dimarts, 13 de maig de 2008

L'alfa, la manada i el cap de la manada

Començo a estar-ne una mica tip d'aquesta gent que parla contínuament de la manada i que cal imposar-se com a cap de la manada si voleu que el vostre gos us obeeixi i sigui un individu equilibrat i socialitzat. Si aquest mètode arribés a funcionar, no tots els humans estarieu preparats ni tindríeu el caràcter adequat per a aplicar-lo.

Nosaltres som gossos, no som persones. Utilitzem senyals diferents a vosaltres, tenim un llenguatge corporal diferent, tenim necessitats i prioritats diferents a les vostres. Hem de trobar un llenguatge cànid-home per a comunicar-nos. No podem mantenir una conversa cànid-cànid (perqùe vosaltres no sou gossos) ni humà-humà (perquè nosaltres no som humans).

No preteneu ser el cap de la nostra manada, perquè humans i gossos no formarem mai una manada. I si us agrada parlar de jerarquia, us diré que la jerarquia entre espècies diferents no pot existir. Pot existir una relació de dominació o d'explotació, però en el millor dels casos cànids i humans vivim de forma simbiòtica. No volgueu ser el nostre Alfa. Intenteu, simplement, ser un bon amo responsable.

I si voleu ensinistrar-nos la millor forma de fer-ho no és imposant-vos com a cap d'una manada inexistent, sinó utilitzant un mètode tan fet a la mida de la vostra intel.ligència com el Reforç Positiu. Premieu-nos i encomaneu-nos bon rotllo, doneu-nos seguretat, i ens tindreu als vostres peus, però no pas sumisos i temerosos, sinó servicials, atents i contents d'obeïr-vos.

I per acabar, dir-vos que el principal objectiu de la dominància en estat natural no és un amidament de força per menjar primer ni dormir al millor lloc, sinó que serveix per a tenir preferència a l'hora de l'emparellament. Ferm argument per a desballestar, altra cop, la creença de que entre un gos i un humà pot haver-hi competició de dominància.