dilluns, 17 de setembre del 2007

Quinze anys després


Fa més de quinze anys, en una Protectora de Girona, hi va aparèixer la Lluna, una gossa mestissa, obesa, de color canyella, amb paràlisis a la zona posterior del tronc.
Fa més de quinze anys, hi havia en aquella Protectora un grup de joves que tenien cura dels animals. Sense recursos, amb un refugi que queia a trossos, sense aigua potable, i amb una Directiva que posava l'avantfirma de President, Secretari (o el que fos) de l'Associació i es fonia els diners en actes, presentacions, material d'oficina, ... Tot menys menjar digne i medicaments pels animals.
Fa més de quinze anys, hi havia una noieta, aficionada a la veterinària, que havia ajudat a alguns veterinaris a les seves consultes, i era l'encarregada de vacunar i guarir els animals, perquè no es podien permetre dur un veterinari al refugi.
Fa més de quinze anys que aquella noieta i les seves amigues van voler ajudar la Lluna, li van construïr un carretó sobre el què s'asseia i caminant amb les potes de davant es podia desplaçar.
Fa més de quinze anys que la Lluna, juntament amb altres gossos vells i malalts, van desaparèixer del refugi. La falta de pressupost, van dir els directius, havia obligat, pel bé dels altres animals, a sacrificar aquells que no tenien cap possibilitat de ser adoptats.
I més de quinze anys després, aquella noia llegeix al diari la història de la Zarra, gossa recollida a la Protectora de Badajoz, també invàlida, amb un carret semblat al què ella va construïr per la Lluna, i que HA ESTAT ADOPTADA. Ha caigut en millors mans que la Lluna, aquella dolça, carinyosa i per alguns “inútil i indesitjable” gossa.
Quinze anys després llegeixo la ràbia i l'enuig en els ulls de la mestressa.

1 comentari:

Elanus Scriptus ha dit...

Hola. Te he hecho un enlace desde mi blog y te he escogido para el simbólico premido de blog solidario. Debes escoger 7 blogs para seguir esta bonita cadena de reconocimientos.
Saludos