El tancament de la devesa de Girona ha fet que durant dues setmanes no haguem pogut anar al Club d'Agility. Però és que les pluges ens ho han acabat d'espatllar tot. I ara què? Ni tan sols podem muntar els obstacles a la terrassa perquè no deixa de ploure ni un moment. Doncs, a innovar toca!!
I dit i fet: hem estat fent coses noves, i ens ho hem passat d'allò més bé!! La mestressa ha estat practicant l'"ensinistrament a trio", que consisteix en fer-nos fer coses a tots tres alhora. La dificultat rau en fer que sigui un únic gos que obeeixi l'ordre mentre els altres esperen, o bé que quan la mestressa així ho indiqui ho fem tots tres al mateix temps. Però hem tingut temps d'entretenir-nos i alguna cosa ha sortit bé. Fins i tot, en Negrito ha acabat saltant per sobre d'en Donald que feia un "terra" mentre jo m'ho mirava fent un "seu i quiet". A veure si alguna estona de bon temps ho gravem a la terrassa i us ho podem ensenyar.
El més divertit de tot això és que se'ns premia a tots: als que realitzen l'exercici i als que ens sabem esperar quietons. I a mi ja sabeu que m'agraden molt els premis i més si no he de fer res per aconseguir-los. Quiet ho estic molt, però no paro de lladrar en tota l'estona, manant la pressa a en Donald perquè s'estigui quiet estirat a terra i a en Negrito perquè el salti el més aviat possible, que tinc moltes ganes de menjar-me una galetona.
Aquest migdia en Donald i en Negrito han tornat xops del passeig. Hi han estat molta estona i plovia molt. Segons diu la mestressa és que estaven practicant el salt d'allargada amb les basses del camí. Això ja és passar-se!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ja ho pots ben dir! Nosaltres a més sentim la pressió del moment crucial en què es troba la Denali i de com les experiències que visqui o no visqui en aquesta etapa la condicionaran en el futur. Així doncs, el temps ja no representa un inconvenient al que no puguem vèncer i menys per fer coses amb la Denali, que pitjor seria haver d'estar al ras per força...
Si es que la mestressa es molta mestressa i te sempre una bona solució eh nois ;)?Bravo per la Montse arf arf!.
Una forta abraçada family :)
hola Montse,
Em pensava que havia escrit un missatge ja però veig que alguna cosa va fallar... Només volia dir-te que em va semblar veure que finalment en Negrito, en Donald i la Denali varen tenir algun moment més d'aproximació, però com que estàvem amb en Josep no vaig estar massa al cas, com va anar? Si vols podem quedar un altre dia a Sant Gregori a veiam si mica en mica en Negrito li va trobant el gust...
Sí Su, el comentari l'has escrit, i l'he respost, a l'altra post. La Denali li va posar fàcil a en Negrito, perquè es va jeure potes enlaire i es va deixar ensumar. El què provoca reaccions inesperades a en Negrito són, sobretot, les mirades fixes. Per això, no sé si vas adonar-te'n, vaig fer una essa quan venia cap a la Denali per a presentar-lo a la Denali de costat.
Aquest gos m'està costant, però m'ensenya tantes coses!!
I estarem encantats de passejar amb vosaltres quan volgueu. Ens agrada molt compartir passejos. De fet, tenim un grup de passejants i fent passejos en grup i excursions amb els gossos i ens ho passem molt bé. És un fantàstic exercici de socialització tant per a humans com per a gossos.
Publica un comentari a l'entrada