dissabte, 31 de gener de 2009

La fuga xinxillera

Aquesta nit passada en Negrito i en Donald estaven molt neguitosos. S'aixecaven i es movien per casa sigilosament, com cercant alguna cosa.
Al cap d'una estona l'amo s'ha aixecat per veure què els passava. I s'ha trobat la Wink passejant per l'habitació dels nens. Per no despertar la mestressa i els nens l'ha volgut agafar ell tot sol, i se li ha acostat tot cridant-la. I la Wink, que és molt manyaga, ha anat cap a ell i s'ha deixat agafar. I en Pelut? On era en Pelut? Doncs l'amo se l'ha trobat al costat de la gàbia i també l'ha pogut agafar tranquil.lament. Mireu que manyagues són:



Això sí, l'endemà la casa era plena de pèl de xinxilla. Perquè per a una xinxilla passejar per una casa on hi ha tres gossos és tota una aventura, i cada trobada es converteix en un ensurt. I què fa una xinxilla quan s'espanta? Doncs fa com una pistola d'aquelles que tiren serpentines: una petita explosió i un munt de pèl que vola enlaire!

I per acabar, un primer pla d'en Pelut, lluint-se i de la Wink que, fent honor al seu nom, es despedeix fent-vos l'ullet:


dimecres, 28 de gener de 2009

Gestos humans

Tenir una fotògrafa durant tot el matí disparant una càmara fa que reculli imatges inèdites i divertides. I aquest cop em posaré amb els humans (sense ànim de ridiculitzar-los, però per fer-vos riure una estona)

Per l'expressió d'en Miquel, diria que l'Ausa s'ha saltat l'últim pal de l'eslàlom:


L'Esther, coquetona ella, va lluint culet mentre corre:


La mestressa fa l'ànec per aconseguir que en Negrito retalli:


L'Anabel vol provar de fer un castell de tres amb els seus gossos (només li falta la faixa):


I per ensenyar alguna cosa, el millor és practicar amb l'exemple. Apa ... Tub!!!


Ensinstrament en positiu 100%:


I el glamour sobre la pista, somrient a cada obstacle:

dissabte, 24 de gener de 2009

Test per als amos de gossos

Benvolguts "amos" lectors del meu blog. Us he preparat un test ben senzill. Contesteu SI o NO a aquestes qüestions i després valoreu-ne el resultat segons les indicacions del final:

1.- És l'aspirador (o escombra) un artilugi sobreexplotat a casa vostra.
2.- Trobeu justificació a que el vostre gos dormi a la vostra habitació o al sofà.
3.- Us agrada anar de compres a les botigues d'animals i tornar a casa amb xuxes o joguines per nosaltres.
4.- Jutgeu els vostres veïns segons la cara o comentaris que fan quan ens troben a l'ascensor o al carrer.
5.- Us agrada veure programes de TV sobre gossos, llegir llibres sobre gossos, veure pel.licules sobre gossos, .....
6.- Planifiqueu el vostre temps lliure per a poder-lo passar amb el vostre gos.
7.- A l'hora de canviar-vos el cotxe, valoreu si us agrada més o menys segons com ens hi podeu instal.lar.
8.- Sou asidus compradors de fundes per a sofà o per al cotxe.
9.- No teniu més gossos perquè no teniu més espai.
10.- Sou dels que penseu que la nostra amistat és de les que val, que és per sempre i que som millor que moltes persones.

VALORACIÓ:

Si heu contestat SI a totes les preguntes: Esteu pilladíssims com la meva familia.
Si heu contestat SI entre 7 i 9 vegades: Aneu camí d'estar pilladíssims com la meva família.
Heu contestat sí 6 o menys vegades: No sé què feu llegint el meu blog!!

