dilluns, 9 de juliol de 2007

L'arribada a casa i la nostra acollida


Aquí ens teniu, a la terrassa de casa, justament el dia que en Negrito va arribar. Jo sóc en Nervi, el més peludet i eixerit. El tricolor amb cara de pomes agres és en Negrito. En aquesta foto estava una mica tens perquè tot just acabava d'arribar a casa, provinent d'un grup de gossos abandonats que vivien en un bosc de Santa Cristina d'Aro. Era la primera vegada que portava collar, i que es trobava en un lloc semi-tancat.

Jo ja fa dos anys que visc amb la meva família. També sóc un arreplegat, com en Negrito. A mi van venir a buscar-me al refugi de la protectora el dia del sisè aniversari del meu amo petit, en Marc. Van deixar-lo triar el regal i va preferir un gos a una playstation! .... I el gos afortunat sóc jo!. De fet, anàven a buscar un altre gos al refugi. L'havíen vist a la web de la Protectora i es deia Nervi. Però com que quan van venir a buscar-lo en Nervi no va aparèixer, jo vaig suplantar-lo, vaig prendre-li el nom i vaig marxar cap a casa. La veritat és que no feia gaire bona fila: prim, pelat, brut i malalt. Ara sóc tot el contrari: gras (grassíssim, per ser més exactes), molt pelut, net i sa.

La meva mestressa, com que de joveneta s'havia dedicat a recollir gossos abandonats i donar-los en adopció, va decidir que aquesta podia ésser una bona experiència per als seus fills, i així ha estat. Em sembla que, tant en Pau com en Marc, i sobretot en Marc, han heredat de la seva mare l'amor i sensibilitat vers qualsevol cuca vivent.

En Negrito s'ha adaptat molt bé a la vida en família. Bé, jo li he hagut de donar alguns consells en forma de reny quan fa alguna malifeta (com robar el menjar de la cuina o malmetre ninos, joguines o sabates). Hem tingut alguna picabaralla per posar les coses al seu lloc, jo lluitant per mantenir els meus drets adquirits, i en Negrito per adquirir-ne de nous encara que hagués de trepitjar-me. Ens hem enganxat només un parell de vegades, però com que la mestressa no ha intervingut cap cop, i ni a mi ni en Negrito ens interessava dur les baralles més lluny, hem deixat de barallar-nos. Ara ho compartim quasi tot (menys el menjar, és clar!