dilluns, 19 d’octubre de 2009

Entrenant el "Toca". Següent pas

Estem esmicolant l'exercici de tocar les zones en petites passes. Esperem que, un cop fet tot el procès l'aprenentatge sigui prou consistent com per fer-lo dins la pista enmig d'una cursa.

Fins ara el “toca” era el simple moviment de tocar l'objecte diana. En Negrito ho feia en un moviment ràpid, clicàvem quan tocava i immediatament se li donava el premi. Avui l'exercici consistia en aconseguir que en Negrito mantingués el “toca” fins que se li donés una senyal d'alliberament, i per això hem retardat el so del clicker.

No ens hem fixat en la posició en què el feia, ni si el tocava amb les dues potes o amb en una, o ho feia dret o estirat. Crec que això ho haurem de concretar practicant en una zona perquè no estic segura de quina és la posició més còmoda per a fer un “toca” mantingut baixant de la zona per a després continuar la pista. El més important d'avui, i crec que ho hem aconseguit, era que en Negrito toqués l'objecte diana i no deixés de fer-ho fins que se li digués. I ho hem aconseguit.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Buscant, buscant, .... amb el nas!!!

Aquest cop li hem posat més difícil a la Pixie. Hem amagat una de les seves joguines sota un test. N'hi ha tres repartits per la terrassa.

Primer veureu que insisteix en el primer dels testos. I és perquè abans li haviem amagat el seu premi allí, però l'havia trobat tan ràpid que el video no té massa interés. Així doncs, quan torna a començar la recerca el primer que fa és assegurar-se que la seva joguina no continua allí mateix on l'havia trobat feia una estona.

A mitja recerca ella torna amb un dels seus nusos, que havia quedat descuidat en un racó de la terrassa, però aquesta no era la joguina que voliem que trobés. La Pixie no té cap problema en continuar la recerca quan se li indica que encara no ha acabat el joc.


divendres, 16 d’octubre de 2009

Entrenant amb el clicker: "passa" i "toca"

L'objectiu d'aquest exercici és aconseguir que en Negrito travessi un tauló de fusta sense haver-lo d'acompanyar fins el final, és a dir, que la mestressa li pugui donar l'ordre i ella quedar-se darrera. Aquest exercici serà molt útil per després dur-lo a les zones de contacte de la pista d'agility.

Primer de tot hem d'ensenyar-li a en Negrito a tocar un target (objecte diana). Per això agafem una tapa de plàstic, la deixem a terra i premiem en Negrito quan el trepitja. Quan veiem que ha relacionat aquesta acció amb el premi, introduïm l'ordre “toca”.

Després, tot acompanyant-lo, ensenyem a en Negrito a passar per sobre el tauló. Quan ja ha assumit els dos moviments (tocar un target i passar per sobre un tauló), juntem els dos exercicis en un per aconseguir el nostre objectiu. Li diem “passa” i “toca”, quedant-nos darrera.



Com podeu veure, s'ha aconseguit el resultat amb molt poques repeticions. Ara cal pulir coses, com per exemple la mala entrega del premi que fa la mestressa. En Negrito no hauria de girar-se i recular per recollir el premi, sinó que la mestressa li hauria de tirar per davant del target perquè en Negrito continuï en la mateixa posició i pugui, en un exercici posterior, continuar la pista.

El so del video és l'original. Podreu comprovar que no es fa cap mena de correcció, ni verbal ni física, a en Negrito. I és que és així com li han ensenyat a la mestressa que s'ha d'educar als gossos. Per sort, ha coincidit amb moltes persones que li han ensenyat que ensinistrar de forma positiva és molt més gratificant, tant per les persones com pels gossos, i tenir sort d'anar a petar a l'Agility Club Girona on va conèixer el métode clicker i la seva aplicació a l'agility.

Encara queda aquella persona que pressiona al seu gos o fins i tot el castiga. Però d'aquesta manera els resultats obtinguts mai seran tan consistents com els aprenentatges obtinguts de forma positiva i gratificant. Perquè,encara que no ho volgueu creure, el gos és una animal que no treballa mai per res, sempre ho fa amb l'objectiu d'aconseguir alguna cosa positiva: sigui menjar, una carícia, una paraula amable o una estona de joc.

Treballant així l'agility és diversió: diversió compartida per l'amo i el gos. I els amos que disfrutem d'aquesta manera de treballar també disfrutem compartint el nostre temps: xerrant i aprenent junts.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Treballant amb el nas de la Pixie

La Pixie és una gosseta treballadora i molt activa. Necessita que se l'estimuli per fer-li fer coses noves, i disfruta molt fent-les i mostra una predisposició increïble.

Avui la mestressa se l'ha endut a la Pineda de Sant Gregori. Allí ha estat posant a prova el seu nas, tot amagant un nus de roba entre l'herba i donant-li l'ordre de "busca" a la Pixie. És curiós com, de vegades, la Pixie passa prop del nus i no el veu, perquè ella està treballant amb el nas i es guia pel trencament d'olors per a trobar la seva joguina. El trencament d'olor de l'herba que ha estat trepitjada a l'hora d'amagar la joguina és que el li dóna la pista a la Pixie d'on es troba.

Vet aquí un video d'una de les seves recerques: