dimecres, 31 de desembre de 2008

Per fi s'ha acabat la pluja. Ah! Bon Any a tots

Per fi avui, després de molts dies de pluja contínua, hem pogut gaudir del passeig anhelat durant tot aquest temps. La mestressa i els nens han tret les teranyines de les bicicletes i hem pogut gaudir d'un passeig assolellat i divertit. Ja tocava!!

A tots us desitgem que l'any 2009 comenci amb bona pota, i que la sort us duri, duri, i duri .... i se us faci eterna. Llepadetes i abraçades de tots els Arreplegats i la seva familia humana.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Mireu-nos als ulls.

Mirar el teu gos als ulls té un efecte més dràstic del què es podia pensar. Quan científics japonesos van demanar a 55 propietaris de gossos que triessin entre evitar la mirada del seu gos durant mitja hora o mirar-lo, tocar-lo i parlar-hi, els que van triar interactuar-hi van experimentar un increment aproximadament d'un 30% del seu nivell d'oxitocina a l'orina. S'havia demostrat que aquesta hormona promou la confiança, el comportament maternal i altres llaços socials entre membres d'una mateixa espècie, però fins ara no quedava clar que actués en les relacions entre diferents espècies.
L'equip afirma que aquestes troballes podríen explicar estudis anteriors que demostraven que els gossos podem millorar l'estat físic i mental de les persones.

Font: ScienceDirect

diumenge, 21 de desembre de 2008

Els Arrossegossos estrenem passarel.la

Mica en mica la pista que muntem a Canet es va completant i aquest cap de setmana hem estrenat una passarel.la molt xula. Per ser el primer dia d'hivern cal dir que avui hem tingut un matí fantàstic, assolellat i templat. Si aquests dies de vacances tenim dies així aviat els obstacles que tenim en projecte (balancí i rampa) seran una realitat.

Aquí em podeu veure a mi estrenant la passarel.la:


Encara que avui hi havia molts Arrossegossos de vacances o amb compromisos que no els han permès venir, hem augmentat la colla amb en Patrick i la Boopy, que han vingut a passar el matí amb nosaltres:


I és clar, ells també han estrenat la passarel.la:


Bona retallada Donald!!


Corre Mar, que no atrapes la Shyla!!


Una bonica foto de la guapa Boopy en acció:



I en Jako ha estat la prova de foc pel nou slàlom:


Ui, me n'oblidava!! No he posat cap foto d'en Negrito. Aquí el teniu, a punt de finalitzar una pista:


També ens han acompanyat la Kira, la seva mare i una germana seva. Però no sabria dir-vos qui és qui a les fotos, aquí en van algunes:





dissabte, 20 de desembre de 2008

Heroicitat policial, agressivitat animal?

El titular és el següent: "Un becerro desata el pánico en A Coruña y causa cuatro heridos"

Era Orwell un profeta i s'està acomplint la seva profecia de Rebel.lió a la Granja? No, no senyors. A continuació us transcric l'article sencer publicat a "La Voz de Galicia" sobre aquest succés. I jutgeu vosaltres mateixos (el video, per respecte a les vostres sensibilitat, no el publico).

"Algo quedó abierto en el matadero municipal de A Grela, en A Coruña. Un hueco lo suficientemente grande como para que un becerro de 400 kilos se escapase y diera una vuelta por la ciudad durante unos 40 minutos. Se le vio en los barrios del Ventorrillo y los Mallos, hasta que, finalmente, se detuvo en la Sagrada Familia, a un kilómetro de distancia del matadero, en torno a la una de la tarde. Allí, frente a la iglesia de San Rosendo, vio hierba y se dispuso a pastar. Mientras, a su alrededor, se establecía un dispositivo policial para retener al animal.
No funcionó. El becerro, nervioso entre la gente y las sirenas, embistió contra un policía local, que resultó herido leve tras ser golpeado contra su coche patrulla. A partir de ahí tomó una de las calles contiguas hiriendo a tres personas más: a un policía nacional y a dos vecinos, A.R.A. de 75 años, que sufrió lesiones en la cabeza y cuello, y J.M.L., de 44, con diversas contusiones. A su paso, el becerro también ocasionó desperfectos en varios coches.
El animal encontró su final entre la expectación de un barrio que se dividía entre los que pedían que le dieran muerte, que eran mayoría, y los pocos que solicitaban su absolución. «!Matadlo!, !Matadlo!», se podían oír los gritos desde las ventanas, mientras los agentes disparaban para darle muerte. Fueron necesarias una decena de balas.
«Es un pura sangre salvaje, que viene de Zamora», comentaba Manuel Vázquez, un vecino que trabaja en el sector y vio toda la acción: «El animal se ponía nervioso cuando la gente lo quería parar y empezaba a correr». Otros justificaban la acción de la policía. Como Antonio Vilarís: «La gente esa que decía que no lo matasen, ¿qué le iba a hacer?, ¿llevarlo para casa? Es que no saben ya qué protestar".


