divendres, 14 de setembre del 2007

Endavant! Endavant!

Si tens en compte les principals característiques del meu caràcter, sóc un gos ben fàcil d’entendre, com també és fàcil preveure la meva conducta.
Sóc possessiu amb el meu territori, el meu menjar, els meus amos, el meus companys (Negrito i Cookie), enyoradís, afectuós, obedient, gandul i dormilega, afamat, marranot, cridaner, …. en fi, en una paraula, sóc ENCANTADOR.
Però la principal característica del meu caràcter és que sóc totalment previsible. Només mirar-me la mestressa ja sap què vull. De vegades no vull sortir a passeig tan aviat (quina mandra!) i només em crida una vegada i ja no insisteix més. Sap que si aconsegueix treure’m al carrer no passaré de la cantonada. Així que ho deixem per més tard.
El què potser no s’esperàven és que m’agradés tant anar a fer agility. M’encanta! El primer dia em van comprar una corretja nova, d’aquelles que es passen al voltant del coll i alhora fan de collar. És cómoda per en Marc perquè així no em deslligo, ja que amb el collar i la corretja convencional he aprés a fer una clau de judo amb el coll i em deslligo molt fàcilment.
Doncs quan veig aquesta corretja em torno boig. Surto a passejar molt més content. En Negrito, quan el deixen anar, sempre surt corrents, disparat com una bala. Jo fins ara em quedava prop de la mestressa i anava fent tot xino-xano. Ara no! Quan sortim amb la nova corretja em venen unes ganes boges de còrrer i quan la mestressa em deslliga surto corrent darrera en Negrito, tot i que és impossible atrapar-lo. Les cames em toquen al cul (o més ben dit, a la panxa).
En Marc té por que amb el meu tipus arribi a un punt que no pugui fer agility amb mi. Però faré el què pugui, estigueu-ne segurs. I si ara que faré més exercici aconsegueixo aprimar-me una miqueta i estar més àgil, que tremolin els campions! Sé que és un handicap important, però almenys jo sóc un gos creient (no com en Negrito, que continua sent un escapista i despistat). Ja he demostrat a casa que voluntat no me’n falta i que si cal fer algún saltiró el faig. Sé que no tinc tant de potencial com en Negrito, però segur que sóc molt més fàcil d’ensinistrar que ell i per en Marc és molt més fàcil treballar amb mi.
Ja he superat molts obstacles a la meva vida i sempre he tirat endavant! endavant!
Si algún dia en Marc arriba a ser un bon agilitista vull que em recordi a mi com al gos que ho va fer possible, com el gos amb el que es va iniciar en aquest esport i com al seu primer i especialísim gos.

1 comentari:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Ànimmmm Nervi ¡¡¡ jo sé que ho faràs molt bé ¡¡¡¡ aquests mastressos com la meva màma son derrotistes, tu no fassis càs i el que dius Endavanttttt ¡¡¡¡¡ a mès a mès crèc que tens un dels millors entrenadors d'aquest mòn: en Marc (estic segura que no li faltarà paciència). "Vivi"