Sempre està obert el mateix debat: és ètic tenir animals a casa? No estarien millor a la natura? Si un humà s'estima els animals, no hauria de tenir-los tancats a casa, sotmesos a uns horaris i restriccions de tot tipus.
Doncs els animalons de casa hem trobat la solució. No ens hem deixat domesticar, som nosaltres que hem domesticat els nostres humans.
Per a nosaltres els humans de casa han hagut de canviar moltes coses: horaris, costums, pressupostos, distribucions d'habitacions. I és que, essent tants a casa, portem feina i els nostres amos han hagut de canviar els seus hàbits per a nosaltres.
Per exemple:
No poden anar-se'n tots de cop de vacances. On posarien tres gossos, un conill i cinc xinxilles? Hi ha algú que sempre ha de quedar-se a casa.
Hi ha feines diàries ineludibles: passejos (de tots: gossos, conill i xinxilles), donar de menjar ( a tots: gossos, conill i xinxilles), raspallats (gossos i conill), neteja de gàbies (conill i xinxilles), cures especials (ara la cua de la xinxilla, ara l'esquena d'en Nervi, ara tallem ungles del conill, ara les xinxilles necessiten un bany de sorra, ....)
Despeses: menjar, accessoris, veterinari, ....
Horaris i obligacions.
I encara els queda ganes per a fer altres coses. Pobrets, són trempats els meus humans. Sort de mi, que escrit el blog, sinó la mestressa tindria feina extra!!
Així que, no ens planyeu a nosaltres, que ningú ens toqui, que estem molt bé a casa. Només us demano una cosa, humans que em llegiu: DEIXEU-VOS DOMESTICAR PELS VOSTRES ANIMALONS!!
1 comentari:
Jo em deixo domesticar per la Gaïa amb una condició: que deixi de mossegar-me tots els coixins i tovalloles! I les plantes, que l'altre dia va fer destrossa al balcó, jejejeje.
Ara de debó, jo crec que quan un gos no és feliç se li nota, i crec que la seva felicitat no depèn de si viuen en un pis o no, sinó de com els tracten els humans que conviuen amb ells. I sóc testimoni que en Nervi i tota la troupe són la mar de feliços ;)
Publica un comentari a l'entrada