dissabte, 22 de setembre de 2012

Comiat


Ja fa mesos que reposo sota aquest bell til.ler, al costat de la meva preciosa amiga Tosca. Els meus últims mesos de vida vaig passar-los prenent el sol i emborratxant-me de dolces i fresques olors en aquest bell paratge de la Vall del Llémena. Com dolça va ser la meva mort: abraçat al meu amo que no va abandonar-me en tota la nit, esperant que la mestressa i els nens es llevéssin. Havent sentit per últim cop dir-me que m'estimaven vaig poder posar-me a reposar eternament, sabent-me part del seu cor, que vaig sentir cruixir en veure'm marxar.

Jo no voldria tancar aquest blog, el què ha estat el meu blog durant tants anys. Gràcies a ell he compartit moltes vivències amb tots vosaltres, he fet bons amics, hem trobat llar a alguns arreplegats, hem après, i fins i tot he guanyat un premi literari (amb un pseudònim humà, perquè es veu que als premis literaris els gossos no ens hi podem presentar).

Passo la ploma a la mestressa, perquè ella continuï fent ús del gossos-arreplegats. Tants anys de dictar-li textos i proposar-li temes suposo que hauran servit per mantenir viu el cor d'aquest blog i que no es perdi la seva essència.

Amics, us espero al cel … no tingueu pressa, mentrestant us faré silenciosa companyia!

Nervi