Fa dies que la mestressa parla amb una noia preocupada perquè els seus tius volien sacrificar el seu gos per un comportament agressiu que havia tingut cap a un membre de la familia.
La noia necessitava arguments per a convèncer als seus tius que havien de donar una segona oportunitat al gos, que segurament eren ells els que s’havien equivocat i que calia una reordenació de la jerarquia en aquella familia.
I finalment ho han aconseguit!! El gos, per ara, no serà sacrificat i tant ell com la familia gaudiran d’una segona oportunitat per a poder conviure i disfrutar junts.
I és que, com amb les persones, hi ha qui està disposat a guarir i tenir cura d’un malalt o empènyer la cadira de rodes d’un incapacitat. Però dels que tenen problemes psicològics molts se n’allunyen i els abandonen. I, precisament, el què més necesiten és escalfor i comprensió humana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
felicitats, per conseguir una segona oportunitat, si la donem moltes vegades als humans de tenirlos com amics, perque no fer-ho amb un animal? que si analitzem, el seu mal comportament, es segur degut a maltractament, o l'han ensinistrat així, no pas perque ell concienment aixi volgut ser-hi així.
que bé!! La Laura te tota la raó... segurament tenen més a veure en aquest comportament la familia que el propi gos... pero hi ha gent que aixo no ho enten, i segueix veien els gossos com si fossin simplement besties que atacan o mosseguen perque volen...m'en alegro molt que li haigin donat una segona oportunitat!
Publica un comentari a l'entrada