dimarts, 29 d’abril de 2008

Les cerilletes al veterinari

    Aquesta tarda les cerilletes han anat al veterinari per primer cop. La Wink ahir va tornar a tenir l'ull tancat i en Casper, el mascle, tenia unes crostetes a la cua.

    El veterinari els ha fet una revisió completa i estan creixent fortes i sanes i l'Espavilada està perfecte. L'ull de la Wink s'ha d'anar rentant cada dia amb aigua de farigola a veure si ens podem estalviar de donar-li un coliri amb antibiòtic. La cua d'en Casper s'ha de desinfectar tres cops al dia per evitar que se li infecti.

    Després, a la botiga d'animals on han anat a buscar pipetes, en Marc ha fardat una miqueta de les seves mascotes. La veritat és que fan goig de veure, tan petitones, tan boniques i l'Espavilada tan manyaga !!

    Ara no podem posar fotos, que tenim la càmara espatllada, però no patiu que quan les torneu a veure us enamoraran.

dissabte, 26 d’abril de 2008

NOTICIES FRESQUES

- La Wink que, per cert, és femella, JA HA OBERT L'ULL.

- L'amo ha complert la seva paraula i ha visitat la gallineta desplomada, I ES TROBA PERFECTAMENT (I la seva mestressa encara més, contenta de rebre la visita d'un atent jove, jejeje)

dimecres, 23 d’abril de 2008

Desplomant gallines


Aquesta tarda en Donald i en Negrito han anat a còrrer amb l'amo. Han fet una volta llarga i han seguit molt bé tota l'estona fins que, prop d'una casa de pagès, els dos gossos han desparegut. L'amo els ha xiulat i no apareixien i en acostar-se a la casa ha vist la que estaven muntant. En Donald i en Negrito no es veien, però darrera unes mates volaven plomes de gallina.
L'amo ha demanat permís per entrar a una senyora velleta que era asseguda a l'era. Ha agafat en Donald i en Negrito, els ha lligat a un arbre i ha tornat cap a la casa per comprovar els danys. Han fet mal a alguna gallina? No, jove, no pateixi! Oh, sí, miri, aquí hi ha una gallina! L'amo s'hi ha acostat i el què hi havia era una muntanya de plomes. Remenant-les, de sota, ha sortit una gallina desplomada. No la toqui, jove, que pessiga!
Segons la iaia no cal patir per la gallina, les plomes li tornaran a sortir i no ha patit cap mal. Però l'amo, després de donar conversa una estona a la senyora s'ha compromès a tornar demà per veure com es troba l'animaló i per fer-los una visitar fins que estigui bé. A veure si ara la iaiona, per tal de no perdre's les visites i converses de l'amo es dedica a anar desplomant gallines ...

Bones vibracions

Aquest migdia, com tants d'altres si el temps ho permet, la mestressa surt a "clickejar" en Negrito. Surten al carrer a fer una mica d'obediència utilitzant el clicker, per a què en Negrito s'acostumi a no distreure's.
I avui la prova ha estat superada amb escreix. En Negrito estava fent un quiet, assegut en una plaça, mentre la mestressa caminava donant-li l'esquena. Quan els separava una distància d'uns quinze metres, la mestressa s'ha girat i .... què ha vist??? El Chow-chow que apareixia amb els seus amos. Però, confiant en la concentració d'en Negrito, ella no s'ha inmutat, l'ha cridat i en Negrito ha anat directament cap a ella, passant pel costat del Chow-chow sense mirar-se'l mentre aquest estirava la corretja. Quan ha estat davant la mestressa en Negrito es mirava el chow-chow i la mestressa alternativament. La mestressa, fent com si aquell gos fos invisible, ha demanat un "seu" a en Negrito. En Negrito es continuava mirant el gos, i la mestressa continuava ignorant-lo. I, finalment, en Negrito s'ha assegut. La mestressa li ha posat la corretja, l'ha felicitat i han caminat junts cap a casa.
Quin ha estat el secret d'aquest èxit? Jo crec que en gran part hi ha jugat un gran paper la confiança que la mestressa ha dipositat en el Negrito, la seva indiferència cap a l'altra gos i les ganes que el Negrito tenia d'agradar. Si la mestressa s'hagués posat nerviosa en Negrito segurament també ho hagués fet. Però tot ha estat fluid, intercanviant bones vibracions.

