dilluns, 30 de juny de 2008

Gaia exòtics: un nou concepte de protectora

Com que les modes van canviant, el concepte de protectora també s'ha d'anar posant al dia per anar donant cabuda a un munt d'animals que han estat un caprici i acaben fent nosa a casa.

Molt a prop de Girona, a Vidreres, ha nascut una nova protectora. Es tracta de Gaia Exòtics, i allí treballen per a l'adopció de tot tipus d'animals domesticats. S'hi poden trobar gallines, vaques, micos, conills, hàmsters, fures, rèptils ..... fins i tot cucs de seda!!
Així que, ja ho sabeu, feu un tomb pel web de Gaia Exòtics i mireu els animals que tenen en adopció. Potser coneixeu algú que està buscant un d'aquests animals i allí n'hi ha uns quants als que els falta familia.

diumenge, 29 de juny de 2008

Un somni per fer realitat

Avui he somniat amb l'Eliot. Corria per un prat amb altres gossos, enmig d'un munt de persones, amb el cap alt i la cua dreta. Tenia un posat alegre, se'l veia feliç i a la cara dels seus amos es dibuixava un somriure inesborrable. Un somni carregat de desitjos que ben segur els tofus faran realitat.

L'Eliot ja ha deixat enrera el seu trist passat i ha arribat a la seva nova casa. Us desitgem molta sort família i esperem molt aviat poder compartir el prat del meu somni amb tots vosaltres.


dissabte, 28 de juny de 2008

Final de curs

Arriba juny i s'acaba el curs, també el d'agility. Us deixo un video d'en Marc i en Donald fent una pista aquest dimecres passat, perquè podeu veure que bé s'entenen dins la pista (bé, també s'entenen molt bé fora)



I m'agradaria dedicar aquest video a la Belén i en Javi del Bu Bup Park que van aconsellar-nos molt bé quan vam anar a adoptar. Van recomanar-nos en Donald i ha resultat ser un gos extraordinari: simpàtic, divertit, àgil, atent, intel.ligent, carinyós ... fins i tot el trobem maco!!
També es mereix una dedicatòria la gent del Club d'Agility Girona, que ens han acollit molt bé, ens han ensenyat moltes coses i, especialment a en Josep Duran, que ha pres seriosament el duet Marc-Donald com un equip d'agilitistes i hi ha tingut paciència i dedicació. Esperem que algún dia aquest dos puguin representar al club i donar-los alguna alegria.

dijous, 26 de juny de 2008

Una història de lluita i superació

En Javi fa set anys que lluita contra un càncer que l'atormenta, però no ha perdut l'esperança, ni les ganes de lluitar (per a ell i per als altres).

Fa uns mesos, dins un contenidor, va trobar-se aquest cadellet, encara enganxifós i amb el cordó umbilical penjant-li. I ell, gran amant dels animals, va recollir-lo i va endur-se'l a casa. El veterinari no li donava cap esperança. El cadellet tenia un problema al paladar que li impedia empassar-se bé la llet. No hi havia masses opcions, l'operació no podia realitzar-se fins ben passats al menys tres mesos, i fins aleshores, les possibilitats de supervivència de l'animaló eren mínimes, ja que tenia un altíssim risc d'ofegar-se tot menjant.

Van oferir-li dues opcions: una sonda nasogàstrica per a poder-lo alimentar o bé l'eutanàsia. En Javi, evidentment, va triar la lluita i la vida per aquell animaló, tal com estava fent per ell mateix. Però no va sondar-lo. Amb molta paciència i cura, va anar alimentant-lo amb una xeringa d'insulina, fins que passats uns mesos, aquell indefens cadell s'ha convertit en aquesta bellesa.

En Javi és un lluitador, i mira endavant. Tot i la desesperança que dóna conviure amb una greu enfermetat, no ha aconseguit només salvar aquest gosset, sinó que ha aconseguit una plaça de cuidador d'animals en un zoològic de València. No val rendir-se! Així m'agrada la gent: amb un parell de bones raons!!