dijous, 18 de desembre de 2008

Ja n'hi ha prou. Signeu tots

Aquesta setmana ha començat una Iniciativa de Legislació Popular amb la que es pretèn que el Parlament de Catalunya modifiqui La Llei de Protecció dels Animals per tal que la prohibició de torturar animals afecti també a l´espectacle conegut com "cursa de braus".
En els propers quatre mesos, 880 persones repartides pel territori català participaran en una campanya de recollida de signatures per donar suport a aquesta proposta.
El Refugi del Bú Bup Park de La Bisbal és un dels punts on podeu anar a signar, de dilluns a diumenge de 9.00h a 17.00h.
A continuació hi ha un enllaç actualitzat en el que podeu consultar els altres punts i horaris en els que hi haurà sempre un fedatari per recollir el vostre vot.

Si voleu més informació o podeu col·laborar amb els fedataris itinerants, dirigiu-vos a ara_si@prou.cat.

Nadal caní.

Des del meu humild punt de vista caní aquestes festes em semblen una celebració de la hipocresia humana. Apareixen parents i amics vostres dels que no he sentit l’olor durant tot l’any, i tots semblen venir amb bons desitjos i regals. Quan s’acaben les festes s’apaguen els llums de colors i per a vosaltres s’apaguen també les esperances d’haver retrobar un amic o un parent, perquè es mantindrà, altra cop, desconnectat durant tot un any (com els llums de Nadal).

I durant l’any, som nosaltres, els fidels canins, que continuem fent companyia a la velleta cada dia, llepadetes al desanimat, empenyent cap a fora aquell que no vol ni sortir de casa, jugant amb la mainada, ...

Que passeu un Bon Nadal, i aquells que podeu i volgueu, allargueu-lo fins el Nadal vinent.

Així no vull estar al vostre costat.


dilluns, 15 de desembre de 2008

dimarts, 9 de desembre de 2008

El petit heroi xilè

A Xile hi ha més de 47.000 gossos que viuen abandonats i molts d'ells acabaran els seus dies agonitzant a la vora d'una carretera després d'haver estat atropellats. En un país on ni la legislació ni els seus mandataris són capaços de fer res al respecte, "el petit heroi" arriscant la seva vida tracta de salvar a un dels seus companys que ha estat atropellat a l'autopista.

Aquest gos sense nom, la proesa del qual va ser gravada per una càmara de tràfic, ha aconseguit que la seva gesta hagi estat coneguda per milions de persones. Molta gent s'ha interessat en adoptar-lo, però se'n necessita molta més per a deixar els carrers sense gossos destinats a una mort segura. I no cal un gest tant heroic per a fer-ho, per a nosaltres és molt més fàcil.



Veure video des de Youtube

Estic bojament enamorat

Doncs sí, sí senyors, estic enamorat!! Ja fa temps que la conec, però ahir el nostre amor es va fer públic. Jo sempre havia pensat que a ella li agradava més en Negrito, perquè és una noia esbojarrada, a la que li agrada molt còrrer, i a més, per tamany, queda millor amb en Negrito. Però no senyors, ella m'estima a mi!!
Potser a l'hora de jugar prefereix fer-ho amb en Negrito, però els moments íntims, aquells que mantenen de veritat les parelles, els té reservats per a mi. I ahir va quedar més que demostrat.
Matí festiu i un munt de gossos en un pla amb una pista d'agility. Aquest cop van passar per la pista ni més ni menys que disset gossos, entre els de la nostra colla i els de els espontanis que van anar apareixent. Tot just és la segona vegada que anem a Canet, però ja sembla que ens esperin (com a mínim el Sr. Alcalde, que tot just passats cinc minuts des que vam arribar, ja va aparèixer amb el seu gos Nin disposat a practicar una mica el tub). Hi va haver moments en que es va aplegar més gent allí que en algunes proves oficials d'agility.
Hi ha un munt de fotografies d'aquest matí gràcies a la fins ara desconeguda obsessió de la Mercè per fer fotografies (quasi 500 fotografies en poques hores!!!). Però per a mi, la més important és aquesta, la que reflexa el seu amor por mi:


Jo reclús dins el meu transportí i ella al meu costat, xiuxiuejant-me coses maques. Mmmmmmm!!! Que maca és l'Ausa.
I qui vulgui veure més fotos ..... que se'n vagi a altres blogs que segur que en van plens!!