dimecres, 31 de desembre del 2008
Per fi s'ha acabat la pluja. Ah! Bon Any a tots
A tots us desitgem que l'any 2009 comenci amb bona pota, i que la sort us duri, duri, i duri .... i se us faci eterna. Llepadetes i abraçades de tots els Arreplegats i la seva familia humana.
dimecres, 24 de desembre del 2008
dimarts, 23 de desembre del 2008
Mireu-nos als ulls.
L'equip afirma que aquestes troballes podríen explicar estudis anteriors que demostraven que els gossos podem millorar l'estat físic i mental de les persones.
Font: ScienceDirect
diumenge, 21 de desembre del 2008
Els Arrossegossos estrenem passarel.la
Aquí em podeu veure a mi estrenant la passarel.la:
Encara que avui hi havia molts Arrossegossos de vacances o amb compromisos que no els han permès venir, hem augmentat la colla amb en Patrick i la Boopy, que han vingut a passar el matí amb nosaltres:
I és clar, ells també han estrenat la passarel.la:
Bona retallada Donald!!
Corre Mar, que no atrapes la Shyla!!
Una bonica foto de la guapa Boopy en acció:
I en Jako ha estat la prova de foc pel nou slàlom:
Ui, me n'oblidava!! No he posat cap foto d'en Negrito. Aquí el teniu, a punt de finalitzar una pista:
També ens han acompanyat la Kira, la seva mare i una germana seva. Però no sabria dir-vos qui és qui a les fotos, aquí en van algunes:
dissabte, 20 de desembre del 2008
Heroicitat policial, agressivitat animal?
Era Orwell un profeta i s'està acomplint la seva profecia de Rebel.lió a la Granja? No, no senyors. A continuació us transcric l'article sencer publicat a "La Voz de Galicia" sobre aquest succés. I jutgeu vosaltres mateixos (el video, per respecte a les vostres sensibilitat, no el publico).
"Algo quedó abierto en el matadero municipal de A Grela, en A Coruña. Un hueco lo suficientemente grande como para que un becerro de 400 kilos se escapase y diera una vuelta por la ciudad durante unos 40 minutos. Se le vio en los barrios del Ventorrillo y los Mallos, hasta que, finalmente, se detuvo en la Sagrada Familia, a un kilómetro de distancia del matadero, en torno a la una de la tarde. Allí, frente a la iglesia de San Rosendo, vio hierba y se dispuso a pastar. Mientras, a su alrededor, se establecía un dispositivo policial para retener al animal.
No funcionó. El becerro, nervioso entre la gente y las sirenas, embistió contra un policía local, que resultó herido leve tras ser golpeado contra su coche patrulla. A partir de ahí tomó una de las calles contiguas hiriendo a tres personas más: a un policía nacional y a dos vecinos, A.R.A. de 75 años, que sufrió lesiones en la cabeza y cuello, y J.M.L., de 44, con diversas contusiones. A su paso, el becerro también ocasionó desperfectos en varios coches.
El animal encontró su final entre la expectación de un barrio que se dividía entre los que pedían que le dieran muerte, que eran mayoría, y los pocos que solicitaban su absolución. «!Matadlo!, !Matadlo!», se podían oír los gritos desde las ventanas, mientras los agentes disparaban para darle muerte. Fueron necesarias una decena de balas.
«Es un pura sangre salvaje, que viene de Zamora», comentaba Manuel Vázquez, un vecino que trabaja en el sector y vio toda la acción: «El animal se ponía nervioso cuando la gente lo quería parar y empezaba a correr». Otros justificaban la acción de la policía. Como Antonio Vilarís: «La gente esa que decía que no lo matasen, ¿qué le iba a hacer?, ¿llevarlo para casa? Es que no saben ya qué protestar".
dijous, 18 de desembre del 2008
Ja n'hi ha prou. Signeu tots
Si voleu més informació o podeu col·laborar amb els fedataris itinerants, dirigiu-vos a ara_si@prou.cat.
Nadal caní.
I durant l’any, som nosaltres, els fidels canins, que continuem fent companyia a la velleta cada dia, llepadetes al desanimat, empenyent cap a fora aquell que no vol ni sortir de casa, jugant amb la mainada, ...
Que passeu un Bon Nadal, i aquells que podeu i volgueu, allargueu-lo fins el Nadal vinent.
dilluns, 15 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
El petit heroi xilè
Aquest gos sense nom, la proesa del qual va ser gravada per una càmara de tràfic, ha aconseguit que la seva gesta hagi estat coneguda per milions de persones. Molta gent s'ha interessat en adoptar-lo, però se'n necessita molta més per a deixar els carrers sense gossos destinats a una mort segura. I no cal un gest tant heroic per a fer-ho, per a nosaltres és molt més fàcil.
