diumenge, 13 d’abril de 2008

Ha mort una xinxilleta.

Ha mort una de les xinxilletes, la més petitona. Per a una xinxilla tres cadells són molts, perquè normalment només se'ls activen dos dels sis pits. I avui la mare ha triat quin era el cadell que tenia menys oportunitats de sobreviure en aquesta lluita. La mestressa l'ha trobat en un racó de la gàbia, agonitzant i freda. Ha retirat els altres dos cadells i ha posat aquest sota la mare, i aquesta l'ha rebutjat.

Víctima de la seva prepotència humana de no acceptar les lleis natural i intentar intervenir per a modificar-les, la mestressa pretenia salvar el cadellet. I no ha estat possible. Almenys, pero, ha fet l'últim sospir damunt una bossa d'aigua calenta, abrigat per les mans de la mestressa i escoltant les dolces paraules d'ànim dels nens.

Desconsolats per la impotència han anat a enterrar-lo vora el riu, en un lloc molt bonic on hi viuen un munt de conills. Després d'enterrar-lo i ja de camí cap a casa en Marc li diu a la mare: no era pas morta la xinxilleta quan l'hem enterrat. Sí, rei, era morta. No mare, la xinxilleta no té cos, però ens ha deixat la seva ànima.

Xinxilleta petita, busca en Cookie i dona-li un petó de part nostra i sigueu feliços.


3 comentaris:

Manel & Marta ha dit...

Ai nois....em sap molt de greu, però aquestes coses a la natura solen passar...volsaltres segur que heu fet tot el que heu pogut.
Segur que petita xinxilla estarà bé al cel dels animalons i en Cookie la cuidarà.
Molts de petons per a tots.

laura "la mama de la vivi" ha dit...

ho sento molt, la llei de la natura també té els seus punts de duressa, pero es la selecció de la espècia,encara que en moltes ocasions ens faci tant de mal.

Molts petonets per a tots, i quina raó te en Marc, la seva ànima com totes les dels nostres estimats, sempre ens acompanyarà per sempre mes.

Anònim ha dit...

Em sap molt de greu... Però sol passar a la natura... Dona-li un petó molt i molt i molt gran a en Marc, perquè té un cor enooooooooooooooooooooooooooooorme!

Anabel (Rayo i Nala)