Misteris del nostre passat

I perquè?, es pregunten els nostres amos en moltes ocasions, en veure les nostres reaccions extranyes a fets quotidians. Quin mal record del nostre passat rau a la nostra memòria? D'on provenen els nostres temors?

I és que a casa, un moment o altra, cadascú de nosaltres ha manifestat una por injustificada. Desconèixer el nostre passat i la nostra procedència fa que l'origen de les nostres pors sigui per a la nostra familia humana un misteri irresoluble.

Quan vaig arribar a casa no podia ni veure una escombra. M'amagava sota un llit i roncava ferotjament, per veure si aconseguia foragitar aquell instrument malèfic del meu costat. Mica en mica, he après per a què serveix una escombra. I, a més, que el meu pèl i la seva caiguda fa que a casa s'hagi d'utilitzar més sovint del compte.

En Negrito va arribar amb una altra por. Era tímid i prudent amb les persones, mai es mostrava massa eufòric en veure un humà que se li acostava, ni mostrava masses ganes de jugar-hi. Era, però, a un tipus de persona determinada a qui en Negrito tenia pànic: homes grassos, alts i morens. Si se'n trobava un pel carrer, en Negrito s'arrodia, amb la cua entre cames, i tremolava com una fulla.

I ara li toca el torn a en Donald. Ell encara no ha superat el seu temor, i és a apropar-se als cotxes. No és veure'ls en moviment el què li fa por, és veure'ls parats prop d'ell. Aquest migdia, un noi ha aturat la seva furgoneta al costat de la mestressa, per a preguntar-li una direcció, i en Donald, aterrat, ha sacsejat el cap fins a desprendre's de la corretja que el subjectava, per allunyar-se d'aquell objecte espantós i esperar a la mestressa a la cantonada, en un lloc segur. Pujar al cotxe per a ell és un martiri, i si el viatge dura més el compte (quinze minuts, no us penseu!) babeja moltíssim i fins i tot acaba vomitant.

Em va pegar a mi amb una escombra? Un enorme home morè va maltractar en Negrito? Van abandonar en Donald des d'un cotxe? No ho sabeu, ni ho sabreu mai. La única cosa que podeu fer és esborrar-nos aquests mal records amb bones experiències. Una feina extra que teniu els amos de gossos arreplegats i que en alguns casos no resulta gens fàcil. Aconseguir-ho, però, és fantàstic i molt i molt gratificant.