Avui, amb més calma, puc explicar-vos les reaccions a la mort de la Xinxi preciosa:
IMPOTÈNCIA de la mestressa, per no haver pogut fer més per a salvar-la i de l’amo que va passar-se la tarda fent-li visites i veient com s’apagava sense poder-hi fer res.
DESCONCERT d’en Marc que no entén perquè un animal ha de morir jove. Diu que entén que un animal o persona vella acaba morint, però la Xinxi, tan joveneta!
DESCONSOL d’en Pau, que és molt sensible i plora, plora i plora.
ENYOR d’en Negrito, que s’asseu al costat de la gàbia i busca la Xinxi. I del pobre Pelut, altra cop sol i vidu.
Xinxi, preciosa, gràcies per haver estat tan carinyosa i per haver-nos ensenyat a estimar uns animalons per a nosaltres totalment desconeguts. Ens has donat alegria, companyia i estimació i t’has guanyat un lloc al nostre cor i a la nostra vida. No t’oblidarem petitona!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres nois...ho sentim moltíssim! Mols de petons i llepadetes
ho sento molt, ahir no vaig tenir temps i no vaig entrar a llegir-vos, i avui m'he trobat amb la noticia. Ho sento molt pel Marc, perque ja es nota el que arriba a estimar als animalons.
Anims i molts petons des de Terrassa.
Ostres,em sap molt greu la vostra eprdua familia,us enviem molts mimitos,abraçadas i petonets :(
Sentimos mucho la perdida de la Xinxi.
Os enviamos muchos besitos y mucho animo.
Fiona y familia.
Publica un comentari a l'entrada