Ja sé on no ens durà mai la mestressa de vacances: a Tordesillas. Covards! cridava tot mirant la televisió. I no només pel què fèien, sinó pel què no volien ensenyar. El poble de Tordesillas no permetia que es gravés i s'ensenyés per televisió la mort de Jaquerito. No és una tradició ancestral? No és motiu d'orgull cultural? No és una lluita justa? Perquè no ens ho voleu ensenyar? És potser massa cru, massa inhumà, massa injust? M'ha semblat un poble avergonyit per la seva tradició però covard per a reconèixer que és una bestialitat i que cal fer un punt i apart a la tradició i donar al Toro de la Vega una millor vida. Espero que Jaquerito hagi estat la útima víctima d'una tradició antiquada i inadequada pel segle vint-i-u, quan tots haurem d'exercir una mica més l'ecologisme si no volem acabar de carregar-nos el què ens queda. EM CORREGEIXO: Acabo d'enterar-me que Jaquerito s'ha salvat. Es veu que no donava "la talla" i al final l'han substituit. La víctima ha estat "Enrejado" que sembla que estava més preparat per fer de la seva mort un espectacle.
Això mateix li he dit jo a en Rafa, mai aniré a aquest poble de salvatges, de "garrulos" de l'España profunda. Em cau la cara de vergonya. Malparits, salvatges. Espero que algun dia paguin per tot el que fan aquests desgraciats. Ni tradició ni punyetes, salvatjada perquè això no té un altre món.
"Y de repente [el toro] miró hacia mí. Con la inocencia de todos los animales reflejada en los ojos, pero también con una imploración. Era la querella contra la injusticia inexplicable, la súplica frente a la innecesaria crueldad". A. Gala
Comença la veda. Serà ella una de les víctimes?
No és un regal, és un company
Carta del cap Indi Noah Sealth (1854)
(Fragment) En resposta a la proposta del President Franklin Pierce per a crear una reserva india i acabar amb els enfrontaments amb els blancs. El tractat suposava el desallotjament dels nadius indis.
El vent, que va donar als nostres avis el primer buf de vida, també rep els seus últims suspirs. Si venem les nostres terres vostès han de conservar-les com a cosa sagrada, com un lloc on fins i tot l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors dels prats. Si decidim acceptar, poso una condició: l'home blanc ha de tractar als animals d'aquesta terra com si fossin els seus germans. Sóc un salvatge i no comprenc cap altra forma de vida.
Cites per reflexionar
"L'home pot mesurar el valor de la seva ànima en la mirada agraïda que li dirigeixi un animal al quan hagi ajudat”- Plató.
"Aquí reposen les restes d'una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat, i va tenir totes les virtuts de l'home sense cap dels seus defectes" Lord Byron (Epitafi al seu gos)
"Si reculls un gos famolenc i el fas pròsper, no et mossegarà; aquesta és la principal diferència entre un gos i un home." Mark Twain
"Compadeix a aquells que afegeixen casa darrera casa, ajunten camp rera camp fins que tot els pertany i són els únics habitants de la terra" Isaies
"La pregunta no és si pot raonar ni si pot parlar, sinó si pot patir." Jeremmy Bentham
"Podré fer trampes i tancar els ulls, però sempre hi haurà, a qualsevol lloc, un gos perdut que m'impedirà ser feliç" Jean Anouilh
Fragment de "MARFIL" de Vázquez-Figueroa
"Abrió los ojos, fijó la vista en el enorme elefante que ascendía lentamente por la verde colina; reparó en sus largos colmillos, en su amplia frente y su porte majestuoso, agitó la cabeza con el último gesto que se sintió con fuerzas de realizar y musitó imperceptiblemente: - qué absurda esperanza la mía: ... cazar a Dios"
Extret de "Exinct and vanishing animals"
"Quan l'home continua la seva destrucció de la natura el què fa és serrar la branca on ell mateix es troba, doncs la protecció racional de la natura és, alhora, la protecció de la humanitat"
Transcribint les paraules d'en Nervi hi sóc jo, la Montse, arreplegadora d'animals desemparats, que no creu en les causes perdudes, sempre que existeixi gent que intenti véncer-les. Aquest blog m'està ajudant a transmetre allò que sento i penso en relació a la nostra convivència amb altres ésser vius, i sobretot, m'està servint per conèixer que hi ha molta altra gent com jo.
5 comentaris:
Això mateix li he dit jo a en Rafa, mai aniré a aquest poble de salvatges, de "garrulos" de l'España profunda. Em cau la cara de vergonya.
Malparits, salvatges. Espero que algun dia paguin per tot el que fan aquests desgraciats.
Ni tradició ni punyetes, salvatjada perquè això no té un altre món.
perdò, volia dir no té un altre NOM
Crec que tots em de donar compte en aquesta vida dels nostres actes, estigueu segures.
Com l'expressió catiza. "En todos sitios cuecen habas". Disculpeu-me si us sentiu ofesos.
http://youtube.com/watch?v=Lk7GbWDgvxA&mode=related&search=
és terrible també, no t'ho nego.
A casa cada cop mengem menys carn, crec que de mica en mica ho aconseguirem.
Publica un comentari a l'entrada