Des que han nascut que en Negrito no es separa de la gàbia i fa llepadetes a l'Espavilada quan se li acosta. En Donald no el deixem entrar sol a l'habitació, perquè lladra i mossega la gàbia (de fet ha estat la manera en què l'amo ha sabut que havien nascut, perquè ha sentit cridar en Donald). Jo, fidel al meu taranna, passo del tema!
Quan les traiem de la gàbia per pesar-les, sexar-les i controlar-les, ja farem fotos que es vegin millor. Per a què us feu una idea, són del tamany d'un hàmster rus però amb forma de xinxilla. Són precioses i la mare està genial!
4 comentaris:
Enhorabona, família!!!!!!
I quina sort que tenen els papis! Ja des de el primer dia tenen un cangur ben xulo a la seva disposició. No sé a qui li cau més la baba amb el petits, als papis xinxilla, als tieta humans, o al cangur Negrito!
P.D: preciós l'escrit que li vau deixar a en Hristo, Moltes gràcies.
Ai, ai, ai, quina il.lusió!! I venient-les així de lluny i tot, que maques!!
Anabel (Rayo i Nala)
Moltes felicitats família!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hola, soc la Laura, fa dies que intento parlar amb tu, però no m'agafa ningu el telefon, truca'm si pots, merci, ah! i felicitats per els petits!
Publica un comentari a l'entrada