I sabeu perquè tinc un nou company a casa? Doncs resulta que ja sóc vellet (no sé exactament quant, i no és per coqueteria, sinó que no sabem quan vaig néixer). Ja feia un temps que no em movia massa àgilment. La meva edat i el poc moviment van fer que m'engreixés i cada cop caminés amb més dificultat.
La setmana santa passada vaig donar un bon ensurt als meus amos. Vaig llevar-me un matí que no podia ni moure'm. Duia la cua entre les cames i els meus amos havien de treure'm al carrer a coll. El veterinari va diagnosticar-me artrosis, degut a la meva avançada edat, i ja va augurar que això es repetiria sovint, i aniria en augment.
Els meus amos ja es temien lo pitjor, i van optar per recollir un altre gos jovenet, no fos cas que jo no durés gaire i els donés un bon disgust, sobretot als nens. I així va ser que van portar en Negrito a casa.
Doncs bé, des que en Negrito és a casa m'he espavilat un piló. M'ha estimulat i m'ha fet recuperar les ganes de jugar i de còrrer. Ara ja no m'amago sota el llit tement l'hora del passeig, sinó que m'espero impacient al costat de la porta quan s'acosta l'hora i, tot i que ja mai seré un gos ràpid i àgil, sí que faig uns bons passejos i intento seguir el ritme d'en Negrito i els meus amos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada