Posar a menjar junts tres mascles competitius era per la mestressa una fita important. I ja fa temps que ho ha aconseguit. Mengem tots tres alhora, amb els plats separats mig pam. Fins i tot, en Negrito, que era el més sumís i que sempre esperava que jo li donés l'ordre per començar a menjar, ara ha canviat completament la seva actitud. En Negrito menja estirat, clar indici de que no se sent gens amenaçat, perquè aquesta és una postura gens còmode per a defensar el teu menjar si ets sents amenaçatFins i tot l'amo ens ha ensenyat a menjar a l'ordre. Quan tornem de passeig amb ell sempre ens dóna alguna xuxe i ens assentem tots tres davant d'ell ordenament i esperem que digui el nostre nom per a rebre el menjar. Quan l'hem agafat tornem a seure i tornem a espera que soni el nostre nom. És divertit!
Aquest ordre no és fàcil d'aconseguir (de fet a casa hem hagut de viure alguna batussa i moltes rondinades). Però és maco seure's tots junts a taula, com fam els amos.
Emma Parsons, en el seu seminari “Click to Calm” va dir que no és bo crear competitivitat pel menjar entre gossos que conviuen, i que per això ella sempre havia procurat que els seus gossos estiguéssin separats a l'hora de menjar, perquè així podien disfrutar-ne i no havien de preocupar-se de la competència. A mi m'agrada més el què han fet a casa. Ens han ensenyat a respectar el plat i el torn de l'altre. Encara que, alguna vegada, el primer que acaba ronda els altres per veure si els cau alguna “croqueta de pinso
I què voleu que us digui, la meva panxona ja ho evidencïa: m'agrada menjar, és la millor hora del dia!
1 comentari:
Nosaltres ara per ara fem menjar la Gaïa i l'Eliot per separat, perquè sinó l'Eliot no menjava res i la Gaïa es menjava els dos plats, jajajaja. Pero esperem que algun dia puguin seure tots dos a taula com bons "germans adoptius" que són. Creus que serà possible?
Publica un comentari a l'entrada