dimarts, 22 d’abril de 2008

Les cerilletes amb nou dies

Aquest video és de diumenge, quan les xinxilletes tenien nou dies. Mireu que espavilades estan!
Una de les xinxilletes només ha obert un ull i la mestressa estava preocupada. Finalment li han aclarit el dubte. Paciència! Pot ser que trigui uns dies a obrir-lo, no es pot forçar que l'obri perquè essent un animal nocturn si no l'ha obert és perquè l'ull no està preparat per rebre llum i forçant-lo podria perdre la visió o tornar-se fotofòbica. Així que, ja tranquils i aprofitant aquest fet l'han batejat com a Wink (fer l'ullet en anglès). El nom és provisional (és clar), fins que els seus futurs amos la rebategin.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Una batalla guanyada. Anem a per la guerra!!!

Fa dies que la mestressa parla amb una noia preocupada perquè els seus tius volien sacrificar el seu gos per un comportament agressiu que havia tingut cap a un membre de la familia.
La noia necessitava arguments per a convèncer als seus tius que havien de donar una segona oportunitat al gos, que segurament eren ells els que s’havien equivocat i que calia una reordenació de la jerarquia en aquella familia.
I finalment ho han aconseguit!! El gos, per ara, no serà sacrificat i tant ell com la familia gaudiran d’una segona oportunitat per a poder conviure i disfrutar junts.
I és que, com amb les persones, hi ha qui està disposat a guarir i tenir cura d’un malalt o empènyer la cadira de rodes d’un incapacitat. Però dels que tenen problemes psicològics molts se n’allunyen i els abandonen. I, precisament, el què més necesiten és escalfor i comprensió humana.

diumenge, 20 d’abril de 2008

dijous, 17 d’abril de 2008

Maleït règim!!!!!!!!!


Altra cop em volen fer aprimar, grrrrrrrr!!! Si pogués em manifestaria, faria vaga (no pas de fam), boicotejaria el sopar especial dels dijous, demanaria el divorci, grrrrrrr!!!
ÉS QUE ARA EM DONEN MENJAR APART!!! Com que sempre escuro els plats dels altres, i menjo més que cap, ara em deixen tot sol amb un plat mig ple i en Donald i en Negrito, amb un plat ben ple, se'n van al despatx de la mestressa a menjar tranquil.lament.
NO HI HA DRET!!!! Jo no vull fer règim. Vull la meva panxa grossa i el plat ple, més que ple, a vessar!!!
Mireu-me bé, no us faig llàstima? Estic ajagut, cara-trist, amb el cap dins el plat buid i ningú s'apiada de mi.

Observeu-nos i ens entendreu

La mestressa va arribar a desesperar amb en Negrito. No hi havia maneres que es concentrés a la pista d’agility. A la primera de canvi aprofitava per escapar-se al final de la pista o a fora per fer-hi els seus pipís i fer-se el longui. Ja farta, i pensant que en Negrito no disfrutava de l’agility quasi decideix deixar-ho.
Intentem fer exercicis curts, no tan sovint, i treballem més la seva atenció que l’execució de pistes: aquest va ser el consell del professor d’agility.
Llegint el llibre “Aprende a escuchar a tu perro” a la mestressa se li va encendre la bombeta. Heu d’observar-nos, no tenim veu però us expliquem moltes coses amb els nostres gestos i actituds!
A l’hora del passeig només fem un tros de cinquanta metres lligats amb corretja. Després, se’ns deixa anar i correm lliurement. I això és precisament el què fa en Negrito a la pista d’agility quan li treuen la corretja: surt disparat a disfrutar lliurement.
Aquests dies la mestressa està practicant una mica d’obediència quan li treu la corretja a en Negrito. El fa treballar una miqueta (un seu, un quiet, un terra, un slalom sota les cames, ...) i després li ofereix el passeig com a premi. Els dos primers dies va costar posar-lo a treballar precisament a l’hora del passeig, però ara ja sembla que ho ha assumit, i està atent i ho fa molt bé. Aviat ho provaran a la pista, a veure què tal!!

dimarts, 15 d’abril de 2008

L'efecte AXE

En el món “conillaire” s’ha constatat un fet curiós, comprovat ja per un munt de persones. Disposats a evitar que els conills rosseguin els mobles, els seus amos han provat un munt de trucs. El més efectiu, fins ara, semblava que era el vinagre. Exceptuant alguns conills a qui agradava la fusta amanida amb vinagre, la majoria no s’acostava al mobles ruixats amb aquest líquid d’olor penetrant.
Però hi ha una altra olor penetrant que funciona al 100%, que no ha fallat a cap dels assajos: el desodorant per a home AXE. Cap conill rossega, ni tan sols llepa, un moble o objecte ruixat amb aquesta farum masculina. Què deu tenir l’AXE que atrau les dones i espanta els conills?

diumenge, 13 d’abril de 2008

Ha mort una xinxilleta.

