La mestressa em llegeix un article del suplement “La Mascota” del Diari de Girona, on titula textualment “Si optem per l’adopció d’animals que han estat abandonats o lliurats en comptes de comprar-ne un haurem de ser prudents i exigir allà on anem que l’animal estigui en bones condicions físiques i identificat ”.
Puntualitzo: Aquestes exigències haurien de tenir-les els futurs propietaris que opten per comprar la seva mascota en una botiga, on moltes vegades no es donen les garanties sanitàries suficients i on molts gossos provenen d'explotacions de països de l'est.
Si algú és capaç d'admetre un gos a casa sabent-lo malalt és precisament un adoptant, no un comprador. El comprador exigeix qualitat i garanties. L'adoptant, moltes vegades el què vol és donar millor vida a un animal que ja sap que no es troba en bones condicions físiques o de salut.
Mireu-me a mi: Jo no tenia pèl, estava molt prim i malalt. Creieu que algú m'hagués comprat en aquestes condicions en una botiga? Perquè creieu que van treure'm a mi d'allí? Jo no reunia les condicions mínimes de qualitat. Qualitat és el què he guanyat ara (i molt de pèl, i molts quilos!!)