dimarts, 23 de desembre de 2008

Mireu-nos als ulls.

Mirar el teu gos als ulls té un efecte més dràstic del què es podia pensar. Quan científics japonesos van demanar a 55 propietaris de gossos que triessin entre evitar la mirada del seu gos durant mitja hora o mirar-lo, tocar-lo i parlar-hi, els que van triar interactuar-hi van experimentar un increment aproximadament d'un 30% del seu nivell d'oxitocina a l'orina. S'havia demostrat que aquesta hormona promou la confiança, el comportament maternal i altres llaços socials entre membres d'una mateixa espècie, però fins ara no quedava clar que actués en les relacions entre diferents espècies.
L'equip afirma que aquestes troballes podríen explicar estudis anteriors que demostraven que els gossos podem millorar l'estat físic i mental de les persones.

Font: ScienceDirect

4 comentaris:

Anabel ha dit...

Quan estàs cansat a la feina, tens un mal dia, tens diversos maldecaps... Per mi no hi ha res millor com arribar a casa, l'alegria amb la que et reben, tocar-los, parlar-los, i mirar-los als ulls.

Su ha dit...

Però també diuen que mirar-los als ulls, cas que no sigui el gos amb que tens un vincle ben estret, també pot ser motiu d'estrès...

A mi m'agrada quan la denali posa el morro sobre el sofà i em mira de fit a fit... i si a sobre porta a la boca el seu peix-espí de goma... ja m'ha guanyat!

Esther ha dit...

De debó calia analitzar l'orina per saber que els animals et donen calma, seguretat i confiança? jejeje, això els que tenim animalons ja ho sabíem de fa molt temps ;) però està bé que es facin estudis per demostrar que no són imaginacions nostres

montse ha dit...

Su, el post és un extracte de l'estudi, però ja es diu que la prova va fer-se amb propietaris i el seus gossos, no amb gossos desconeguts. Evidentment que mirar un gos a la cara pot suposar una amenaça per un gos desconegut, però aquest no és el cas.
Esther, lo més interessant no és el què ja hem comprovat a la pràctica tots els que tenim gos i ens l'estimem, sinó que existeix una reacció hormonal igual que la que dispara un nadó quan pren la llet de la seva mare. A nosaltres no ens cal aquest anàlisi d'orina però és una bona prova per convèncer a molts incrèduls que ens prenen per tocats de l'ala.