Ha mort una de les xinxilletes, la més petitona. Per a una xinxilla tres cadells són molts, perquè normalment només se'ls activen dos dels sis pits. I avui la mare ha triat quin era el cadell que tenia menys oportunitats de sobreviure en aquesta lluita. La mestressa l'ha trobat en un racó de la gàbia, agonitzant i freda. Ha retirat els altres dos cadells i ha posat aquest sota la mare, i aquesta l'ha rebutjat.

Víctima de la seva prepotència humana de no acceptar les lleis natural i intentar intervenir per a modificar-les, la mestressa pretenia salvar el cadellet. I no ha estat possible. Almenys, pero, ha fet l'últim sospir damunt una bossa d'aigua calenta, abrigat per les mans de la mestressa i escoltant les dolces paraules d'ànim dels nens.

Desconsolats per la impotència han anat a enterrar-lo vora el riu, en un lloc molt bonic on hi viuen un munt de conills. Després d'enterrar-lo i ja de camí cap a casa en Marc li diu a la mare: no era pas morta la xinxilleta quan l'hem enterrat. Sí, rei, era morta. No mare, la xinxilleta no té cos, però ens ha deixat la seva ànima.

Xinxilleta petita, busca en Cookie i dona-li un petó de part nostra i sigueu feliços.


Les cerilletes amb dos dies


L'amo i la mestressa els diuen "cerilles" als cadells de l'Espavilada. I és que tenen el cap gros i el cos llarg i prim.
I aquí van unes fotos d'ahir (dos dies de vida):















Sembla que les tres cries poden mamar bé, esperem que totes puguin tirar endavant. La mestressa els va controlant, i els toca la panxona per veure si la tenen calenta i s'han atipat.
En Negrito s'ha declarar fan incondicional de les xinxilles. Quan deixen còrrer les adultes per l'habitació en Negrito hi juga amb molt de compte. I per les petites s'ha convertir en el seu fidel centinel.la. S'ajeu vora la gàbia, amb les potes de davant arronsades (com si li fés por fer nosa) i s'hi passa llargues estones observant-les. Només s'aixeca si algún altre quadrúpede (xinxilla, conill o gos) s'acosta a la gàbia. Llavors es posa xuleta i no deixa que s'hi acosti. És un clar exemple d'amor inter-espècies.

divendres, 11 d’abril de 2008

Les xinxilletes amb dues hores de vida



Per ara no volem utilitzar flaix ni massa llum. Anirem posant fotos i videos més clars.

Part múltiple: tres xinxilletes

Aquestes són les primeres fotos després del naixement. Són tres xinxilletes gris standard molt boniques.





Des que han nascut que en Negrito no es separa de la gàbia i fa llepadetes a l'Espavilada quan se li acosta. En Donald no el deixem entrar sol a l'habitació, perquè lladra i mossega la gàbia (de fet ha estat la manera en què l'amo ha sabut que havien nascut, perquè ha sentit cridar en Donald). Jo, fidel al meu taranna, passo del tema!














Quan les traiem de la gàbia per pesar-les, sexar-les i controlar-les, ja farem fotos que es vegin millor. Per a què us feu una idea, són del tamany d'un hàmster rus però amb forma de xinxilla. Són precioses i la mare està genial!

dijous, 10 d’abril de 2008

Seguim esperant

La mestressa ja sembla tota una xinxi-ginecòloga. Agafa l'Espavilada, li palpa la panxa, li controla si dilata, el tamany dels pits, ... Tot sembla que marxa bé: es nota el moviment dels petitons, la vulva se li va dilatant i els pits estan a punt per omplir-se quan el part desencadeni tots els canvis hormonals. Només falta que treguin el caparró!!
A l'Escola de Sant Gregori avui s'ha desencadenat la xinxi-manía. I tot perquè en Marc s'ha endut la "Xinxi" a l'escola per presentar un treball sobre les xinxilles i que els nens poguéssin veure'n una de prop. En saber que en tenim una d'embarassada molts nens li han dit a en Marc que en volen una, però ell, fred i calmat com és de vegades, els ha dit que les nostres xinxilles només podran ser adoptades per families responsables i que sàpiguen i vulguin cuidar-les molt (com l'Anabel i en David de Sant Hilari)

dimecres, 9 d’abril de 2008

Comencen les contraccions

L'Espavilada està en una cantonada de la gàbia, agafada als barrots i tot pinta que falta poc pel gran esdeveniment. Se li noten les contraccions i la cara de patiment (pobrissona). Als gossos no ens deixen entrar a l'habitació on està, però els humans estan tots pendents, entrant i sortint sigilosament. Quins nervis!! Quina emoció!! Esperem que tot surti bé. Creuem dits!!