Veure video des de Youtube
Estic bojament enamorat
Potser a l'hora de jugar prefereix fer-ho amb en Negrito, però els moments íntims, aquells que mantenen de veritat les parelles, els té reservats per a mi. I ahir va quedar més que demostrat.
Matí festiu i un munt de gossos en un pla amb una pista d'agility. Aquest cop van passar per la pista ni més ni menys que disset gossos, entre els de la nostra colla i els de els espontanis que van anar apareixent. Tot just és la segona vegada que anem a Canet, però ja sembla que ens esperin (com a mínim el Sr. Alcalde, que tot just passats cinc minuts des que vam arribar, ja va aparèixer amb el seu gos Nin disposat a practicar una mica el tub). Hi va haver moments en que es va aplegar més gent allí que en algunes proves oficials d'agility.
Hi ha un munt de fotografies d'aquest matí gràcies a la fins ara desconeguda obsessió de la Mercè per fer fotografies (quasi 500 fotografies en poques hores!!!). Però per a mi, la més important és aquesta, la que reflexa el seu amor por mi:
Jo reclús dins el meu transportí i ella al meu costat, xiuxiuejant-me coses maques. Mmmmmmm!!! Que maca és l'Ausa.
I qui vulgui veure més fotos ..... que se'n vagi a altres blogs que segur que en van plens!!
diumenge, 30 de novembre del 2008
El meu retorn a l'agility
Mentre els gossos corriem i jugàvem els amos han muntat la pista i després ens hem posat a la feina. Molt bon ambient, els gossos hen estat molt relaxats i atents i han sortit unes molt bones pistes. Després, per a divertir-nos, hem fet uns KO (curses amb obstacles). Podeu veure a la foto com jo i en Pau hem guanyat a l'equip Marc-Donald, jejejejeje!!!
A destacar: En Rayo ha fet mitja pista sense perdre la concentració, l'Eliot s'ha iniciat fent un salt i jo, després de molts mesos sense fer res i del règim que m'ha deixat més agil, he fet una pista sencera a bon ritme.
La sorpresa del matí ha estat que mentre estavem entrenant ha aparegut un cotxe amb un senyor que es dirigia directament a nosaltres. “És xulo això que feu. Jo també faig una cosa semblant amb el meu gos. Mira, vaig a buscar-lo i us ho ensenyo”. Torna l'avi amb el seu gos (un mestís negre de tamany mitjà) i ens obre la porta del pavelló. I allí ens ha deixat bocabadats perquè ha tret un balancí, un salt altíssim i una rampa i li ha fet fer al gos (en Nin). Després, amb un aro metàl.lic a la mà ha fet passar el gos tot saltant (botant, més ben dit) i ha arrancat els aplaudiments de tots. Ha dit que li agradaria ensenyar el seu gos a passar pel tub i entre tots l'han ajudat a fer-ho. La veritat és que en Nin ho ha aprés molt ràpid i el seu amo estava tan al.lucinat que ha marxat per anar a buscar la seva dona i el seu fill perquè ens veiéssin. “M'ho he passat molt bé. Torneu quan volgueu, teniu permís del jefe, sóc l'alcalde”, s'ha despedit.
A les tres de la tarda tornàvem a casa on m'esperava el sofà per fer-hi una bona migdiada, que fa temps que no faig tant d'esport i avui m'he cansat una miqueta.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Exhibició a Vallgorguina
Després que els humans es mengéssin una torrada amb una boníssima butifarra, ha estat el moment de saltar a la pista, o més ben dit, patinar per la pista. Havia estat ploguent tant que estava tot enfangat. Els amos havien de vigilar bé on i com posaven el peu, per no caure a terra enmig d'un bassal i en Negrito ha acabat coixejant al final de la seva primera pista, per una relliscada que ha fet abans d'entrar a l'eslàlom.
Però ha estat divertit i hi ha hagut molt bon ambient entre els agilitistes. El més
Al final, xops, enfangats i contents. Sort que el Club d'Agility Vallgorguina ha estat previsor i ens ha obsequiat amb uns chubasqueros que, evidentment, els amos no han dubtat ni un moment d'estrenar allí mateix.
dimarts, 25 de novembre del 2008
La mestressa s'avergonyeix de mi
I què hi farem!! Si jo veig un tros gros i rodó de plàstic negre a terra, vaig i m'hi pixo!! I jo què sé que aquest tros de plàstic es posa al cap per anar amb moto!!
Els jovenets que contemplàven l'escena s'han quedat parats, però no tant com la mestressa que no sabia com excusar-se. Marranos ells que deixen el casc a terra!!
dilluns, 24 de novembre del 2008
Després de l'ensurt ... un àpat de pinya
Però la mestressa, que sempre es guarda un as sota la màniga, va actuar a la seva manera i se'n va sortir. Durant una mitja hora va tenir a en Roy estirat de panxes enlaire sobre la seva falda, fent-li uns massatges circulars. I finalment, va sortir la cacona. Al matí, quan ens hem llevat, tots pendents d'en Roy, hem pogut veure com s'havia menjat tota l'amanideta que la mestressa li havia deixat. Bon senyal!!

diumenge, 23 de novembre del 2008
Un pas enrere per seguir endavant
Però, segons la filosofia de la mestressa no hem de deixar que les contrarietats ens tombin, sinó que hem d'aprofitar la seva força per empènyer endavant. I així serà. Cal analitzar perquè, després d'una setmana d'entrenament fantàstics i impecables avui, tant en Donald com en Negrito, no han estat gens centrats a la pista.
Potser la mestressa i en Marc sortien massa confiats? Doncs una bona lliçó d'humilitat s'han endut avui! Perquè a nosaltres, els gossos, hi ha molts factors que ens poden influir i per molt tranquils i confiats que estigueu vosaltres no vol dir que nosaltres també ho estiguem.
Apa! A pensar, a treballar i a continuar disfrutant de l'agility!!
divendres, 21 de novembre del 2008
Homenatge a l'Oki

on tots el jocs acaben en rialles, on les llàgrimes són de riure,
on tots els éssers juguen entre ells, menystenint l'arrogància de la supervivència,
un lloc sense perills i sense ensurts, on la Vida va més enllà de la vida mateixa.
Hi ha, en algun racó de l'Univers, un lloc imaginari que només cap en la ment lliure d'un infant.
Avui hi ha arribat un gos alegre: feu-li una gran festa de benvinguda!!"
Laura: Una fortíssima abraçada de tots els "Arreplegats". Tant de bo tots els gossos que tú cuides cada dia al refugi aconseguissim viure, encara que només fos un instant, formant part d'una familia com la teva. L'Oki hi ha estat poc temps, però ha estat un gos afortunat de tenir-te com a millor amiga.
diumenge, 16 de novembre del 2008
La recepta màgica
- Un dia assolellat, magnífic.
- Massís del Montseny, esplèndides vistes i un camí pintat amb colors de tardor.
- Vuit gossos: Nala, Rayo, Duna, Jaco, Kira, Shila, Negrito i Donald
- Una colla d'humans amb ganes de passar-ho bé.
La mestressa diu que la “selecció natural” els ha ajuntat i els ha unit, i amb ells ens ha unit també a la colla de gossos que tenim la sort de compartir la vida amb aquests humans, que només pensen en divertir-se amb nosaltres i fan plans, molts plans, sempre comptant amb nosaltres.
I tot això ja té:
Un nom: ELS ARROSSEGOSSOS
Un blog: arrossegossos.blogspot.com
Una cronista: l'Anabel
Molts plans per continuar fent coses junts, coses que us anirà explicant l'Annabel al nostre nou blog.
dijous, 13 de novembre del 2008
La trista i maleïda realitat
Us transcribim el text que li han dedicat els seus cuidadors del Bú Bup Park que han lluitat tant per en Nerón i que, en aquests moments han d'estar molt i molt tristos. Una fortíssima abraçada de tota la familia dels arreplegats.
"A LOS QUE LO HABÉIS CONOCIDO, A LOS QUE OS HABÉIS PREOCUPADO POR ÉL Y A LOS QUE NOS HABÉIS AYUDADO A MANTENERLO :
El pasado lunes 10 de noviembre los cuidadores del Bu Bup Parc nos hemos reunido en la clínica veterinaria para tomar la triste decisión de poner fin a la vida de Nerón, evitándole una muerte dolorosa.
Nerón llegó al refugio hace casi ocho años, antes de que existieran las actuales instalaciones, de la mano de un tipo al que ya no le hacía gracia pasearse por la calle con un temible perro de presa.
Poderoso Nerón, que con sus 35 kilos de músculos y esa mirada seria era capaz de inspirar respeto a cualquiera que pasara por delante de su jaula por primera vez y, al mismo tiempo, hacerse querer por todos los que decidían pasar unos minutos con él.
