Bones vibracions

Aquest migdia, com tants d'altres si el temps ho permet, la mestressa surt a "clickejar" en Negrito. Surten al carrer a fer una mica d'obediència utilitzant el clicker, per a què en Negrito s'acostumi a no distreure's.
I avui la prova ha estat superada amb escreix. En Negrito estava fent un quiet, assegut en una plaça, mentre la mestressa caminava donant-li l'esquena. Quan els separava una distància d'uns quinze metres, la mestressa s'ha girat i .... què ha vist??? El Chow-chow que apareixia amb els seus amos. Però, confiant en la concentració d'en Negrito, ella no s'ha inmutat, l'ha cridat i en Negrito ha anat directament cap a ella, passant pel costat del Chow-chow sense mirar-se'l mentre aquest estirava la corretja. Quan ha estat davant la mestressa en Negrito es mirava el chow-chow i la mestressa alternativament. La mestressa, fent com si aquell gos fos invisible, ha demanat un "seu" a en Negrito. En Negrito es continuava mirant el gos, i la mestressa continuava ignorant-lo. I, finalment, en Negrito s'ha assegut. La mestressa li ha posat la corretja, l'ha felicitat i han caminat junts cap a casa.
Quin ha estat el secret d'aquest èxit? Jo crec que en gran part hi ha jugat un gran paper la confiança que la mestressa ha dipositat en el Negrito, la seva indiferència cap a l'altra gos i les ganes que el Negrito tenia d'agradar. Si la mestressa s'hagués posat nerviosa en Negrito segurament també ho hagués fet. Però tot ha estat fluid, intercanviant bones vibracions.