dijous, 22 de gener de 2009

El poder de les carícies

Ja fa molts anys que, essent petita, la mestressa contemplava la iaia i el poder relaxant que les seves carícies tenien sobre els gats i gossos de casa. La iaia els acaronava fent un recorregut des del cap fins la cua, passant per tot el llom, acompanyat, això sí, de dolces paraules i un to de veu tranquilitzador. Els gats ronronejavem i els gossos s'estremien. I tots, es relaxaven i es mantenien al costat de la iaia.
Molts anys després, i sense poder-li preguntar ara a la iaia què sentia fent-los aquells massatges als seus animals, la mestressa s'ha retrobat amb aquesta llarga i somnífera carícia. I ha estat en el mètode de Linda Tellington-Jones. La carícia s'anomena "La marxa de Noé" i és el primer i últim moviment que es fa en una teràpia seguint el mètode Tellington TTouch.
I el millor de tot és que Linda Tellington també va descobrir aquesta i altres carícies terapèutiques a través del seu avi, que a principis del segle XX ja les feia als cavalls de curses que ell entrenava.
Linda Tellington-Jones ha estat a la universitat estudiant-ne i investigant les causes i els efectes dels seus massatges, i ha creat un mètode que, apart d' influir sobre el comportament i salut del teu gos, crea llaços afectius molt forts amb l'animal. Els mateixos llaços afectius que, segurament, van ser els causants i motivadors que els nostres avis acaronéssin els seus animals i els produíssin benestar.
I altra cop hem de confirmar que la sensibilitat és la millor eina per a mantenir relacions inter-espècies i per entendre'ns i conviure.

diumenge, 18 de gener de 2009

Prova Estrella de Federació a Girona

Aquest matí en Donald i en Negrito han participat com a gossos "en blanc" (sense puntuar) a una prova estrella. Us deixo una foto que s'han fet amb la mestressa i en Marc abans de començar la prova.



En Negrito ha fet una bona pista d'agility, ràpid i molt segur a les zones, s'ha despistat un cop i s'ha recuperat de seguida. Després ha entrat malament al tub i ha estat eliminat. Aquest és el moment en que la mestressa comet l'error de posició i envia a en Negrito malament al tub i ell li dóna la volta per entrar pel costat contrari.



En Donald ha acabat les dues pistes sortint a saludar els gossos que corrien per fora. Estava lent i despistat, pendent dels desconeguts que bordaven fora, però en Marc s'hi ha esforçat i, tot i els nervis, ha fet molt bé la seva feina i ha rebut moltes felicitacions. Fixeu-vos quina diferència de moviments entre en Marc i la mestressa al mateix punt de la pista (la mestressa haurà d'anar a classes de ball amb en Marc, a veure si aprèn a girar com ell, jajajajaja!!!)

dimarts, 6 de gener de 2009

Han passat els Reis Mags

Ahir al vespre vam tenir una sorpresa. Vam trobar-nos el menjador de casa ple de regals, i el millor de tot és que n'hi havia també per a nosaltres. Pels tres gossos hi havia xuxes i óssos d'aquells durs que ens entretenen tanta estona i a en Donald em sembla que els Reis li va portar deures, perquè en Marc estava molt content amb un llibre que diu que li servirà per ensenyar-li molts trucs a en Donald.
Els nens, és clar, eren els més contents. En Marc ha estrenat una guitarra elèctrica i en Pau té una maqueta d'un vaixell de vela per a muntar, apart de llibres, jocs i els mitjons, que mai hi falten.
Esperem que a tots vosaltres els Reis s'hagin portat tant bé com els nostres i, sobretot, que la felicitat que es viu en aquest moment ens quedi enganxada i ens duri tot l'any.

dissabte, 3 de gener de 2009

Jugant amb els amics

Mestressa: "Apa, a veure qui l'agafa!!!"

Gaïa: "Jo arribo primer!!"

Gaïa: "Si me la menjo ningú la trobarà, jijiji!!"

Gaïa: "Glups, em sembla que m'han vist!!"

Duna: "meva!!" ; Jako: "mecatxis!!"

La Duna a la Nika: "Apa, anem a jugar tú i jo amb la pilota, que aquests són molt bésties"

Nika: "me la passes o no?" ; Duna:"Deixa'm respirar!!"

Kira: "Nervi, des de sobre la taula ho veurem bé sense còrrer perill"

Donald: "On carai és aquesta pilota?"

Eliot: "ja busco, ja busco, i no la trobo!!"

Shyla: "Segur que la tenen aquestes dues que corren tant!!"


Negrito: "jajajaja!! Ja els he enredat. Aquí dins puc jugar a pilota i ningú em trobarà"