Nerón compartió varios años de su vida con Berta, una alegre rottweillertan bruta como él, y a veces soñábamos que serían adoptados juntos.
A Berta se le paró el corazón en primavera. Ese día Nerón empezó a irse y ese día empezamos a resistirnos a que se fuera.Durante algunas semanas su depresión era evidente y estuvimos presentándole a varias perritas para que le animara hasta que encontramos una nueva compañera para él. Pareció recuperarse durante un tiempo, pero algo se había roto y su salud se había resentido.
Poco a poco, su cuerpo fue enfermando y, aunque nos aferrábamos a los aparentes periodos de mejoría, los tratamientos no funcionaban.
La semana pasada Nerón dejó de luchar contra la leishmania y el cáncer y lo ingresamos en la clínica de La Bisbal, de donde salió para reunirse con Berta.
Esta mañana su jaula la han ocupado cuatro cachorritos que quizá adquieran la vitalidad de Nerón.
Y la vida sigue . . .
Refugio Bu Bup Parc
La Bisbal d´Empordà, 12 de noviembre de 2008"
A reveure estimat Nerón!!
diumenge, 9 de novembre del 2008
Jornada agilitista
En Negrito ha aconseguit els punts per a passar a la categoria Starter de Jumping i dos punts d'agility que l'han deixat a un sol punt de l'Starter d'agility.
En Negrito fent la taula
Galopant sobre la passarel.la
Baixant la rampa
Sortida de l'eslàlom
Últim salt i cara de satisfacció de la mestressa
En Negrito volador
Recuperant l'alè després de la cursa
Una preciosa imatge d'en Negrito que ha captat la Marta
En Donald i en Marc han aconseguit el seu primer punt per a Starter i han demostrat una bona compenetració a la pista. Però la crònica podeu seguir-la al blog d'en Donald i en Marc.
El millor de tot: tota la familia junta compartint una matinal d'agility (encara que l'amo i jo només hi haguem estat de públic), amb bona companyia, bon ambient i un temps fantàstic.
dijous, 6 de novembre del 2008
A l'ombra d'un rifle

Segurament el propietari de l'arma i la gorra ha trobat en aquest cadellet allò que és tan difícil de trobar en una zona de guerra. I és que nosaltres estem sempre disposats a mostrar-vos el nostre agraïment, fidelitat i amor, quedant-nos prop vostre. I això, amics humans, perquè nosaltres no us jutgem pel què sou o pel què feu, sinó que valorem la vostra actitud vers nosaltres. I sota un fort sol, fins i tot l'aixoplug d'una arma de guerra i una gorra militar esdevenen un comfortable cau per a esperar-vos.
dimarts, 4 de novembre del 2008
The journey
"We learn that the lesson of experience are often hidden and that the limits of our own perception do not define life's infinitte possibilities"
Veure video des de Youtube
diumenge, 2 de novembre del 2008
Innovar per força
I dit i fet: hem estat fent coses noves, i ens ho hem passat d'allò més bé!! La mestressa ha estat practicant l'"ensinistrament a trio", que consisteix en fer-nos fer coses a tots tres alhora. La dificultat rau en fer que sigui un únic gos que obeeixi l'ordre mentre els altres esperen, o bé que quan la mestressa així ho indiqui ho fem tots tres al mateix temps. Però hem tingut temps d'entretenir-nos i alguna cosa ha sortit bé. Fins i tot, en Negrito ha acabat saltant per sobre d'en Donald que feia un "terra" mentre jo m'ho mirava fent un "seu i quiet". A veure si alguna estona de bon temps ho gravem a la terrassa i us ho podem ensenyar.
El més divertit de tot això és que se'ns premia a tots: als que realitzen l'exercici i als que ens sabem esperar quietons. I a mi ja sabeu que m'agraden molt els premis i més si no he de fer res per aconseguir-los. Quiet ho estic molt, però no paro de lladrar en tota l'estona, manant la pressa a en Donald perquè s'estigui quiet estirat a terra i a en Negrito perquè el salti el més aviat possible, que tinc moltes ganes de menjar-me una galetona.
