diumenge, 29 de juliol de 2007

Ja el tenim aquí!


Dijous va arribar en Cookie a casa. És un conillet encantador! Des d'un principi no s'ha fet gens extrany, es deixa acaronar pels humans i menja de la seva ma. Tot i que a casa no són partidaris de tenir animals engabiats, en Cookie té una gàbia per ell.
Vam assabentar-nos que els conills poden estressar-se molt (ja ho veieu, els conills també pateixen malalties modernes!) i per evitar-li li han comprat una gàbia on ell es sent protegit. En Cookie entra i surt de la gàbia lliurement, i hi entra quan vol menjar, beure o fer-hi les seves necessitats. Sí, Sí!! En Cookie fa les seves necessitats a la seva gàbia i no ha deixat ni un conguito a fora.
En Negrito encara el persegueix arreu on va, fins i tot intenta entrar a la seva gàbia, però és que em sembla que el tontet d'en Negrito no s'ha adonat que en Cookie és un conill i se n'ha enamorat.
Aquest matí, quan la mestressa ha obert la gàbia per deixar lliure en Cookie, sabéu què és el primer que ha fet? Doncs s'ha acostat a en Negrito que, molt obedient, es mantenia quiet observant, i li ha acostat el nas al seu nas. Casualitat? No! Perquè se n'ha separat i al cap d'un moment hi ha tornat.
Serà que els conills fan els petons com els esquimals?

4 comentaris:

Gemma-Rafa ha dit...

ai per favor, quines cosetes!!!!!

Montse ves explicant coses d'en Cookie, que en Rafa i jo fa temps que volem adoptar un conillet, però ens fa una mica de por pels nostres "salvatgets"

montse ha dit...

Gemma, no voldria generalitzar. Suposo que és com amb els gossos, tot depèn del seu passat i les seves experiències (desconegut en el cas dels nostres arreplegats) i del propi caràcter. En el cas d'en Cookie, en Nervi l'ignora completament i en Negrito no deixa de perseguir-lo. El conillet ho accepta perfectament i si se'n farta, s'amaga a la seva gàbia.
En quan a la relació amb els humans, en Cookie és molt tendre, es deixa agafar i acaronar, sempre i quan ho facis tranquil.lament i sense ensurts. En canvi, he llegit al web de la protectora que hi ha conills que no els agrada deixar-se agafar. Suposo que és com tots els animals!
Sempre havia vist els conill en gàbies d'engreix i de veritat que és una experiència molt gratificant tenir-lo com a animal de companyia. Entra als forums del web de la protectora i llegiras que bé s'ho passa la gent amb els seus conills.
Aviat, quan estigui familiaritzat amb nosaltres, començaré a ensinistrar-lo amb el clicker.

laura "la mama de la vivi" ha dit...

aquí si que no puc donar la meva opinió perque conillets no he tingut mai, i tenin la rondinaira aquesta a casa, crec difícil tenir-ne, penso que es passaria el dia perseguinlo, o fins hi tot sería capaç de clavarli una mossegada.

Spooky ha dit...

Això és impensable amb la meva gossa. Quan veu un conill el vol caçar i matar. Una passejada pel camp és anar de "caça" per ella, sort que no la deixo, es clar. Què li farem!!!