dimarts, 6 de maig de 2008

Quina setmaneta de veterinari! Final tràgic.

Aquesta setmana estem de pega. Ahir la mestressa va haver de còrrer al veterinari amb en Negrito, l’Espavilada i les cerilletes.
En Negrito tenia febre i s’havia passat la nit tossint i vomitant, i la cosa no tenia bona pinta. Les xinxilles no milloraven de la seva infecció a la cua i semblava que la cosa anava a pitjor, perquè de tan que se’ls resecava sagnaven.
Vàren tornar carregats de medicaments, però amb bones notícies. En Negrito té una inflamació a la tràquea i ha de prendre’s antibiòtic, cortisona i fer una mica de repòs. Les xinxilles, finalment, també han de prendre antibiòtic (elles en forma de crema).
Però avui han tornat les corredisses!! Quan la mestressa ha arribat a casa ha trobat la “Xinxi” (la xinxilla particular i mimada d’en Marc) agonitzant a la gàbia. Sense dir res, i perquè en Marc no se n’adonés, ha agafat la Xinxi i ha corregut altra cop cap el veterinari. La Xinxi està més fotudeta, pobreta. Té una inflamació al budell. Però l’actuació ràpida pot fer que se salvi. El veterinari li ha injectat un sèrum glucosat per evitar-li la deshidratació (molt perillosa en xinxilles), li ha donat un xarop. Ara ja torna a ser a casa, separada d’en Pelut per poder-li controlar si menja, beu i la consistència de les deposicions.
I si algú de vosaltres necesita medicar-se, que vingui cap a casa, que ja no ve d’un:
matí: pastilleta a en Negrito, crema a l’Espavilada i les cerilletes, xarop a la Xinxi
migdia: potito de verdura a la Xinxi
vespre: pastilleta a en Negrito, una altra pastilleta a en Negrito, altra cop crema a l’Espavilada i cerilletes, i més xarop per la Xinxi.
Ara esperem que tots es vagin recuperant, sobretot la pobreta Xinxi, que és la que fa més llàstima i està més malaltona.

Edito a les 22:30h.: La Xinxi ha mort aquesta tarda.

2 comentaris:

esther (de la Gaïa) ha dit...

Montse, quin greu! Pobre Marc, deu estar ben trist... :( Dona-li molts molts petons de part nostra, i digue-li que cuidi molt de la resta d'animalons, que segur que també estan tristos i necessiten els seus mimitos

Molts petons per tots, animalons inclosos

Manel & Marta ha dit...

Montse...això deu ser una passa al club...la Inu, la Xana, la Nana i la Brownie tb tenen la tràquea inflamada, tb tenen tos!