Aquest migdia en Donald i en Negrito han tornat xops del passeig. Hi han estat molta estona i plovia molt. Segons diu la mestressa és que estaven practicant el salt d'allargada amb les basses del camí. Això ja és passar-se!!!
dimarts, 28 d’octubre del 2008
La màquina d'abraçades
Temple Grandin, psicòloga, etòloga, zoològa i AUTISTA!! Un personatge extraordinari que ha descobert fa poc la mestressa i que la té totalment fascinada. Grandin diu que la seva condició d'autista l'acosta més als animals, perquè, a diferència de les persones sanes, els autistes pensen com els animals: en imatges. El pensament abstracte és d'ús exclusiu per a les ments humanes normals.
A Grandin van diagnosticar-li l'enfermetat essent un nadó, quan van adonar-se que no tolerava el contacte físic. Més endavant, visitant una granja d'un parent, va veure una màquina que oprimia suament les vaques per a tranquilitzar-les a l'hora de manipular-les. Ella va inspirar-se en aquella màquina quan va fabricar-se la seva pròpia “màquina d'abraçades”. Arribava a casa i es posava davant la màquina, que li feia l'abraçada que anel.lava però no podia rebre d'un humà, ja que el contacte físic li produïa enormes transtorns.
El seu autisme l'acosta al pensament animal. Per exemple, durant una conversa, Grandin es centra en el to de veu, no pot mirar la persona perquè, com passa a la majoria dels animals, per a ella el contacte visual significa una amenaça o repte. Els animals s'espanten de les mateixes coses que les persones autistes: coses fora de lloc (un paper a terra, una bassa d'aigua, ...). De la mateixa manera que un lleó al zoològic es passeja d'un costat a l'altra de la gàbia per falta d'estímuls sensorials, un autista reb una estimulació sensorial tan abrumadora que comença a caminar rítmicament o balancejar-se per a bloquejar els estímuls que li produeixen dolor
I continuariem parlant d'aquest extraordinari personatge molt més. Però sabeu què? Us recomenarem el seu llibre “Interpretar a los animales”. La visió d'una intel.ligentíssima autista que es sent més a prop dels animals que de les persones.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Caminada per Sils
Aquest cop el grup de caminaires s'ha vist reduït, però igualment s'ho han passat molt bé, i el més important, han rebaixat la seva marca a dues hores i dos minuts. Bé, en Marc i en Donald ho han fet més ràpid, perquè han corregut l'últim tram i han arribat amb dues hores justes.
A la meta es veuen dues noies i enmig hi ha en Marc i en Donald. Els ha fet gràcia veure arribar nen i gos tots sols:

Els "Rayitos" i en Marc esmorzant:
Ui, a l'Esther em sembla que li ha quedat un tros de butifarra entre les dents:
La mestressa medita: "A veure: sis gossos fent les seves cacones corresponents, ens han fet perdre .... uns quatre minuts!! La propera caminada els gossos han de venir cagats sinó no baixarem mai de les dues hores!!"
En Pau, fent recompte dels cromos de Phoskitos que ha recollit:
I una foto durant el recorregut. Hem de renyar la fotògrafa de la caminada, que avui s'ha oblidat d'immortalitzar els gossos i una de les imatges més importants: L'Eliot (del blog dels tofus) ens ha acompanyat i ha superat amb nota alta un difícil examen, sobretot quan els corredors ens han passat pel costat. Bravo Eliot, ets un valent i un campió!!
Perruqueria casolana
Imagineu-vos quin procès: Primer em passa un rascló que diu que em treu el pèl mort. Després, amb una pinta de llargues dents diu que m'obre els nusos. Quan estic desnuat em passa un raspall amb pues metàl.liques a contrapèl. I ara ve la part més odiosa: m'omple d'una pols blanca que em fa estornudar. I no sé perquè carai ho fa si després em raspalla fins a fer-la desaparèixer.
I sabeu què és el pitjor? La colònia!!! Que faig una olor tan poc canina que les gossetes que em trobi ara pel carrer no em miraran ni de reüll!!
Qui pogués tenir el pèl d'en Negrito: curt, brillant i sense nusos. Això sí, de la ruixadeta de colònia no ens en salvem cap. Hauríeu de veure en Donald com fa la croqueta per la terrassa per treure's la ferum!!
dissabte, 25 d’octubre del 2008
La Linda s'ha perdut a Sarrià de Ter

Avui, 24 d'octubre, ens acaben de passar l'avís de la pèrdua de la Linda a Sarrià de Ter (Girona).
La Linda és una galga de color daurat, de mida no molt gran i molt espantadissa.
S'ha perdut en una zona molt perillosa degut a la proximitat de la N-II.
Si la veieu, si us plau, contacteu amb Galgos112, al correu info@galgos112.com o als telèfons 616.66.23.61, 696.05.80.03 o 667.23.48.90