dissabte, 26 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Blog d'en Nervi i una colla d'arreplegats
El vent, que va donar als nostres avis el primer buf de vida, també rep els seus últims suspirs. Si venem les nostres terres vostès han de conservar-les com a cosa sagrada, com un lloc on fins i tot l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors dels prats. Si decidim acceptar, poso una condició: l'home blanc ha de tractar als animals d'aquesta terra com si fossin els seus germans.
Sóc un salvatge i no comprenc cap altra forma de vida.
"L'home pot mesurar el valor de la seva ànima en la mirada agraïda que li dirigeixi un animal al quan hagi ajudat”- Plató.
"Aquí reposen les restes d'una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat, i va tenir totes les virtuts de l'home sense cap dels seus defectes"
Lord Byron (Epitafi al seu gos)
"Si reculls un gos famolenc i el fas pròsper, no et mossegarà; aquesta és la principal diferència entre un gos i un home."
Mark Twain
"Compadeix a aquells que afegeixen casa darrera casa, ajunten camp rera camp fins que tot els pertany i són els únics habitants de la terra"
Isaies
"La pregunta no és si pot raonar ni si pot parlar, sinó si pot patir."
Jeremmy Bentham
"Podré fer trampes i tancar els ulls, però sempre hi haurà, a qualsevol lloc, un gos perdut que m'impedirà ser feliç"
Jean Anouilh
3 comentaris:
On estan les fotos de les cerilletes? Menys paraules i més fotos! jajajajaja
Hola Montse,
Només volia donar-te les gràcies pel fantàstic matí que vam passar al Bu Bup Parc de la Bisbal amb tú i en Marc. Pots estar ben segura que ens farem socis, padrins i el que faci falta. Ara pel pont de maig estarem a l'Escala, i anirem a fer-los una visita amb la Gaïa, que vagi coneixent l'Eliot. Espero que es portin bé!
De debó, moltes moltes gràcies per permetre'ns coneixer la gent tan maca que hi ha al refugi i la gran feina que fan. Repetirem!
Esther
Esther, me n'alegro que disfrutéssiu de la matinal del dissabte. El mèrit, però, no és meu ni d'en Marc, sinó de tots aquells gossos que vam passejar i de la Belén i en Xavi (que ja heu vist que són una canya). També gràcies a vosaltres, perquè vam poder fer molta feina amb un matí i per voler adoptar l'Elliot, un gos difícil però que segur que la única cosa que li falta és el què trobarà a casa vostra. Estic segura que serà un final feliç tant per l'Elliot com per la Gaïa, l'Oscar i tú.
Publica un comentari a l'entrada