diumenge, 21 de setembre de 2008

Tancant camins

No, si ja ho sé que l'expressió és "obrir camins" quan un fa caminades. Però en aquest cas, aquesta colla tancava els camins, perquè han anat a una caminada popular i han arribat "quasi" últims. Deu bordegassos, tres nens i vuit gossos: la colla feia patxoca. Ràpids no han estat (han fet els 10 Kms. en dues hores i quart), però s'ho han passat d'allò més bé xerrant i fent conya pel camí.

Cap a les nou comença la caminada pels carrers de Sant Hilari:


Al quilòmetre 1 ja hi ha qui s'anima. Visca la moral! Ànims, que només en falten nou!!



Al principi la pujada desanima, sort que el camí es fa entre boscos frescos de castanyers, i l'espectacle de la naturalesa ens comforta:


Cinc quilòmetres i la boira encara no havia desaparegut (sort, perquè si hagués sortit el sol més d'un hagués arrossegat la llengua per terra).



En Pau, al quilòmetre 6, estava així de fresc i guapíssim:


No ens enganyen, aquests dos no corren!


Tota la colla, al quilòmetre 7, estava fresquíssima i contenta. No es notava ni un signe de cansament. Ui! Què veig! En Pau té la mà sobre en Rayito? Sospitós, sospitós!! En Rayito no es deixa tocar pels nens. Em sembla que la foto està trucada.


I aquí teniu en Negrito i en Donald, en el seu merescut descans després de la caminada. Els humans han estat menjant pa amb tomata i butifarra a la brasa i la mestressa ha tingut el detall de repartir entre els gossos una botifarra. Em sembla que també la tenien merescuda, encara que no portéssin dorsal.



I aquí la foto de família a l'arribada. Tots plegats, grans i gossos (perquè els nens, com és normal, ja havien desaparegut a jugar a un parc proper)


Una matinal fantàstica, una bona manera d'aprofitar el dia i gaudir de natura, amics i gossos. Fins la propera!!

2 comentaris:

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Buaaa, quina enveja!!!! Aquest cop no vam poder venir, però el proper diumenge la Gaïa i jo no hi faltarem! L'Oskar ja no us prometo res, que dissabte estarem d'aniversari i diumenge tindrà ressaca, però si hi han mans amigues per ajudar-me, potser també vindrà l'Eliot, jeje. El que no us puc prometre és que després de 6 km estigui tan fresca com en Pau, jajaja!

Anònim ha dit...

Tranquil.la, jo estava morta, i avui encara em dura...

Anabel