diumenge, 27 de juliol de 2008

Un enorme buid ...


Un enorme buid és el que ha deixat la nostra amiga Fiona en el cor de la Cris i en Carles. Tan sols feia un any que disfrutava de la vida. N'havia passat set lligada a una cadena.
L'amiga Fiona s'ha adormit aquesta nit, el seu cor ha deixat de bategar discretament, sense avisar.
La Cris i en Carles van donar-li a la Fiona l'oportunitat de saber que l'ésser humà pot estimar, pot cuidar-te, pot amanyagar-te, pot obrir-te les portes de casa seva per acollir-te a la seva familia.
La Fiona, n'estic segur, ha marxat feliç. Discretament, per no veure el patiment en els ulls del seus amos. No ha vist les seves llàgrimes, no ha sentit els seus plors. Tot el què s'ha endut d'ells són rialles, paraules amables, moixaines i molt d'amor.
"Petita Fiona" no els oblidis, ni oblidis mai el què ells van ensenyar-te: hi ha molts humans, moltíssims, que deixen empremta. Però no pas l'emprempta d'una cadena lligada al coll sinó d'un espai al cor que cap altra ésser pot omplir, perquè és teu, de ningú i per ningú més.
A reveure estimadíssima Fiona! Gràcies Cris i Carles pel vostre cor!

3 comentaris:

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Fiona sempre estaràs al nostre cor i al dels teus papis, que segur que van ser molt feliços amb tu i alhora et van fer molt feliç a tu. Cuida molt d'ells, que aquí no t'oblidarem mai.
Molts petons a la Cris i en Carles de part de tots els tofus

Sandra ha dit...

Molts ànims per superar la pèrdua de Fiona. Heu de tenir la gran satisfacció de haver fet feliç un animal en els seus últims mesos de vida.

Moltes gràcies, sou unes grans persones.

Fiona ha dit...

No tengo palabras para agradeceros todas las muestras de cariño que hemos tenido por la perdida de nuestra grandullona.
Solo daros las gracias por todo,nos tomamos un tiempo y dejamos apartado todo esto,momentaneamente,la perdida de Fiona ha supuesto un duro golpe,que me ha echo meditar en dejar un tiempo el mundo animal,no me veo con fuerzas.

Muchos besos para todos los componentes de vuestra gran familia,no nos olvideis porque volveremos pronto.

Cristina