Nius buids, estenedor ple.

Resulta que, com ja sabeu, el niu d'orenetes ha quedat desocupat degut a la mort de tots els seus ocupants, no sabem encara perquè. El niu de fusta que van construïr els nens no ha tingut cap éxit, tampoc sabem perquè, ja que els nens el van fer molt coquetó i ben assessorats pels Naturalistes de La Garrotxa.

I quan ja ens pensàvem que aquests any no tindriem companys alats a casa, apareixen on menys en ho pensem: a l'estenedor! I no eren dos, ni tres, ni sis, ni deu, ... una manada sencera. Va ser durant una forta tormenta la setmana passada. Queien litres i litres i s'estenia una cortina d'aigua fora les finestres. L'amo, bucòlic com és i gran amant de les tormentes, va mirar a fora i va veure un ocell que s'aturava a l'estenedor, i li va cridar l'atenció com s'hi aferrava, es mantenia tens i immòbil i aprofitava els pocs moments en que la pluja afluixava una mica per posar-se bé les plomes amb el bec. Després en va arribar un altre, i s'hi va posar al costat, i un altre, i un altre, i un altre ....

Tot just va calmar-se la tormenta els ocells van desaparèixer tots alhora. Què eren, d'on venien o cap on anàven, no us ho sabem pas dir. Tant de bo ho hagués vist el nostre amic Quim (el d'en Pirata!!) que en sap un munt d'ocells i ens en podria haver explicat alguna cosa. La mestressa s'ho haurà de repensar això de posar-se una mica al dia amb el tema ornitològic, que com ens dèia en Quim l'altra dia, hi ha moltes espècies d'aus, autòctones i de pas, i pots gaudir-ne molt de la seva observació si les coneixes.