dijous, 29 de maig de 2008

Eren gossos de cacera. Ara tenen un nom.




Es diuen Fada, Erna, Elfo, Dumbo i Arwen. Fins el dia 22 de maig, tots aquests gossos, encara cadells, no tenien ni nom. Vivien en un grup de 50 gossos de cacera, lligats a una cadena, i eren llogats per a fet batudes de cacera. Cacera? Si només són cadells!! Tornàven de les batudes ferits, i la única assistència que rebien era un bol d'aigua i una cadena lligada a un pal. Les seves pròpies llepades eren la seva única assistència mèdica.
Han estat un grup de protectores i particulars que han fet l'esforç d'acollir-los i ara tots s'estan recuperant. La Fada, l'Erna, l'Elfo, en Dumbo i l'Arwen són al Bú Bup Park de La Bisbal. Van arribar-hi prims, famèlics, plens de puces, paparres i cucs. Han estat desparasitats i amb un règim alimentari que en només tres dies els ha canviat completament l'aspecte.
Ho sento, però fets com aquests, i l'observació que la gran majoria de gossos que estan a les gosseres són gossos de "races caçadores", em fa pensar que un caçador no és un bon amo per un gos (sense generalitzar, però quasi ...). Entenc la simbiosi que un dia va existir entre gos i home per a sortir junts a caçar, però ara això s'ha convertit en esport i entreteniment i si un és afeccionat als rallies manté el seu cotxe net i amb el motor perfecte. Perquè no fan el mateix amb els gossos?
Per sort, Fada, Erna, Elfo, Dumbo i Arwen han acabat en bones mans. El Bú Bup Park, com fa en totes les adopcions, se n'assegurarà prou bé que vagin a parar a bones llars.
Se'ls ha acabat el temps de cacera. A partir d'ara, són gossos amb nom!

4 comentaris:

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Gossos amb nom! Tan simple però tan cert! Ara tenen nom, afecte, un lloc digne on viure, i, si tot va bé, una bona llar on viure feliços al costat d'una familia que els estimi, gracies al Bu Bup.

Per cert, Montse, els "toreros" també diuen estimar i cuidar els toros, i ja veus! Tan de debó els que tracten així els animals algun dia trobin una persona que els tracti igual a ells, aviam si es senten estimats i cuidats!

montse ha dit...

Esther, no em toquis el punt feble!!!!!
Dels toreros i el seu show he intentat parlar-ne el menys possible, perquè m'encenc! Però aquest post descriu de forma ensucrada la meva opinió al respecte:

http://gossos-arreplegats.blogspot.com/2008/03/una-de-banderilles.html

laura "la mama de la vivi" ha dit...

quina raó teniu, tant en el fet de com son la majoria de caçadors, com el dels "torerus".
Encara, que jo vaig coneixer un caçador, (era el meu sogre) i va sér un bon amo per la gosa que tenía, la va cuidar molt bé, era un més a la familia, va morir amb 15 anys i cuidada fins al darrer moment, pero penso que ell, era l'exepció que confirma la regla.

montse ha dit...

Rebenvinguda Laura!! On carai t'havies ficat? Trobàvem a faltar els teus comentaris, sempre simpàtics i animats. Si tornes a desaparèixer una temporada avisa abans, que fas patir!!