Tant de bo la seva força serveixi també per a guarir-se definitivament i continuar regalant la seva bondat. Molta sort Javi!


dissabte, 21 de juny de 2008

Temps de petards i soroll

S'acosta Sant Joan i ja es fa sentir. Passegem pel carrer i els petards que peten a qualsevol racó del poble.
Aquest dimecres els nens tenien una bossa plena de petards, i la pressa per encendre'n algun ens va portar fins una plaça propera. La mestressa va seure a l'herba, a una distància prudent, amb tots els quissos al voltant, per a veure la reacció de cadascú de nosaltres.
A mi els petards i els sorolls "ni fu ni fa", no els faig cas. Potser és que ja estic una mica dur d'orella. En Negrito, com la gran majoria de gossos, es "caga" amb els petards. Tremola com una fulla, el molt ximple!
El cas més extrany, però, és el d'en Donald. Aquest gos és "raro, raro, raro!!". Quan els nens encenen petards, s'excita de tal manera que corre cap a ells, es torna boig, juga i salta al seu voltant. Li encanta! L'han de lligar perquè sinó li esclataria algún petard als morros.
Ja ho veieu, a casa hi ha de tot. Visca la diversitat!!

dimecres, 18 de juny de 2008

Dogoteràpia

L'any 1986 la polaca Maria Czerwinska es trobava en el rodatge de la pel.lícula "Widze" ("Veig") on part dels protagonistes eren nens cecs. Ella era allí com a ensinistradora dels gossos Alaska Malamute que intervenien en el rodatge. Czerwinska va observar com els nens cecs, en els descansos, jugaven amb els seus gossos i es mantenien molt relaxats, tot acaronant-los i jugant amb ells.
Czerwinska va decidir aprofitar els dots descoberts en els seus gossos i ben aviat la seva gossa Cze-Ne-Ka va convertir-te en la primera dogoterapeuta de la Fundació que Czerwinska va fundar amb un grup d'esportistes de tir amb trineu.
Des de llavors la Fundació Cze-Ne-Ka (nom que recorda la seva primera gossa terapeuta) treballa amb nens discapacitats, tant psíquics com físics. Els gossos treballen sobretot la motivació i estimulació i són de gran ajuda per a obtenir respostes molt difícils en nens discapacitats.
Czerwinska i la seva Fundació s'han convertit en un exemple i model a seguir. Es distingueixen sobretot, pels seus mètodes, destacant les seves curses amb gossos de tir, substituïnt, això sí, els trineus per cadires de rodes. També és de destacar que treballen sobretot amb gossos nòrdics, races amb poca fama de gossos terapeutes.
A la Fundació només hi treballen voluntaris i per a formar-ne part només s'exigeix "ser generòs per a regalar part del teu temps als altres i mantenir els ulls molt oberts per percebre si algú et necessita"


dilluns, 16 de juny de 2008

Tot preparant l'estiu



Ja sabeu que els meus amos són uns enamorats del riu. I ara que la gent comença a omplir piscines, ells el què fan és anar a "prendre mides" a les gorgues. Perquè a l'estiu els encanta anar a les gorgues a banyar-se, refrescar-se i caçar capgrossos i peixos amb el salabret (tots tornen a l'aigua abans de tornar a casa, eh!), lluny de les llargues cues de les platges, de la sorra i la sal enganxada a la pell.

diumenge, 15 de juny de 2008

La Chuska

Aquesta gossa té poc menys de dos anys. Va aparèixer fa poc pels voltants del Refugi Bú Bup Park. Quan un dels voluntaris del refugi la va veure i se li va apropar, es va mostrar poruga, i fins i tot va clavar-li dues dentallades quan va voler agafar-la. En Xavi, un dels resposables del refugi va guanyar-se-la en pocs menys de deu minuts, va començar a confiar i va deixar-se agafar.
La pobre Chuska té una lesió en un genoll que la deixarà coixa per sempre. Tot i això, és una gossa molt activa i alegre. Bé, alegre amb les persones, no pas amb els altres gossos amb els què es mostra agressiva, tant si són mascles com femelles.
La Chuska, tot i ser jove i preciosa, no serà fàcil que sigui adoptada. En general, la gent no vol gossos lisiats ni que necessitin corregir agressivitats o problemes de conducta.
I per això, la mestressa l'ha afegit a la seva llista d'alumnes del Bú Bup Park. Si els possibles adoptants la veuen obeïnt ordres bàsiques, és molt més probable que la vulguin.
I aquest dissabte va començar amb ella. Una sessió curta, d'una vint minutets. La mestressa no pretenia més que conèixer-la i que li agafés confiança, però això va ser cosa de pocs minuts. La Chuska és encantadora! I intel.ligent; perquè en una curta sessió, una gossa que mai havia estat educada va aprendre a fer el "seu" i el "terra" i, a més, es va mostrar molt atenta i concentrada. La Chuska per aquí, la Chuska per allà!! La mestressa no parava de parlar d'aquesta gosseta quan va tornar a casa. Grrrrrrr!! Quina ràbia!!

