dimarts, 23 de setembre de 2008

El somriure d'una adopció (doble)


Aquesta foto, i sobretot la cara de tots els seus protagonistes, resumeix en una imatge la sensació que es té davant una adopció.

A la dreta hi ha l'Albert i la Susanna, amb en Golfo i la Selva. Orgullosos d'acompanyar als seus amics en l'aventura de l'adopció.

A l'esquerra en Kamut (el gos d'aigües) i el Kimi (ara Pimi, el yorki), amb la seva nova família humana i canina. Feliços uns (els cànids) per tenir una familia, i els altres (humans) per augmentar-la.

I al mig, la Belén i la Laura, encarregades del refugi. Contentíssimes de que dos gossos trobin un lloc enmig d'una familia.

Quina felicitat!! Enhorabona a tots!!

6 comentaris:

Susana ha dit...

Muchas gracias Montse, a mí también me ha hecho mucha ilusión el gesto que has tenido de publicar este post en tu blog. La verdad es que es muy gratificante encontrar un sitio como el Bu Búp Parc, que para mí es un referente de protectora, nos encanta ir, y cuando le dije a Paquita, mi amiga, la adoptante de Timi, que había un yorkie en el refugio, sabía que se vendría con nosotros a Cunit, al igual que pasó con Kamut, era el perro que nuestro amigo Coqui siempre ha soñado, y ahora están juntos. Ambos van a estar tan bien o mejor que Selva con nosotros, los cuatro sentimos el mismo amor por los animales. Antes de despedirme y sin ser demasiado pesada, quiero agradecer a Xavi, Belén y Laura, lo bien que nos tratan cuando vamos allí, nos hacen sentir como en casa, creo que eso también se nota en nuestras caras, jeje.
Seguimos en contacto y nos vemos en el Bu Búp.

Gemma-Rafa ha dit...

me n'alegro molt!!

no puc dir el mateix per en Petit. Ni una trista persona ha demanat per ell i no hi ha dret.
Tot això només serveix perquè el proper gos que em trobi vagi a la protectora. Jo no tinc ni els diners, ni el temps per ocupar-me de 3 gossos. Sempre passa el mateix, tu ajudant a tothom i quan et toca a tu sempre tens la sensació que estàs més sol que la una.

Perdoneu, però avui no és un bon dia

montse ha dit...

Gemma, guapa, estic segura que trobarem la casa que en Petit mereix. Pensa que és molt difícil trobar adoptants per tants gossos com hi ha en adopció. Les protectores n'estan plenes. Gràcies pel sacrifici que fas pel Petit, donant-li la oportunitat d'esperar la seva família definitiva dins un ambient familiar i ben cuidat. Estic segura que tindras la recompensa que et mereixes.
No canviïs. Tant de bo hi hagués molta més gent com tú. Una abraçada.

Esther ha dit...

Enhorabona a tots!!! Dóna gust rebre bones notícies.
I Gemma, no et desanimis, si us plau, ja veuràs com en Petit trobarà una bona casa aviat. Pensa que tu tens la oportunitat de trobar-li allò que mai ha tingut (excepte el temps que porta amb tu, és clar), amor i una bona família, i quan passi, et sentiràs tan bé que compensarà tot l'esforç.
I sobretot pensa que no estàs sola! A Girona tens uns amics que són aquí per ajudar-te en el què sigui, qualsevol cosa que necessitis només ho has de dir, i farem tot el possible per ajudar-te. Repeteixo, NO ESTÀS SOLA, que et quedi molt clar ;)

Sam ha dit...

Me alegra oir que Pimi tiene un nuevo hogar.
es lo mejor que le podia pasar!!

Besos
Sam

Fiona ha dit...

Maravillosa foto,cuanto me alegro por todos,estas imagenes hacen ver que se debe luchar por ellos para que todos algun dia pasen por ese gran momento.

I Gemma recuerda como dicen Montse y Esther que no estas sola en absoluto,pero te entiendo perfectamente cuando dices lo de que te sientes sola,sabes lo que hemos pasado tanto con tobi como con Miah parecia que eran invisibles ante todo el mundo,pero llegaron sus angeles,como Petit los tendrá creeme.
Animo!!!!!

Besos para todos
Cristina y familia