El cumple d'en Negrito

Suposadament aquest mes en Negrito fa tres anys. I els nens, animats per l'esdeveniment i motivats per haver d'omplir les hores de vacances, van preparar-li una festa sorpresa.
Van dedicar-se a donar-li xuxes i molts mimos. Genial! Però el pitjor de tot és que després van aprofitar una bossa de cotilló de Cap d'any i van disfressar-lo. La mestressa va trobar-se'l amb aquesta pinta quan va tornar de treballar (I ella que diu que no li agrada que la gent disfrassi els gossos, jejejeje!!!!)
Ara que hi penso .... el mes vinent és el meu cumple. Ai, ai, ai, ai, ai !!!!!

TENIM UNA GOSSA EN ACOLLIDA!!

Ahir els amos van sortir amb els nens a sopar i van tornar amb companyia. Es una cocker negra que es van trobar a la sortida d'un restaurant. Segons l'amo del restaurant, la gossa estava abandonada, anava coixa i estava ferida perquè perdia sang.

La mestressa va ajupir-se a acaronar-la i se li van encendre els ulls en sentir-li dir a l'amo: "ens l'haurem d'endur, no?". I és clar, un minut després ja estava carregada al cotxe.
Així que ara tenim companyia. Ha resultat que la sang que perdia no era res més que la gossa està en zel. I a mi em porta boooooooooooig!!

Té una ferida en una pota i per això va coixa i també té mal d'orella, perquè s'espolsa el cap. Però la mestressa ja ha començat amb les primeres cures i li està donant antibiòtic.

Avui han anat a comprovar si portava xip i, efectivament, sí que el porta. Però el xip no està registrat a la base de dades del Col.legi de Veterinaris. Hem rebut notícies d'un criador de cockers retirat que ja n'ha abandonat algún amb el xip anònim.

En Marc ja s'imagina fent agility amb ella!!




Ah! No us ho havia dit que es diu Pixie?. Doncs sí, en record a la nostra estimada Pixie que ens va deixar aquesta setmana.

Els millors mesos de la Pixie

La Pixie ens tenia el cor robat. Vam dedicar-li la primera entrada de l'any 2008 en el nostre blog, desitjant que aquest fos el seu any de la sort. I així va ser. La Núria va conèixer la Pixie en el nostre blog i va anar a visitar-la al Bú Bup Park. En principi va decidir apadrinar-la, però pocs dies després anava al refugi per endur-se-la definitivament a casa i donar-li els que han estat els millors mesos de la seva vida.
La Núria va adoptar la Pixie mirant-la als ulls, deixant-se endur pels sentiments. No veia ni l'edat, ni la salut, ni la raça, ni la bellesa del gos que adoptava. Senzillament, va començar a estimar-la, va veure que la necessitava i va unir-la a la seva familia. Gràcies Nuria!!
Ara la Pixie ja no hi és i segur que ha deixat un enorme buid en la seva familia, però també ha omplert un tros dels nostres cors. Nosaltres, que la recordarem sempre, estem molt contents en aquest moment, perquè la Pixie ha trobat la mort dolça al costat d'una familia que se l'ha estimat bojament. Ha marxat sentint-se estimada, molt estimada. Petonets petita i dolça Pixie!!

Marxa Popular de Fontajau

Aquest matí la mestressa, els nens, en Donald i en Negrito han anat a fer la Marxa Popular de Fontajau. Han pogut gaudir d'un matí molt maco i fresquet que els ha permès fer el recorregut a molt bon ritme i deixar molts participants enrera. Els gossos han pogut anar deslligats bona part del camí, perquè era molt ample i no hi havia perill de fer nosa als corredors.


En Donald i en Negrito jugaven durant el recorregut i els nens menjaven les xuxes que la mestressa sempre porta per animar-los:


En Marc, com sempre, buscant algún camí per poder fer drecera i avançar els altres participants:


I al final: un repòs amb l'esmorzar de reglament amb entrepà de butifarra i una motxilla per cadascú de regal.


Tot plegat, una estona molt relaxant, tant per gossos com per humans i un matí que convida a arribar a casa i carregar altra cop la motxilla. Aquest cop, però, per anar a la piscina a refrescar-se i relaxar la musculatura.

