Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conills. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conills. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 d’agost del 2007

En Cookie i el seu piset


Després de la reflexió anterior que m'ha deixat de molt mala baba, aniré a coses més agradables.

Us he posat una foto d'en Cookie del seu costat més afavoridor (el de l'ull blau, que l'altre costat té l'ull marró).

El punyetero està content perquè acaba d'estrenar pis (i sense signar cap hipoteca). Aquest sí que viu bé!! I a més, en Marc li prepara unes amanides que fins i tot jo me les menjaria (jo sóc més sibarita, però en Negrito, que és més salvatge, ja l'he vist menjant carbassó cru ....serà bèstia!)


diumenge, 29 de juliol del 2007

Ja el tenim aquí!


Dijous va arribar en Cookie a casa. És un conillet encantador! Des d'un principi no s'ha fet gens extrany, es deixa acaronar pels humans i menja de la seva ma. Tot i que a casa no són partidaris de tenir animals engabiats, en Cookie té una gàbia per ell.
Vam assabentar-nos que els conills poden estressar-se molt (ja ho veieu, els conills també pateixen malalties modernes!) i per evitar-li li han comprat una gàbia on ell es sent protegit. En Cookie entra i surt de la gàbia lliurement, i hi entra quan vol menjar, beure o fer-hi les seves necessitats. Sí, Sí!! En Cookie fa les seves necessitats a la seva gàbia i no ha deixat ni un conguito a fora.
En Negrito encara el persegueix arreu on va, fins i tot intenta entrar a la seva gàbia, però és que em sembla que el tontet d'en Negrito no s'ha adonat que en Cookie és un conill i se n'ha enamorat.
Aquest matí, quan la mestressa ha obert la gàbia per deixar lliure en Cookie, sabéu què és el primer que ha fet? Doncs s'ha acostat a en Negrito que, molt obedient, es mantenia quiet observant, i li ha acostat el nas al seu nas. Casualitat? No! Perquè se n'ha separat i al cap d'un moment hi ha tornat.
Serà que els conills fan els petons com els esquimals?

divendres, 20 de juliol del 2007

La família creix


Aquest conillet tan eixerit es diu “Cookie” i aviat conviurà amb nosaltres. Resulta que en Marc, el meu amo petit, volia un gos per fer agility, perquè ell no pot fer-ho amb en Negrito (ja que és la mestressa la que l'està ensinistrant i es veu que és millor que d'això se'n cuidi només una persona). Però com que és tossut com una mula, i on posa l'ull posa la banya, va veure al youtube uns conillets que féien agility i va demanar-ne un pel seu aniversari.
D'aquesta manera ell podria ensenyar-li trucs amb el clicker al seu conillet i fer-lo saltar i passar obstacles. Dit i fet! En Marc s'ha convertit en un “conill-maníac”: llegeix sobre conills, mira vídeos de conills, dibuixa conills, fa llistes sobre coses que necessita un conill, .... s'està convertint en un expert coniller. Amb aquest entusiasme qui li nega un conillet!
En “Cookie” també és un “ARREPLEGAT” com nosaltres. Sabeu que també existeixen protectores de conills? Doncs sí. El conill és un animal que també s'abandona molt (en proporció, potser encara més que els gossos). És un animal bufonet, que viu dins una gàbia, no se l'ha de treure a passeig, no fa sorolls ni molesta massa, ... Però al final cansa.
Doncs en “Cookie” prové d'una d'aquestes protectores. Però a casa ja li estem preparant un tancat gran a la terrassa perquè pugui gaudir de semi-llibertat, en Marc ja té el clicker preparat per passar moltes estones amb ell entrenant-lo i premiant-lo i volem ensenyar-lo a fer les caquetes i pipís en una safata (com la dels gats) per poder-lo deixar còrrer per casa amb tota la família.
Ah! Si voleu adoptar un conillet podeu posar-vos en contacte amb alguna d'aquestes webs de protectores: www.anacweb.com o www.protectoraconejos.com
Ja us explicaré com va la nostra convivència!