Com acabarà la història d'en Knut?

"Mamífer, plantígrad de la familia dels úrsids. Carnívor caçador de gran tamany (6oo Kg aprox.). Habitant dels gels polars". Aquesta seria la descripció d'en Knut si no hagués nascut en un zoo alemany i s'hagués convertit en un ídol de masses, en un atractiu turístic, en la mascota de la ciutat, portada del Vanity Fair i imatge publicitària sobre el canvi climàtic.

En Knut va néixer al Zoo de Berlin, juntament amb el seu germà bessó que va morir. Va ser refusat per la seva mare i un cuidador del zoo va decidir encarregar-se de tirar-lo endavant. Algunes associacions de defensa dels animals van demanar que es deixés que la natura fes el seu curs, i no s'humanitzés el cadell d'ós, però en Knut ja era un personatge públic i la natura li tenia preparat un destí massa cruel. Així que, biberó en mà i tracte humà en Knut ha anat creixent.

Després d'un any d'aquest aconteixement, en Knut ha passat de ser el peluix graciós amb qui tothom volia fotografiar-se a ser el què és: UN OS POLAR. Ara els seus cuidadors s'espanten d'ell perquè diuen que es comporta de forma agressiva si no és el centre d'atenció i el pitjor de tot és que ni es comporta com un ós ni com un humà. En Knut ja no té lloc ni entre els óssos ni entre els homes. Quin tracte cal donar-li ara? En què s'ha convertit en Knut? Quin serà el seu destí? Ha estat correcte la intervenció humana?

Sortida campestre

Aquesta tarda hem tornat a disfrutar del solet i hem fet una petita sortida. Hem anat al bosc i després a còrrer pels camps (és divertidíssim, però quedes rebentat!). Aquí una petita seqüència de les nostres corredisses enmig de l'herba:




I com que els nens s'ha apoderat una estona de la càmara, aprofito per posar-vos unes fotos de la mestressa amb nosaltres, que ella sempre és la reportera i no surt mai a les fotos.















Mira que és mona la mestressa (pssst! m'ho està dictant, és que la tinc al costat)

Doncs res, que ens alegrem que els dies es vagin allargant (ho heu notat, no?) perquè aquest tipus de passeig que ara només podem fer els caps de setmana, quan el dia s'allarga PODEM FER-LOS CADA TARDA, IUPI!!!!!

Vacances aigualides

El tema d'aquestes vacances de setmana santa: l'aigua.

Divendres vam anar a Les Planes amb uns amics i els seus gossos per a fer una excursió pels gorgs. L'avi Joan, expert coneixedor del Riu Brugent, va acompanyar-nos i va fer-nos de guia.

Aquest era l'inici de l'excursió, cap a les deu del matí, rumb al gorg de Santa Margarida, amb els nens i els gossos sempre marcant el pas i el camí:



I aquí ens podeu veure, gossos i nens, enfilats dalt d'una roca:



La visita va acabar a les Grutes de la Torra, unes coves molt fosques, amb estalactites i estalagmites i amb el terra ondulat per la calcificació. Impressionant! I mireu com van fer-s'ho els humans per travessar els petits i que no es mulléssin els peus (la mestressa m'explica que aquesta tècnica ja la utilitzava l'avi Joan quan ella era petita i la duia al riu):



Ahir va caure una pedregada a Sant Gregori, i la única cosa que vam poder fer, va ser sortir una estona a la terrassa a patinar sobre gel. Sï, sí, mireu com va quedar tot:



I, finalment, aquest matí, el temps ens ha donat una petita treba i hem aprofitat per arribar-nos fins al Llémena a veure si el cabal de l'aigua havia pujat. El riu no baixa massa ple, però comparat amb com estava fa uns dies, podriem dir que fa mig goig. Fins i tot hi ha alguns punts on es pot sentir la remor del corrent d'aigua:

Un entrenament d'en Donald

Els videos ja fa més d'un mes que estan gravats. Ara encara ho fa molt més bé, el punyetero!

Primer revisen la pista:



I després, la fan tota seguida:

Una de banderilles

La Gemma, en el seu blog, m'ha despertat la vena antitaurina. La mestressa me n'ha parlat de les curses de braus i, evidentment, jo m'he posat de la part del toro. També m'ha explicat que ella de petita en va veure unes quantes de curses de braus, asseguda a la grada de la Plaça de Toros de Girona. M'explica també que des de la part més alta de la grada veia els braus dins un tancat, esperant l'hora que se'ls obrís la porta de la seva cruel mort. Ella no mirava mai cap a la plaça, sempre s'hi posava d'esquenes. Només li agradava el “paseillo” inicial, quan sortien els toreros vestits de llampants colors i els cavalls dels “rejoneadores”, que provenien de la quadra on ella anava a muntar (aquesta era la raó per la qual ella era allí, amb els seus pares i amics)

Els toros del tancat de darrera sortien a la plaça, amb una bandereta vermella clavada sobre l'espatlla que no portàven abans. Quan sonava la música que anunciava l'entrada del toro a la plaça la mestressa se n'anava a jugar. Més tard, el mateix toro apareixia altra cop a la part de darrera, arrossegat, sagnant, mutil.lat, enforquillat per un munt de banderilles, despreuat.