Ha aparegut la Nana

La Marta ens explica que ja té la Nana a casa, que va trobar-la en una casa de pagès. Però la Nana no ha tornat sola a casa. Tot cercant-la la Marta va trobar-se un cadellet abandonat i l'ha adoptat. Així que a casa la Marta hi ha doble alegria.
Gràcies a tots els que vau oferir-vos per ajudar a trobar-la.

Aquí mano jo!!

Ja sabeu tots que el gos que mana a casa sóc jo. Amb en Donald no tinc cap problema, perquè és un gos castrat i difícilment vodrà prendre'm el lloc. Però en Negrito suposa una amenaça per mi, i treballo contínuament per mantenir-lo a ratlla. Els que ens heu vist junts ja sabeu que em passo el dia rondinant-lo i renyant-lo, en canvi, a en Donald no li dic ni "piu".
A l'hora de menjar també imposo la meva voluntat. L'amo ens té tres plats, que omple al mateix temps i deixa posats un al costat de l'altra. En Donald i jo ens posem davant d'un plat cadascú i comencem a menjar. En Negrito, no. S'estira darrera meu i m'observa mentre menjo. Quan queda poc pinso al meu plat, em retiro i li cedeixo el lloc a en Negrito que, tranquilament s'hi acosta i s'acaba el què jo hi he deixat. Avui l'amo ha agafat el contingut del tercer plat (que mai ningú es menja) i l'ha buidat al meu plat quan en Negrito s'ho ha acabat tot. Què ha passat? Doncs jo m'ho he mirat extranyat i en Negrito s'ha estirat davant el plat, i en aquesta postura tan còmoda i relaxada, s'ha cruspit tot el contingut. Jo ja havia donat la meva aprovació fent-li lloc davant el plat i m'he hagut d'empassar l'orgull i veure com aquest ximple avui ha menjat més que jo.

diumenge, 6 d’abril de 2008

Avui fa un any!!


Avui fa un any que van portar en Negrito a casa!! Que diferents eren les coses. Jo estava fotut, contínuament em quedava clavat, no volia sortir mai a passeig, em passava el dia amagat sota el llit perquè no m'obliguéssin a sortir, i quan ho aconseguien, feia un pipí a l'arbre de la cantonada, girava cua cap a casa i m'havien d'ajudar a pujar les escales.

La mestressa no ho veia gaire clar i va prendre la millor decisió: acollir un altre gos a casa per veure si em motivava.

Buscant per Internet van conèixer la història d'en Negrito. Aquell gos tenia nou mesos, era de talla mitjana i estava “acollit” en una casa on ja no hi tenien cabuda més gossos, perquè es tractava d'una familia nombrosa i ja en tenien uns quants. La Nathalie, que era la persona que el va acollir, va posar un anunci a internet amb la seva foto.

En Negrito era fill d'una gossa border que havia passat una bona estona amb un gos de cacera que corria abandonat per la urbanització. L'amo de la gossa va deixar que aquesta parís, i quan els cadellets van crèixer va resultar que en Negrito no s'assemblava gens a la seva mare i, per tant, no en podia fer cap caleró. Aquest senyor tan simpàtic va buscar-li la millor llar: va deixar-lo al bosc, amb el seu pare i una colla d'altres gossos abandonats que corren per aquella urbanització. Algún dia m'agradaria veure aquest paio (de lluny, perquè sinó li mossegaré el cul!). Estic segur que és un home corpulent i morè, perquè és a aquest tipus d'home que en Negrito els té pànic.

En Negrito i la seva manada vivien en un lloc que la Nathalie i els seus fills anomenen “El bosquet”. Atret pel seus gossos i per l'amabilitat de la Nathalie i els seus fills, en Negrito va anar acostant-se a casa seva, fins que va decidir quedar-s'hi. Va ser llavors quan van posar l'anunci.