dissabte, 14 de juny de 2008

En Adopció. Gosseta de sis mesos




Aquesta gosseta té sis mesos. Ha estat rescatada de la gossera de Saragossa, on els seus amos van deixar-la, i on corria el perill de ser sacrificada. La setmana vinent, de la mà de l'amiga Mar, arriba a Girona, on espera trobar un adoptant que l'estimi.

Com podeu veure, és una gossa jove i preciosa. No crec que sigui difícil que algú s'enamori d'ella. si vosaltres no podeu adoptar-la, potser sabeu d'algú que sí podria fer-ho. Ajudem a la Mar entre tots a trobar-li una llar a aquesta gosseta?

divendres, 13 de juny de 2008

Estem invadits!!

L'aire en fa olor, també la sorra i l'herba, ensumem en qualsevol direcció i penetren dins nostre. Ens alteren, ens fan tornar bojos. Ens provoquen, ens atonten, ens manipulen, ens fan perdre la personalitat i la compostura. Ens tornem maleducats, malcreients, esbojarrats, atontats, recelosos i alterables.

Són les feromones femenines de les gosses en zel. En Pirata ja n'ha estat víctima. I en Dalton i en Rex. També en Negrito i en Trasto (que es van barallar dimecres davant la preciosa Boopy).

He de confessar-ho: a mi també m'afecta. Tot i el meu estat físic ahir em vaig tornar boig, en un atac de calentura. Vaig començar a donar voltes a la taula a tota velocitat. Semblava que m'havien posat un cohet al cul! I això que ahir estava esgotat, perquè vam fer un passeig d'aquells que a mi no m'agraden gens (llarg, llarg, llarg, ...)

El més tranquil és en Donald. És clar, ell és un mig-mascle. Aquesta nit, però, s'ha aixecat bordant més d'una vegada. I és que el barri és ple de gatetes en zel, i els gats van tan bojos com nosaltres i es fan sentir. Es fan sentir molt.

Ja ho veieu, apart de floretes, la primavera ens regala altres coses.


dijous, 12 de juny de 2008

La primavera a casa







Aquest any la mestressa i l'amo ens han regalat la nostra particular primavera. Han construït unes jardineres i han plantat tot de flors, que estan així de maques.

dimarts, 10 de juny de 2008

Senyals de calma

Aquesta tarda la mestressa ha tret en Negrito a passeig tot sol. Li dedica temps en exclussiva per a guanyar-se la seva confiança i atenció. Quan algún humà ens dedica una estoneta a nosaltres solets estem molt contents, i aprofitem aquestes estones per no perdre el temps en altres coses o altres gossos i ens mantenim més atents al nostre amo.

Doncs bé, la mestressa s'ha endut unes fletxes (de les de tir amb arc) per a clavar-les a terra i muntar un slàlom per entrenar amb en Negrito. L'ha muntat sobre un montícul que justament avui havien segat i era molt agradable treballar-hi: l'herba era curta i feia olor d'herba molla acabada de tallar.

Mentre la mestressa no parava atenció ha aparegut un gos desconegut: un petit mestís de ratoner mascle, d'aquells que borden a tot quisqui. En Negrito s'hi ha acostat, però no pas en línea recta, sinó traçant una corba. En trobar-se, el ratoner ha continuat malhumorat i ha començat a roncar fortament i a doblar el seu tamany eriçant tots els pèls (fins i tot les pestanyes). La mestressa estava molt tranquil.la. El fet que en Negrito s'hagués acostat al gos rodejant-lo ja li donava confiança i ara es trobava fregant-se amb un gos amenaçador i el què feia en Negrito era justament, mostrar-se calmat.

