divendres, 18 de juliol de 2008

Pobres ocellets!!

Ja us havia explicat que teniem un niu d'orenetes a casa, i ens agrada molt veure com cada any és ocupat i hi neixen pollets. Aquest any, però, ha passat una desgràcia al niu. Hi han vingut les orenetes, han post ous i hi han nascut quatre pollets, però .... aquesta setmana hem trobat els quatre pollets morts, pobrets. Els pares han desparegut i el niu ha quedat buid.
En Pau va trobar els pollets, i per treure dramatisme a la situació, els ha dedicat una cançó, que diu així:

"Ocellets, ocellots
quina pena, quina pena,
ocellets, ocellots,
quina pena que feu tots"

Una altra cosa: el niu de fusta que els nens van construïr en el taller dels Naturalistes de la Garrotxa, no ha agradat a cap parelleta, i està buid. Amb lo maco que els va quedar (però no deu estar ben col.locat o mal orientat, haurem de consultar-ho!)

(*) La imatge està extreta del web del Projecte Orenetes

3 comentaris:

Dark ha dit...

Ostres quina pena nois,ara els pollets estaran el cel dels ocellets aprenent a volar...
Llepadetes familia i arrambadetes del meu germanet :)

Quim ha dit...

Llàstima! És una pràctica habitual destrossar els nius d'orenetes amb l'argument de la brutícia que generen. No sé per què els pollets han mort (ves a saber), la qüestió és que us honora que aprecieu tenir aquests ocells al vostre costat.

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Aviam si teniu sort i l'any que ve teniu una altra cop la parelleta, i tenen més sort amb els seus pollets. I si rebeu visitants al niu de fusta encara millor. Però sobretot no estigueu tristos pels ocellets, és el curs de la natura, i les coses sempre passen per algun motiu. Molts petonets i llepadetes família