La màquina d'abraçades

Temple Grandin, psicòloga, etòloga, zoològa i AUTISTA!! Un personatge extraordinari que ha descobert fa poc la mestressa i que la té totalment fascinada. Grandin diu que la seva condició d'autista l'acosta més als animals, perquè, a diferència de les persones sanes, els autistes pensen com els animals: en imatges. El pensament abstracte és d'ús exclusiu per a les ments humanes normals.

A Grandin van diagnosticar-li l'enfermetat essent un nadó, quan van adonar-se que no tolerava el contacte físic. Més endavant, visitant una granja d'un parent, va veure una màquina que oprimia suament les vaques per a tranquilitzar-les a l'hora de manipular-les. Ella va inspirar-se en aquella màquina quan va fabricar-se la seva pròpia “màquina d'abraçades”. Arribava a casa i es posava davant la màquina, que li feia l'abraçada que anel.lava però no podia rebre d'un humà, ja que el contacte físic li produïa enormes transtorns.

El seu autisme l'acosta al pensament animal. Per exemple, durant una conversa, Grandin es centra en el to de veu, no pot mirar la persona perquè, com passa a la majoria dels animals, per a ella el contacte visual significa una amenaça o repte. Els animals s'espanten de les mateixes coses que les persones autistes: coses fora de lloc (un paper a terra, una bassa d'aigua, ...). De la mateixa manera que un lleó al zoològic es passeja d'un costat a l'altra de la gàbia per falta d'estímuls sensorials, un autista reb una estimulació sensorial tan abrumadora que comença a caminar rítmicament o balancejar-se per a bloquejar els estímuls que li produeixen dolor

I continuariem parlant d'aquest extraordinari personatge molt més. Però sabeu què? Us recomenarem el seu llibre “Interpretar a los animales”. La visió d'una intel.ligentíssima autista que es sent més a prop dels animals que de les persones.