dimarts, 2 d’agost de 2011

Ressucitat

No em refereixo al blog, no, tot i que estava mig mort i potser sí que aquest nou post és l'inici de la seva resurrecció. Però sóc jo que, mica en mica, estic ressucitant.

Fa uns mesos el veterinari va diagnosticar-me un càncer de fetge, i vaig anar perdent forces, pes, pèl, ... fins a quedar convertit en una mena d'esquelet que amb prou feines podia moure's. Em feia sang quan em gratava i havia d'anar embolicat per no fer-me més mal. Vaja, que entre les benes i els meus moviments lents, semblava realment una mòmia.

Els amos, però, veien que, tot i el meu estat, tenia petites alegries diàries, que em motivaven, com sortir a prendre el sol del migdia davant la porta de casa. Van decidir que, si no em veien patir, anirien allargant la meva estada amb ells. I així van anar passant els dies. Alguns, però, van ser difícils. Recordo un dia que l'amo va asseure's al meu costat i va dir-me "Nervi, tú no pateixis. Si vols marxar, fes-ho quan vulguis, que nosaltres t'estimarem sempre". Al matí sentia parlar l'amo i la mestressa, valorant el meu estat, i confessant-se mútuament que els sorprenia haver-me trobat viu al matí, perquè creien que aquella nit els deixaria.

Però m'han cuidat molt, m'he sentit molt estimat i, finalment, he decidit quedar-me més temps. Així que m'he engreixat, he tornat a posar pèl i torno a rondinar com abans quan els altres entren esbalotats a casa i m'atabalen.

No sé si ha estat alguna d'aquestes plantes que ara menjo per aquí fora, o el pa que fa l'amo que és la única cosa que menjava quan estava tan malament, .... però alguna cosa m'ha fet reviure. Ara sóc un gos vellet però no pas un gos moribund com he estat durant tants dies.

Així que, rebenvinguts al meu blog!! Segueixo aquí, no sé si per molts anys, però sí que per bons moments.

dilluns, 28 de març de 2011

Continuant el reinici ...

En Negritu s'ha passat tota una setmana treballant només davant un únic obstacle. I un treball curtíssim. Es tractava de treballar la seva motivació, no donar cap ordre i esperar que en Negritu prenés la iniciativa de saltar per premiar-lo tot seguit.

Després d'estar una setmana sencera treballant això: salt-premi, salt-premi, salt-premi ... i fora!!, avui la mestressa ha volgut aprofitar la "suposada motivació" per allargar una miqueta l'exercici i jugar una estona. Crec que en Negritu s'ha mostrat prou motivat i content. Serà qüestió durant un temps de no abandonar aquests micro-entrenaments.

Veure video al youtube

dimarts, 22 de març de 2011

Reiniciant en Negritu ...

La mestressa, farta del problema etern d'en Negritu, ha decidit començar de zero. A partir d'ara, no s'acaba cap pista si hi ha una escapadeta. Ja no val recuperar en Negritu i acabar, perquè, finalment, les escapades són assumides com a part de la pista, i en Negritu no aprèn que no pot fer-les.

Ara es tracta (altra cop!!) de tenir paciència i ser constant. Aquest últim cap de setmana en Negritu ja va sortir de pista dos cops de forma inesperada per a ell, coincidint ambdues vegades amb la seva desconnexió (o excursioneta per la pista, també en podem dir).

A casa, ara s'està fent un treball molt curtet, amb l'únic objectiu d'aconseguir la concentració i atenció d'en Negritu en la feina (òndia, això em sona! em sembla que també n'he sentit parlar amb els nens i els seus deures!!).

I aquesta és la forma en què en Negritu s'ha guanyat l'esmorzar d'avui: Una petita rutina per començar la pista:

- posició de sortida (marcada per les cames de la mestressa)

- compte enrere (3,2,1 ..... ja!: que s'interromp quan en Negritu perd l'atenció, i es torna a començar fins que manté l'atenció)

- dos salts i .... premi!!!

Mica en mica s'aniran afegint obstacles, a mida que augmenti l'atenció.

El video està gravat després d'haver fet ja una primera sessió curteta en la que en Negritu, assegut davant el primer obstacle, aixecava el morro enlaire i flairava, sense estar gens atent. Sortia i saltava, però totalment desconcentrat. A la segona micro-sessió, em sembla que ho ha fet prou bé i s'ha guanyat un bon esmorzar! Jutgeu:


Veure el vídeo a Youtube

divendres, 11 de març de 2011

Les nenes de casa

Quin atabalament!! Fa temps que no escric res i han passat un munt de coses!! Ara vivim en un altre lloc, ens hem traslladat a una casa de Sant Martí de Llémena, on tenim molt d'espai i tots plegats som molt feliços. Però, ai!!! Com que tenim més espai ... també han arribat nous gossos. Dues gossetes, dues cadelletes, dues esbojarrades que em fan anar de cul!!! Però són encantadores, divertides i molt simpàtiques.

La Nika (Derbake's Biònica) és una canitx negre, que en Marc ha començat a entrenar per fer agility. És molt coquetona ella i un xic tímida, però quan és hora de còrrer, és una bala. A més de ser una gossa molt intel.ligent i guapíssima.

La Tosca és una mena de border collie, molt menudeta ella, però amb molt bon caràcter, molt atenta i intel.ligent i una mica gamberra. La mestressa està treballant amb ella i li està ensenyant algunes ordres bàsiques. És una gossa molt receptiva i molt cognitiva i per ser tan joveneta treballa molt bé amb el clicker. Mireu, sinó, un video amb algunes de les seves primeres "habilitats": seure, donar la pota, estirar-se i fer "la croqueta"



Veure al Youtube