Nadal caní.

Des del meu humild punt de vista caní aquestes festes em semblen una celebració de la hipocresia humana. Apareixen parents i amics vostres dels que no he sentit l’olor durant tot l’any, i tots semblen venir amb bons desitjos i regals. Quan s’acaben les festes s’apaguen els llums de colors i per a vosaltres s’apaguen també les esperances d’haver retrobar un amic o un parent, perquè es mantindrà, altra cop, desconnectat durant tot un any (com els llums de Nadal).

I durant l’any, som nosaltres, els fidels canins, que continuem fent companyia a la velleta cada dia, llepadetes al desanimat, empenyent cap a fora aquell que no vol ni sortir de casa, jugant amb la mainada, ...

Que passeu un Bon Nadal, i aquells que podeu i volgueu, allargueu-lo fins el Nadal vinent.