Vosaltres veieu normal que un gos com jo hagi de veure'm amb aquest careto? I és que m'hi obliguen!! Jo no vull sortir quan plou, no m'agrada que se'm mullin les potes, i em posen la corretja, m'estiren i em fan caminar. En Donald i en Negrito disfruten molt saltant entre l'herba molla, però jo no ho suporto!
Per la propera temporada de pluges reivindico una gabardina, paraigües i botes d'aigua. Sinó, no penso sortir.
Em queda el consol de veure com la mestressa també arriba xopa i desfavorida a casa. Amb tres gossos no li queden mans per dur un paraigües i no li queda més remei que aixoplugar-se sota un arbre que no acaba de protegir-la mentre nosaltres anem fent les nostres cosetes.
Avui sembla que comença a sortir el sol, a veure si dura. Sí, sí, ja ho sé això de la falta d'aigua i que l'aigua d'aquesta pluja és més beneïda que la de l'esglèsia, però, tot i això, NO VULL TORNAR A SORTIR QUAN PLOU!
2 comentaris:
Pobre Nervi!
Anima't que aviat serà estiu i difícilment trobaràs un dia de tanta pluja! Ens has de dir quin dia és el teu aniversari, que així et regalarem un "xubasqueru" i unes botes d'aigua. I un altre per la mestressa, pobreta també! jejejeje
A mi tampoc no m'agrada, però m'encanta espolsar-me quan arribo a casa, guau!!, sobre tot per veure la cara que posa la mami!!!!!!
guau guau!!!!
Publica un comentari a l'entrada