dissabte, 14 de juliol de 2007

Un passeig pel bosc
















Aquest matí, com que apretava la calor, hem decidit fer el passeig pel bosc. Com que vivim en un poble privilegiat, molt a prop de la ciutat, però envoltat de boscos i llocs tranquils, hem sortit a disfrutar de l'ombra.
En Negrito s'hi troba com peix a l'aigua dins del bosc (perquè va viure-hi uns quants mesos abans de ser arreplegat). Es nota que hi està avessat a moure-s'hi. Jo, en canvi, m'hi perdo. Al final avui m'han hagut de portar amb la corretja perquè em perdia i havien d'aturar l'excursió a cada moment per rescatar-me. És que jo veig tots els arbres iguals, què voleu que us digui!
En canvi, en Negrito, amb el seu agut olfacte, s'orienta perfectament i corre entremig dels arbres sense preocupar-se de prendre's. Apareix i desapareix com per art de màgia. Sembla en Coperfield!

Els nens també disfruten molt al bosc. Hi fan cabanes i s'inventen mil aventures.
Hem tornat relaxadíssims a casa i hem fet una llarga migdiada!