diumenge, 6 de juliol de 2008

Dificultats d'ensinistrament

A la mestressa quan era joveneta i muntava a cavall van dir-li que l'ensinistrament es sostè sobre una bona tècnica i metodologia, però que també fa falta una gran part de sensibilitat per part de l'ensinistrador.
Amb sensibilitat hom pot avançar-se als aconteixements i modificar-los abans que pasin o quan tot just comencen a produïrse. Així no cal utilitzar la força física necessària quan un cavall ja va desbocat o descontrolat. Amb la nostra sensibilitat també podem detectar l'estat de l'animal i decidir si cal aturar l'ensinistrament per acabar-lo de forma positiva. No es pot treballar mai amb un animal cansat o estressat.
La tècnica pot llegir-se, aprendre's en cursets o copiar-la d'altres, però la sensibilitat prové de dins d'un mateix, i cal saber treure-la, mesurar-la i dosificar-la.
Hi ha animals, a més, que per les seves circumstàncies, necessiten un ensinistrador doblement sensible i atent i una metodologia de treball personalitzada. Aquest és el cas de la Hanna, una bòxer blanca, de 10 mesos d'edat, ensinistrada per en Rafa. La Hanna es mostra atenta a en Rafa i executa a la perfecció els moviments que se li demanen. En Rafa no és un ensinistrador professional, només és una persona que davant la notícia de que la seva gossa era completament sorda s'ha esforçat per trobar la manera de comunicar-se amb ella. I ho fan molt bé!! Utilitzen un sistema de comunicació totalment gestual i s'entenen a la perfecció. La única dificultat que ha hagut de superar, i que la seva voluntat i la de la Hanna no resolien, era com cridar la gossa quan es trobava d'esquenes a ell. I això ho ha solucionat amb un collar de vibració i ha fet que la Hanna associés la vibració del seu collar amb un premi al costat d'en Rafa.
Així que, quan sento la mestressa o en Marc queixar-se per una mala execució d'en Negrito o en Donald, jo, que sempre m'ho miro de lluny, m'agradaria poder escridassar als humans per la mala comunicació que han tingut amb els seus gossos.

3 comentaris:

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Un 10 per en Rafa i la Hanna!!!! Això si que és comunicació ;) Tan de bo hi hagués una fòrmula miraculosa per saber treure i utilitzar aquesta sensibilitat com ha fet en Rafa. De moment, la resta de mortals ens haurem de conformar amb intentar aprendre dels "cracks", i treballar amb molt de carinyo i paciència fins aconseguir algun resultat ;)

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Quins cracks, tan l'amo com la "chuchi", aixó si que es comunicació ¡¡¡¡
ja m'agradaria a mi, tenir aquest dó i que la Vivi, fos més obedient (perque encara que ho es molt, també es molt toçuda, i quan diu que no ¡ no hi ha manera que fasi res)

Eva ha dit...

Bru-tal! No tinc més paraules, això ho dic com a mestressa d'un quisso mig cec (i sord quan vol). Molt bona feina, sí senyor. :)