dimarts, 30 de setembre de 2008

Personalitats creuades

A casa hi convivim diferents espècies i, a més, intentem que la convivència sigui pacífica. L'amistat més perillosa era entre en Donald i en Roy. En Donald no suportava en Roy i es passava el dia lladrant-li i en Roy, que és un conill valent, li mossegava els morros quan el gos se li acostava massa. Doncs sabeu una cosa? Ara en Donald ja s'acosta amb compte a en Roy i el conill li llepa els morrets que abans mossegava. En Roy està faltat d'amor, pobret. A falta de parella ha de fer-li petons a en Donald, que com que és el més saltimbanqui de la colla és el que s'assembla més a un conill. Això sempre que no hi hagi a prop la petita Wink (la xinxilleta). En Roy n'està enamorat i quan es troba amb la Wink s'excita de tal manera que li queda el membre erecte i tot. Vist amb els meus ulls aquest conill fa el ridícul, però a ell se'l veu tan feliç empaitant la Wink i intentant fer-hi marranadetes!
Ben mirat, jo ja no sé si sóc "mig gos" o "mig humà", perquè menjo amb el plat a terra, però dormo al sofà. Estem perdent la personalitat i aviat em tornaré vegetarià com en Negrito, que quan pot roba el menjar del conill.
Perdem la personalitat o ens estem tornant bojos a aquesta casa?

2 comentaris:

Esther ha dit...

Ni una cosa ni l'altra. Jo crec que sou una familia exemplar en el fet de conviure diferents espècies, de fet, ho feu tan bé i us enteneu tots tan bé, que acabeu per assemblar-vos entre vosaltres en algunes coses, jeje Ni mig gos, ni mig humà, ni mig conill, de la família dels arreplegats i punt.

laura "la mama de la vivi" ha dit...

No t'amuïnis Nervi, en el fons, tots els que estem rodexats de gossos, gats, ocells, conills, etc etc i etc...estem un pel boixos, dons.... VISCA LA BOIXERIA ¡¡¡¡¡ si aixó permet estimar-vos com ho fem ;)