La mestressa està llegint “Las señales de calma” de Turid Rugaas, i ha pogut detectar en Negrito manifestant-ne unes quantes: acostar-se a un gos amenaçador fent un rodeig, donar-li l'esquena quan rondina, llepar-se el morro. El ratoner, roncant, s'ha tirat damunt en Negrito i ell s'hi ha girat d'esquenes, ha mirat la mestressa i ha esperat una ordre: “Corre a passeig” l'ha alliberat de la situació.

Sabeu com han acabat amb el ratoner? Quan s'allunyava amb els seus amos en Negrito ha corregut darrera d'ell, s'hi ha posat a davant i fent el posat de reverència l'ha convidat a jugar amb ell. I han jugat.

Després, a soles amb la mestressa, en Negrito ha fet uns slàloms de campionat!

La mestressa sempre diu que aquest gos té una “ment lliure”, no es deixa manar i li agrada anar al seu aire. És difícil d'ensinistrar i és molt sensible als renys o les exigències. Per això és tan útil l'ensinistrament amb clicker i el reforç positiu.

En Negrito segurament no serà mai un campió d'agility, però el que no se li podrà negar és que està essent un fantàstic mestre per a la mestressa, que aprèn moltíssim d'ell: de les seves reaccions, gestos, desconnexions, dependències, pors, ...

dilluns, 9 de juny de 2008

Un petó d'agraïment


Una periodista de "The Observer" cobria la noticia d'un incendi. Un bomber va sortir amb una gossa doberman prenyada en braços, que acabava de treure d'enmig de les flames. Va deixar la gossa estàlvia i va tornar a entrar a l'edifici que cremava.
Més tard, quan el foc ja estava apagat, el bomber va seure a la vorera. Va ser quan la periodista va adonar-se de la presència de la gossa, que no s'havia mogut del lloc on l'havia deixat el bomber. La "mama doberman", agraïda, havia esperat el seu salvador. Va acostar-s'hi i va regalar-li aquesta llepadeta d'agraïment. Un senzill gest carregat d'emotivitat.
Algú dubtava de l'existència d'emocions i sentiments en animals?

dissabte, 7 de juny de 2008

Un crit d'auxili!!!

Ribercan és una protectora de Carcaixent, coneguda ja fa temps pels seus problemes de subsistència i manteniment. Per si fos poc haver de tirar endavant una protectora, els ha passat el pitjor de les desgràcies. Uns #*%&ª¿? van entrar a les instal.lacions de la protectora, van robar uns gossos i van matar la Regina, una mansa mastina, de la que van abusar fins a matar-la. Van torturar-la i van violar-la fins provocar-li la mort.
Exhaustos i sense recursos ni forces han optat per tancar el refugi, recol.locar els animals que hi tenen en altres protectores o en cases d'acollida i esperar a tenir un refugi en condicions per a reprendre la seva activitat.
Podeu conèixer l'associació a través del seu web
La història de Regina, amb les imatges més "suaus" la podeu trobar al blog que la Melisa Tuyà té a 20minutos.
I després de conèixer totes les dades, podeu passar-vos a fer una signatura en favor de la Regina i per a què s'intenti evitar que es repeteixin situacions semblants.
Sé que al món hi ha coses que per a vosaltres mereixen més protecció que els gossos, però si tothom hi posés el seu granet de sorra podríeu actuar contra moltíssimes injustícies que hi ha al món. El problema principal és que normalment qui critica als activistes animalistes no fa res per cap altra causa o es limita a fer un truc el dia d'una marató molt mediàtica per rentar-se la consciència davant els altres l'endemà: ui, sí, quina llàstima. Jo vaig trucar i vaig fer un donatiu! Actueu cada dia, hi ha petites accions que podeu fer a diari que afavoreixen una causa justa. Encara que sigui agafar la bicicleta per a no contaminar l'aire. Com deia el Capità Enciam: "els petits canvis són poderosos"