep!! Que no critico la gent que compra el seu gos. Conec molta gent que ha comprat el seu gos i alguns n'han pagat molts diners i són amos exemplars. Busquen un gos amb unes característiques determinades i que siguin cadells ben socilitzats i la compra seriosa n'és una garantia.
Els que em coneixeu ja sabeu que jo mai compraria un animal, però respecto que ho faci gent responsable i compromesa. M'importa més com tenen el gos que com l'han aconseguit. Una altra cosa és fer criar el teu gos per fer-ne diners.
Un comprador ha d'exigir garanties sanitàries, un adoptant és més que probable que ja tingui assumit que s'endurà un gos amb algún problema. Vet aquí la diferent filosofia entre adoptant i comprador.

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Ei! Que jo també respecto als qui compren, i és normal que exigeixin un cadell sa i en bones condicions. Però en les adopcions penso igual que tu, que ja assumeixes que és molt probable que el gos tingui algun problema. Mentre se'ls estimi i estiguin ben cuidats, que més dóna si són sans o malalts, comprats o adoptats?