Aquest post va especialment dedicat a un toro que no va arribar mai a nèixer, però que definitivament va convertir la mestressa en una activista anti-taurina requeteconvençuda. La seva mare va ser torejada en una plaça de poble i un cop acabat l'espectacle, va ser sacrificada. Dins les seves entranyes hi havia un toret petit, que no va tenir ni tan sols l'oportunitat de néixer. Gràcies a aquella persona que va dur-lo davant els nens i va ensenyar-los-hi, que va donar a aquells nens una lliçó que no oblidaran en sa vida i que reforça el seu convenciment anti-taurí profund i irrebatible amb qualsevol argument.

I, per restar-li dramatisme a aquest post, afegiré unes quantes raons diferents a les que sempre s'exposen (i amb les que també combrego) per a anul.lar aquesta fiesta nacional tan vergonyosa:

1. Estalvi de 564 milions d'euros anuals dels fons públics que es destinen a subvencions relacionades amb el món taurí.

2. Recuperació d'espais verds públics molt cèntrics i grans.

3. Millora de la imatge del “macho ibérico”, que queda molt malmesa quan els toreros s'enfunden dins un traje de luces. Que no se n'adonen que els posa tot el paquet a un costat i semblen esguerrats i guerxos?.

4. Es menja més a gust si no tens un enorme cap de brau penjar a la paret, encantat mirant l'amanida de la taula, que sembla que vulgui menjar-se-la.

5. Les taques de sang són de mal treure, fins i tot amb aigua oxigenada.

6. Si aquesta festa és un homenatge al toro, perquè el treuen arrossegant-lo i no sobre les espatlles dels “banderilleros”. Podria instaurar-se un nou esport nacional: “el paseillo del toro bravo”. Aixecant 500 Kgs. si que es podrien qualificar de valents.

7. Diuen que els xinesos volen instaurar aquesta festa al seu país i estan construïnt places de braus. Doncs si aquí les prohibim potser es millorarà el trànsit a rambles i carrers d'algunes ciutats perquè els xinesos de la càmara fotogràfica penjada al pit es quedaran a casa.

8. Corregir els errors és de savis, més que mantenir una tradició desfasada i cruel.

9. Importantíssim, cal una renovació de la indústria del souvenir. Ja n'hi ha prou de torets de plàstic a sobre les televisions, que estem a l'era de les pantalles planes i la figureta no hi ha qui l'aguanti!

10. I per últim, la llengua espanyola s'enriquirà perquè les banderilles comestibles continuaran essent boníssimes!

Com cul i merda!

I perdoneu l'expressió tan col.loquial, però ja sé que tots els que em llegiu sou amics i hi ha confiança. Però aquests dos, que es mossegàven i rondinàven contínuament quan en Donald va arribar a casa, s'han convertit precisament en cul i merda, no es separen ni per dormir. I mira que arriben a posar-se estrets, però sembla que com més apretadets més bé dormen.
Apart de dormir es passen el dia jugant, barallant-se de bon rotllo, fent-se mossegadetes i rondinant-se sense arribar-se a tocar mai. Comparteixen el bol de menjar i d'aigua i les cames de la mestressa quan ella està a l'ordinador (s'estiren un a cada costat).
Corren amunt i avall pel passadís i la terrassa com posseïts i a mi em tenen ben marejat!

Final d'un dia esgotador

Com viure com un gos .....

• Si veus algú que estimes, corre i saluda'l
  

• Estira't bé quan et llevis al matí

• Disfruta del menjar i assaboreix-lo

• Fes una migdiada sempre que puguis

• Olora l'aire, enflaire el vent

• Avisa al que gosi envaïr el teu territori

• Sigues lleial als teus amics i estigues sempre a prop dels que estimes

• Quan faci calor, busca una ombreta o estira't sobre una rajola freda

• Si fa fred arrodeix-te i amaga el nas entre les cames

• Disfruta de les coses petites i senzilles: un passeig, una carícia, una paraula dolça, ...

