La mestressa va arribar a desesperar amb en Negrito. No hi havia maneres que es concentrés a la pista d’agility. A la primera de canvi aprofitava per escapar-se al final de la pista o a fora per fer-hi els seus pipís i fer-se el longui. Ja farta, i pensant que en Negrito no disfrutava de l’agility quasi decideix deixar-ho.
Intentem fer exercicis curts, no tan sovint, i treballem més la seva atenció que l’execució de pistes: aquest va ser el consell del professor d’agility.
Llegint el llibre “Aprende a escuchar a tu perro” a la mestressa se li va encendre la bombeta. Heu d’observar-nos, no tenim veu però us expliquem moltes coses amb els nostres gestos i actituds!
A l’hora del passeig només fem un tros de cinquanta metres lligats amb corretja. Després, se’ns deixa anar i correm lliurement. I això és precisament el què fa en Negrito a la pista d’agility quan li treuen la corretja: surt disparat a disfrutar lliurement.
Aquests dies la mestressa està practicant una mica d’obediència quan li treu la corretja a en Negrito. El fa treballar una miqueta (un seu, un quiet, un terra, un slalom sota les cames, ...) i després li ofereix el passeig com a premi. Els dos primers dies va costar posar-lo a treballar precisament a l’hora del passeig, però ara ja sembla que ho ha assumit, i està atent i ho fa molt bé. Aviat ho provaran a la pista, a veure què tal!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em sembla que em copiaré d'ells amb en Rayito, perquè aquest també està a la parra com en Negrito. I amb la mestressa que ja ha assumit que no farà d'ell un campió... Almenys d'agility!
Anabel.
Publica un comentari a l'entrada