La mestressa ens ha encomanat a tots el seu amor pel riu. Ella de petita se'n va fer un bon fart d'anar al riu amb el seu pare i ara és ella qui porta als seus fills a conèixer-lo.
A l'estiu, tot sovint s'escapen amb els nens a banyar-se a alguna gorga de Canet, però a nosaltres no ens hi volen. El que sí fem, és una visita al riu cada cap de setmana. Quan arribem el comentari sempre és el mateix: quina llàstima! I és que fa molt temps que el riu baixa mig eixut. Aquest any només l'hem vist mig ple un dia, i tot i això, no ocupava ni la meitat del cabal.
Hi ha un tram de riu on sempre perdem en Negrito. Sempre ens hi quedàvem un estona cridant-lo, però al final vam optar per girar cua (que nosaltres no el veiem, però en Negrito bé que ens vigila i corre cap a nosaltres si veu que ens allunyem). Però aquest cap de setmana hem fet una gran descoberta: la raó per la qual en Negrito es torna boig i corre descontroladament en aquest tram de riu. I la raó és que hi deu haver un munt de conills en aquella zona. Nosaltres no els hem vistos, però hem trobat gran quantitat de cagallons que els delaten. En Negrito, evidentment, els olora i detecta, i corre esperitat per veure si n'atrapa algun. Amb l'avalot que munta en Negrito, és impossible que n'hi hagi cap que es deixi veure.
Desavantatge de les nostres excursions: torno a tenir les potes plenes d'aquelles empipadores llavors (que anomenen “gossos”) que se m'aferren al pèl. Qualsevol estona la mestressa agafarà les tisores per acabar “ipso facto” amb el problema, ja que no em deixo raspallar les potes (no ho suporto, què hi farem!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Nervi, Negrito i Montse. Hem vist el vostre comentari al nostre blog i us tornem la visita. Molt xulo! Em sembla que si, que la vostra mestressa i la nostra tenen coses en comú, l'amor per tots nosaltres i pel que ens envolta, i pel que he pogut llegir, la passió per la veterinària, tot i que en el nostre cas, la mestressa ha acabat tirant per altres branques, això si, sense oblidar-se de nosaltres els peluts, i qui sap, potser algun dia es dedicarà a la defensa dels nostres drets allà on faci falta.
Ep, nosaltrs també us tenim fitxats, eh! Ens en alegrem molt que ens hagueu trobat.
- Els quadrúpedos.
És veritat això del cabal del riu, és una llàstima, una zona tan maca i tan feta malbé. A en Pirata li encanta posar les potes en fresquet i beure un bon glop, però ara, amb el rajoliu que baixa gairebé fa basarda deixar-lo ni tant sols acostar-s'hi!
Vols dir que no hi ha algú riu amunt que es queda l'aigua?
Sí, de fet el poc cabal del Llémena ha estat detectat i reivindicat fins i tot per associacions ecologistes:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2481511
Per cert, en la zona de la passera, prop de la Pineda, sí hi ha conills (cierto, verídico y visto por mi!) :)
Publica un comentari a l'entrada