• Estigues sempre alerta

• Si estas content, no tinguis vergonya, salta i balla

• Mira a tothom a la cara

• No donis mai l'esquena

• Deixa't acaronar per una ma amiga

• Espera sempre aquell amic de veritat: ell no pot deixar-te

• No jutgis als altres per les aparences

• Deixa't manar per la natura. Escolta el teu cos i fes-li cas

• I finalment, con diu el nostre amic Idèfix: “Si tens un problema primer olora'l. Si no te'l pots menjar, marca el lloc i marxa”

Que sigueu feliços!!!!!

Xip i placa d'identificació

Normalment quan anem al Refugi Bu Bup Park ens ho passem molt bé, perquè sortim a passeig pel bosc amb gossos del refugi. Però aquest diumenge no va ser així, vam passar-nos el matí tancats al transportí. I perquè? Doncs perquè dos gossos que havien sortit a passejar amb uns voluntaris es van despistar i es van perdre. Així que la mestressa i els nens van deixar-nos al cotxe per sortir pels boscos i camins del voltant buscant en Leo i la Puzca (un mastí i una pastor alemany).
Vam marxar amoïnats perquè no els vam trobar i també perquè hi ha al refugi uns cadellets orfes petitíssims que algú sense ànima ni cor va deixar abandonats al poble de La Bisbal dins una caixa, amb només deu dies de vida.
Acabem de parlar amb en Xavi del Refugi. Per sort en Leo i la Puzca van aparèixer al cap d’unes hores a Peratallada. Algú va trobar-los en plena excursió per la carretera, va agafar-los i va trucar al telèfon que duien imprès al collar.
I tot això em fa pensar que, apart del microxip que ens obliguen a dur, també és molt útil dur el telèfon imprès en el collar o en una placa, perquè és més inmediat i és més probable que si algú ens troba truqui als nostres amos abans que dur-nos al veterinari a llegir-nos el codi del xip.El xip és útil, no obstant, per actuar en cas d’abandonament d’un animal. Llàstima que els pobres cadellets eren encara massa petits per dur-lo, i la única cosa que coneixem de la identitat del seu amo és que, de ben segur, era un irresponsable i un ............ (Laura-Vivi, et deixo acabar el post: dedica-li unes paraules!!!)

Anuncis classificats

Aquests anuncis són reals, copiats d'alguns portals a Internet:

"REGALO HEMBRA BULLDOG FRANCES
. regalo mi perra porque depues de parir se quedo debil y mi perro le hizo daño en la columna, ya esta totalmente recuperada pero no puede estar con mas perros ni volver a quedarse preñada, es muy buena y me gustaria encontrarle alguien responsable" (Explotador!! Un altre que volia fer negoci amb la parelleta de bulldogs)

"REGALO BOXER CON PEDIGRI
. tiene dos mese es precioso atigrado agresivo con otro perros enseñado a peleas no tiene ninguna cikatriz y si se le dice kieto ni se mueve adiestrado lo kito pork mi madre no kiere perros y mi ermano le tiene alerjia a los perros 696701452 mi movil" (Us imagineu aquesta paio? Jo sí!. No el qualifico per no dir paraules majors)

"VENDO YORKSHIRES
. vendo preciosa camada de yorkis buen pedigree color negro y fuego entrego vacunados desparasitados y con toda su documentacion, mas inf. 954131291 o 661006044. se acercan las comuniones de los niños seria un regalo estupendo son ositos de peluche." (Aquesta joguina potser no arriba al primer canvi de piles)

"REGALO BULLDOG INGLES
. hola regalo ami machito con 10 meses porque voi atener un bebe i no puedo estar por el pido seriedad por favor solo atiendo telefono" (Si el bulldog té deu mesos, ella ja estava embarassada o pensava quedar-s'hi quan el va adquirir, no?)

"Puedes comprar tu cachorro de CHIHUAHUA desde solo 12€/mes**Sujeto a aprobación por parte de la entidad financiera." (Només falta posar-los a l'aparador d'un "Todo a Cien")

"Regalo galga de 2 años de edad por no poder atender.Si no encuentro a nadie, tendre q entregarla en algun centro.Esta en Aldeanueva de Barbarrolla (Toledo).No se la ha enseñado a cazar, pero tiene buena pinta para cria." (Si no la fas servir per caçar, sempre en pots fer algún duro fent-la criar)

"Cambiaria ordenador portátil Fujitsu Siemens ultraligero con solo 13", P IV, 90 gigas, grabadora cd/dvd, wifi..muy completo y facil de transportar por ser ultraligero por yorkshire miniatura hembra color plata.Preferiblemente Galicia para poder hacer el cambio en mano y poder ver la perra y probar el portatil." (No voldria dir que volia quedar per provar el gos i veure el portàtil?)