La mestressa va trucar la Nathalie i va explicar-li que volia adoptar en Negrito i l'endemà ja anaven cap a Santa Cristina d'Aro a buscar-lo. Els fills de la Nathalie estaven tristos, perquè s'havien encarinyat molt del gos, però també se n'alegraven de que se n'anés a una casa on l'estimarien i viuria feliç.

Com han canviat les coses des d'aquell dia! A mi en Negrito em va motivar (aquest noi necessita un líder i jo vaig haver de prendre aquest paper). Després, gràcies a en Negrito la família s'han introduït en el món de l'agility i per aquesta raó també ha arribat en Donald a casa. L'adopció de les xinxilles i els conills no sé quina relació pot tenir-hi, però també em fan molta gràcia i companyia aquests animalons!

Encara que jo el rondino, he de reconèixer que en Negrito m'ha millorat la vida i que la seva adopció ha provocat una sèrie de canvis a la família que també han sigut molt beneficiosos per a tots. Els gossos motivem, estimulem, acompanyem, estimem i sobretot ..... oferim la nostra amistat incondicionalment i per sempre!


dijous, 3 d’abril de 2008

A punt per ampliar la família

L'Espavilada cada dia està més grossa. Hem hagut de separar-la d'en Pipo perquè el mossegava i rondinava i perquè si es produïa el part quan ningú vigilava que els petits no prenguéssin mal o en Pipo muntés a l'Espavilada tot just després de parir.
Avui la mestressa i els nens han pogut palpar-li la panxona i han notat els moviments dels cadellets. Estan tots molt emocionats, contents i impacients. També estan molt pendents de rebre notícies l'Annabel i en David, futurs papis-adoptants d'una de les cries.
S'accepten apostes: jo crec que en naixeran dos!!

dimecres, 2 d’abril de 2008

Gossa perduda a St. Esteve de Llémena

Es diu Nana, té sis mesos i porta un collar de color vermell. És un pastor alemany de color negre amb les potes rosses.
Si no la troben en breu organitzarem una batuda per la zona per trobar-la.

Altra cop la iaia

Recordeu aquella àvia que un dia va dir que semblava un "teixonet pastor" i un altra dia va dir-me que era una "gosseta embarassada"? Doncs avui en l'hem tornat trobar.
Passejàvem per la Pineda amb l'amo i hem passat per davant d'ella caminant en filera. Davant hi anava en Donald, després en Negrito i a la cua, jo. La senyora mira l'amo i diu:
- Mira quina colla!
Oh, però si el primer és la PASTORA!
Ui, mira, aquest últim! Sembla ... UNA MARIETA!!
L'amo, que és molt respectuós amb la gent gran, ha hagut d'empassar-se el riure i marxar a corre-cuita. Però a l'hora de dinar, explicant-ho a la resta de la família, han esclatat en rialles. A veure quina ens dirà a la propera trobada, perquè avui l'ha dita grossa!

dimarts, 1 d’abril de 2008

Conills en Adopció.

Aquest són alguns del conillets que estan en adopció a ANACWEB, on la meva família ha adoptat en Cookie i en Roy. Mai haguéssim arribat a pensar que un conill fos una mascota tan carinyosa, divertida i tendra i que es pogués interactuar tant amb ell, jugant-hi, fent-li carantonyes, dormint-lo a la falda.

Però és una animal que també pateix molt l'abandonament, ja que els graciosos llorigons de no més de dos mesos que es veuen a les botigues acaben creixent, la gàbia que has comprat és massa petita, has de netejar-la sovint, necessiten visites veterinaries, cal vacunar-los, tenen un estòmac delicat, ...... en fi, que et compliquen la vida! Molta gent els deixa a un descampat, on creuen que podran sobreviure com si fóssin silvestres, i altres, penedits i responsables d'una decisió equivocada, els donen en adopció a través d'ANAC.


TXIMELETA




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=21124

------------------


DIXI




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=21373

------------------


PACHI




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=21730

------------------


FLINT




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=23039

------------------


TICO




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=23458

------------------


GARBI




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=23522

------------------


NARA




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=23526

------------------


BENJAMIN




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24232

------------------

LOPE




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24243

------------------

LILI




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24244

------------------

GRETA




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24247

------------------

ARENA/o




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24248

------------------

LEÓN/A




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24249

------------------

SEUS




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24360

------------------

BOLA




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24457

------------------

OREJITAS




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24456

------------------

ZATO




http://www.anacweb.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=24490

------------------