
Mentre eren fora, l'amo ens ha tret a passeig a en Donald i a mi, i ha fet la volta pel riu (sí, sí, la llarga que em cansa tant). Quan hem arribat a la pineda, hem fet el de sempre: l'amo i jo ens hem assegut en un banc mentre en Donald corria i saltava entre els pins. De cop en Donald ha desparegut, i és que hem coincidit a la pineda amb els nens, la mestressa i en Negrito, que feien parada després del seu recorregut ciclista. Ens hi hem estat una estona tots plegats, i els nens volien quedar-s'hi més. Com que tenia feina a casa, la mestressa ha proposat d'anar marxant i que els nens i l'amo es quedéssin a la pineda una estona (on, cal dir-ho, s'hi estava molt i molt bé).
I a mi no se m'ha ocorregut res més que seguir la mestressa i en Negrito que marxaven en bicicleta. Però ai!! La mestressa en veure'm m'ha lligat a l'altra costat de la bici i, apa, trotant cap a casa.
Estic rebentat, esgotat, afogat, abatut, exhaust, desfet, esllomat, rendit, .... !! No tinc més paraules, però encara ho estic més i més ... Fa mitja hora que he arribat i encara esbufego. Jo no puc aguantar aquest ritme. Entre la panxona que em pesa i la mandra que tinc!! El pitjor de tot: que la mestressa s'està repensant això de fer-me fer més exercici. No, si us plau!!
2 comentaris:
Nervi, rebel·la't!!! Què s'han pensat, fer-te córrer amb aquesta calor? No en tenen prou amb la dieta que ara t'han de fer córrer? Tu posa carona de cansat, i així et deixaran tranquil ;)
Això si, ja podeu patentar el nou esport, el biciperring, abans que un altre us prengui la idea, jejeje
Juas! entenc el sentiment, que m'he apuntat al gimnàs fa una setmana i acabo igual. :P
Publica un comentari a l'entrada