"Cambio sillon de masaje totalmente nuevo por loro Yaco de 4-5 años de edad." (A partir d'ara només vol massatges a les orelles)

També podeu trobar un munt de bulldogs inglesos i francesos, chiuahues, yorkies, westies i bull terriers que els seus amos ofereixen per a criar i poder fer algún caleró amb la seva mascota. D'aquí a poc temps veurem les protectores plenes d'exemplars d'aquestes races.

Prefereixo no opinar públicament (no m'agrada dir paraules malsonants davant els altres). Ja us imagineu la meva opinió, no?

Riso-agility

Aquesta és una nova variant de l'agility que hem estrenat avui.
Una gossa desconcentrada perquè està en zel, uns gossos desconcentrats perquè hi ha una gossa en zel i la resta desconcentrats perquè tots estan desconcentrats. Què fer en aquest cas? Agafar-s'ho bé i fer-se un tip de riure.
Avui la mestressa i tots els que feien la segona classe d'agility han sustituït pistes per bromes i rialles i han sortit de l'entrenament més que satisfets, desfogats diria jo. Avantatges de practicar un esport com aquest en un club com el nostre on hi ha bon rotllo entre tots.

Avantatges de les meves xacres

Aquesta setmana he tornat a tenir una de les meves recaigudes nocturnes. No ho passo gaire bé, però tot té els seus avantatges, com poder estar assegut de matinada al sofà, enmig de l'amo i la mestressa, mentre m'acaronen i sento com expliquen coses maques i bones de mi.
Ara ja ha passat tot (de fet l'endemà ja estava la mar de bé) i em queda el bon record d'aquell moment d'intimitat viscut vora els meus amos, moments d'intimitat que fa que ens coneixem més i aprofitem per recordar-nos el molt que ens estimem. Busqueu aquests moments per vosaltres, estimats humans, val la pena!

Hem posat en Brutus a la portada del 20minutos

La Melisa, una proteccionista de gossos que recull històries per l'edició digital de 20minutos, ha publicat la foto i la història d'en Brutus i en Titus. Són dos gossos que necessiten urgentment una adopció responsable, i per això els meus amos els han triat a ells per a difondre el seu cas i li ho han explicat a la Melisa. Aquesta és la portada d'avui de 20minutos.com, amb la foto d'en Brutus enllaçant al blog de la Melisa. Esperem que tinguin tanta sort com la Favorita i la Pixie!!

Roy i els seus "coleguis"

Aquest cap de setmana en Roy va estar al Parc Migdia, fent-la petar amb uns amiguets.

Aquests són la Nut i en Zeus, els seus compis:





En Roy i en Zeus, com a mascles enters tots dos, van estar marcant-se i olorant-se contínuament:



En Roy, exhaust, reposava, mimat pels nens:



Aquesta és bona. En Zeus refugiant-se dins la motxilla, després de rebre la visita d'un munt de curiosos (sobretot nens d'aquells que volen tocar i remenar). En Roy intentant xupar càmara i els nens fent el mico darrera:




I per acabar, una bona rellepada, per treure's les taques d'herba molla i quedar ben net i polit:

En Negrito ara es diu .... RODODENDRO!!!

Ahir a la classe d'agility en Negrito estava molt distret i hi havia un punt del recorrecogut on, enlloc d'anar cap al tub sempre tirava avall fins el final de la pista per fer-hi un pipí (hi havia una gosseta guapíssima, l'Ausa, que estava en zel).
En Josep, el profe d'agility li va dir a la mestressa: quan en Negrito faci el tercer salt, no vull que cridis ni Negrito, ni vine, ni aquí, ni tub, ni a dintre, crida ben fort RODODENDRO!! i ja veuràs com va cap al tub. La mestressa tota fotuda, sense saber el perquè, va decidir fer-ho, dubtant de si li estaven prenent el pèl i la claca que mirava es faria un fart de riure. I en Negrito acaba el tercer salt i la mestressa crida RODODENDRO!! i en Negrito ..... cap al tub directament!!
L'explicació senzilla. El gos està massa acostumat a una sèrie de paraules a les que no fa cas quan hi ha una cosa que li interessa més. Però davant una novetat com una paraula tan contundent i cridada amb força per la mestressa, doncs és qüestió de parar-li atenció.
Quan arribem a casa després d'agility l'amo sempre ens pregunta com han anat les classes i com s'han portat els gossos, i la mestressa va explicar-li l'anècdota del Rodrodendro. L'amo va identificar la paraula, i vés per on, a més d'aprendre un truc d'ensinistrament hem après que el Rododrendro és una planta de nom contundent.