Després que els humans es mengéssin una torrada amb una boníssima butifarra, ha estat el moment de saltar a la pista, o més ben dit, patinar per la pista. Havia estat ploguent tant que estava tot enfangat. Els amos havien de vigilar bé on i com posaven el peu, per no caure a terra enmig d'un bassal i en Negrito ha acabat coixejant al final de la seva primera pista, per una relliscada que ha fet abans d'entrar a l'eslàlom.
Però ha estat divertit i hi ha hagut molt bon ambient entre els agilitistes. El més
positiu: veure com en Negrito es comportava en una pista diferent a l'habitual i envoltat de molta gent i soroll. Ha estat molt atent a la mestressa, no ha fet ni el més mínim intent d'escapada, al contrari, s'ha mantingut pendent de la mestressa tot el recorregut i tota l'estona que ha estat deslligat. Les pistes, evidentment, no han estat ni molt menys correctes, però és que la conducció era difícil i perillosa en aquell terreny tan moll i relliscós i tampoc era qüestió de prendre riscos.Al final, xops, enfangats i contents. Sort que el Club d'Agility Vallgorguina ha estat previsor i ens ha obsequiat amb uns chubasqueros que, evidentment, els amos no han dubtat ni un moment d'estrenar allí mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada