En Pau va trobar els pollets, i per treure dramatisme a la situació, els ha dedicat una cançó, que diu així:
"Ocellets, ocellots
quina pena, quina pena,
ocellets, ocellots,
quina pena que feu tots"
Una altra cosa: el niu de fusta que els nens van construïr en el taller dels Naturalistes de la Garrotxa, no ha agradat a cap parelleta, i està buid. Amb lo maco que els va quedar (però no deu estar ben col.locat o mal orientat, haurem de consultar-ho!)
(*) La imatge està extreta del web del Projecte Orenetes
3 comentaris:
Ostres quina pena nois,ara els pollets estaran el cel dels ocellets aprenent a volar...
Llepadetes familia i arrambadetes del meu germanet :)
Llàstima! És una pràctica habitual destrossar els nius d'orenetes amb l'argument de la brutícia que generen. No sé per què els pollets han mort (ves a saber), la qüestió és que us honora que aprecieu tenir aquests ocells al vostre costat.
Aviam si teniu sort i l'any que ve teniu una altra cop la parelleta, i tenen més sort amb els seus pollets. I si rebeu visitants al niu de fusta encara millor. Però sobretot no estigueu tristos pels ocellets, és el curs de la natura, i les coses sempre passen per algun motiu. Molts petonets i llepadetes família
Publica un comentari a l'entrada