A reveure Kuit

M'he posat davant l'ordinador, baixant les fotos d'una magnífica matinal que ha passat la mestressa amb els nens, en Negrito i en Donald, quan hem rebut una noticia que ens ha copsat, ens ha tret l'alè, ens ha encongit el cor i omplert els ulls de llàgrimes.
Ahir a la tarda va deixar-nos la Kuit, companya d'entrenaments al club d'agility i integrant d'una gran familia: en Xevi, l'Alba, en Sash i l'Axel.
Sabem que els nostres amics ho estan passant molt malament i per això volem donar-los el nostre suport, enviar-los tota l'energia necessària per superar aquest moment i que puguin recordar la Kuit no amb el dolor que ara senten sinó amb un somriure, pels bons moments que han passat junts disfrutants uns dels altres.
Us estimem, estem amb vosaltres. Una forta abraçada familia!!

Pels volts de Sant Joan

I ara aquest ens parlarà de petards .... és el que esteu pensant, oi?
Doncs sí, això és el que vull fer, per no haver de narrar-vos el meu pas per la perruqueria i excusar-me de no posar alguna foto meva inventant-me que s'ha espatllat la càmara. Estic horrorós! M'han pelat completament i la meva panxona ara és la principal protagonista de la meva imatge, juntament amb un cap petitó exageradament desproporcionat amb el meu cos. Evito passar per davant dels miralls per no veure'm, encara que, he de reconèixer que des que m'han pelat estic molt més animat i fresquet.
Aaaaaaaaaaaaaaaaapa!! Ja se m'ha escapat el rotllo de la pelu. I jo que volia parlar-vos dels petards!

En Marc i en Donald a la tele!!!!

... bé, en Marc, en Donald i un munt de companys de l'Agility Club Girona.

Fa uns dies Televisió de Girona va fer molt bona feina i va gravar aquest reportatge xulísim sobre l'agility a les instal.lacions de l'Agility Club Girona.



Felicitats al reporter (per la bona feina i per la suada!), a Televisió de Girona (per fer un muntatge tan xulo) i als companys de l'Agility Club Girona (per quedar tan guapos, jejejeje!!!)

Jornada de recreació i esport

Cada any es celebra a Girona la Jornada de Recreació i Esport, per a promoure la pràctica de l'esport entre els gironins. L'Agility Club Girona hi té un espai reservat. Es tracta de passar un matí practicant agility i compartir-ho amb els visitants de les Jornades. En Negrito i en Donald hi van anar i van gaudir d'un matí assolellat però no massa calorós que convidava a divertir-se. I així ho van fer, en companyia d'altres companys dels club.

A pista també van entrar-hi gossos de visitants que s'acostaven al recinte i que, preguntant per la pràctica d'aquest esport, éren convidats a entrar a pista i provar-ho. I tots sortien riallers i satisfets després de veure el seu gos saltar obstacles o passar per dins un tub. I és que l'agility, per sobre de tot, és això: diversió compartida amb el teu gos!!

El bosc-agility

Sense plans

Així era com es presentava aquest cap de setmana: Sense plans a la vista!!. Per alegria de la mestressa, que últimament tenia tots els caps de setmana programats, aquest cop ha pogut improvitzar al seu gust les activitats.
Per a nosaltres ha suposat una excursió diària. Una el dissabte: amb l'amo i la mestressa, vorejant el riu al vespre, i que s'ha acabat amb la remullada d'en Negrito a la passera perquè s'havia revolcat sobre una merderada i feia un tuf!!! (tot i que quan hem arribat a casa ha hagut de passar per la dutxa, perquè la ferum no havia desaparegut)
Avui diumenge la mestressa ha agafat la bossa, en Donald i en Negrito i ha dit que, ja que ningú s'animava a anar-hi amb ella, marxava sola d'excursió amb els gossos. Jo no hi he volgut anar, feia massa calor, quina mandra!!
Doncs han tornat tots tres amb la llengua a fora, però molt contents. Resulta que han descobert una pineda molt propera i tranquil.la, que té tots el números per formar part de les nostres rutes estiuenques. És neta, fresqueta, planera, tranquil.la i des d'allà es poden agafar uns camins molt macos que transcorren enmig de frondosos i olorosos alzinars.
A la tarda la mestressa i en Marc ens han organitzat un joc molt divertit a la terrassa de casa. Es tractava de deixar el rastre de l'olor d'una salsitxa fins un amagatall, sense que nosaltres ho veiéssim. Després, d'un en un, sortiem i, guiant-nos per l'olfacte, haviem de trobar la salsitxa. Ens pensàvem que en Negrito seria el millor, però ens ha sorprès veure com ha estat en Donald el millor rastrejador de casa, el que ha entés primer el joc, ha seguit més bé el rastre i ha trobat abans la salsitxa. Ens ho hem passat xupi!! Ho tornarem a repetir, segur.