diumenge, 2 de novembre de 2008

Innovar per força

El tancament de la devesa de Girona ha fet que durant dues setmanes no haguem pogut anar al Club d'Agility. Però és que les pluges ens ho han acabat d'espatllar tot. I ara què? Ni tan sols podem muntar els obstacles a la terrassa perquè no deixa de ploure ni un moment. Doncs, a innovar toca!!
I dit i fet: hem estat fent coses noves, i ens ho hem passat d'allò més bé!! La mestressa ha estat practicant l'"ensinistrament a trio", que consisteix en fer-nos fer coses a tots tres alhora. La dificultat rau en fer que sigui un únic gos que obeeixi l'ordre mentre els altres esperen, o bé que quan la mestressa així ho indiqui ho fem tots tres al mateix temps. Però hem tingut temps d'entretenir-nos i alguna cosa ha sortit bé. Fins i tot, en Negrito ha acabat saltant per sobre d'en Donald que feia un "terra" mentre jo m'ho mirava fent un "seu i quiet". A veure si alguna estona de bon temps ho gravem a la terrassa i us ho podem ensenyar.
El més divertit de tot això és que se'ns premia a tots: als que realitzen l'exercici i als que ens sabem esperar quietons. I a mi ja sabeu que m'agraden molt els premis i més si no he de fer res per aconseguir-los. Quiet ho estic molt, però no paro de lladrar en tota l'estona, manant la pressa a en Donald perquè s'estigui quiet estirat a terra i a en Negrito perquè el salti el més aviat possible, que tinc moltes ganes de menjar-me una galetona.
Aquest migdia en Donald i en Negrito han tornat xops del passeig. Hi han estat molta estona i plovia molt. Segons diu la mestressa és que estaven practicant el salt d'allargada amb les basses del camí. Això ja és passar-se!!!

4 comentaris:

Su ha dit...

Ja ho pots ben dir! Nosaltres a més sentim la pressió del moment crucial en què es troba la Denali i de com les experiències que visqui o no visqui en aquesta etapa la condicionaran en el futur. Així doncs, el temps ja no representa un inconvenient al que no puguem vèncer i menys per fer coses amb la Denali, que pitjor seria haver d'estar al ras per força...

Dark ha dit...

Si es que la mestressa es molta mestressa i te sempre una bona solució eh nois ;)?Bravo per la Montse arf arf!.
Una forta abraçada family :)

Su ha dit...

hola Montse,
Em pensava que havia escrit un missatge ja però veig que alguna cosa va fallar... Només volia dir-te que em va semblar veure que finalment en Negrito, en Donald i la Denali varen tenir algun moment més d'aproximació, però com que estàvem amb en Josep no vaig estar massa al cas, com va anar? Si vols podem quedar un altre dia a Sant Gregori a veiam si mica en mica en Negrito li va trobant el gust...

montse ha dit...

Sí Su, el comentari l'has escrit, i l'he respost, a l'altra post. La Denali li va posar fàcil a en Negrito, perquè es va jeure potes enlaire i es va deixar ensumar. El què provoca reaccions inesperades a en Negrito són, sobretot, les mirades fixes. Per això, no sé si vas adonar-te'n, vaig fer una essa quan venia cap a la Denali per a presentar-lo a la Denali de costat.
Aquest gos m'està costant, però m'ensenya tantes coses!!
I estarem encantats de passejar amb vosaltres quan volgueu. Ens agrada molt compartir passejos. De fet, tenim un grup de passejants i fent passejos en grup i excursions amb els gossos i ens ho passem molt bé. És un fantàstic exercici de socialització tant per a humans com per a gossos.